Molts nens pateixen trastorns ortopèdics, com tocar de peus plans o cap a dins, les cames arquejades o en X, o caminar amb els dits dels peus, entre d'altres. Com es diagnostiquen i es corregeixen els principals trastorns ortopèdics?
A mesura que el teu fill va creixent, potser t'adones que presenta alguns problemes a l'hora de caminar. A continuació es descriuen els trastorns ortopèdics més freqüents en la infància i com es poden tractar.
Peus plans
Un dels principals problemes ortopèdics en els nens són els peus plans. Cal dir que la majoria de nadons neixen amb els peus plans però, a mesura que creixen, l'arc els augmenta. De vegades, l'arc no s'acaba de desenvolupar per complet i és, en aquests casos, quan parlem de peus plans. En general, el primer signe d'aquest problema és allò que es descriu com 'turmells febles', ja que els turmells semblen torçar-se cap a dins.
Els peus plans no suposen cap problema ni han de generar preocupació entre els pares. En la majoria de casos no es recomana cap tractament, cap tipus de calçat especial afecta el desenvolupament de l'arc dels peus.
Hi ha la creença que els nens amb peus plans són més maldestres, però els peus plans no haurien d’interferir en la capacitat d'un nen de practicar activitat física o esport.
Se sol aplicar tractament quan el trastorn provoca dolor al nen. En aquests casos el pediatre pot recomanar plantilles correctores o suports especials per a l'arc dins de la sabata.
Peus vars o torts cap a dins
Molts nadons tenen les cames tortes cap a dins de manera natural quan comencen a posar-se drets, generalment entre els 8 i 15 mesos. Quan el problema continua amb l'edat, es converteix en un trastorn, normalment producte d'un gir cap a dins dels malucs (que rep el nom d’anteversió femoral). En general, els peus vars no suposen cap inconvenient per caminar, córrer o practicar esport, i no se sol recomanar cap tractament.
És un trastorn que sol desaparèixer de manera natural en l'adolescència, quan s'adquireix més control i coordinació musculars.
Cames arquejades
Alguns nens poden presentar una curvatura excessiva cap a l'exterior des del genoll cap avall. Les cames arquejades solen afectar lactants i poden ser hereditàries.
En general, es corregeixen de forma natural, però quan el problema no es corregeix passats els dos anys o si només afecta una cama pot tractar-se d'una afecció més greu, com és el cas del raquitisme o la malaltia de Blount:
Raquitisme: és una malaltia derivada, en general, d'una dieta sense vitamina D o calci, i que afecta el creixement ossi. L’arquejament de cames és un dels seus signes característics. En la majoria de casos, el raquitisme i el seu conseqüent arquejament de cames poden corregir-se amb una dieta rica en vitamina D i calci , excepte en el cas que la malaltia sigui producte d'un trastorn genètic; llavors, necessitarà un altre tipus de tractament més especialitzat.
Malaltia de Blount: es tracta d'un trastorn que provoca que la part superior de l'os de la tíbia creixi de manera anòmala. Se’n desconeix la causa, però sol manifestar-se quan el petit té al voltant de dos anys. Normalment, es tracta amb un corrector ortopèdic o cirurgia entre els 3 i 4 anys.
Cames en X
En general, els nens entre 3 i 6 anys tenen les cames en X , encara que de manera moderada.
En la majoria de casos, les cames s'alineen de manera natural a mesura que el nen creix i, per això, no sol requerir cap tractament. Quan les cames en X estan molt accentuades i més pronunciades en un costat que en un altre, poden necessitar tractament individualitzat.
Caminar tot carregant el pes sobre els dits dels peus
Es tracta d'una característica habitual en nens d'entre 1 i 3 anys, quan estan aprenent a caminar. En la majoria de casos, aquesta forma de caminar canvia al voltant dels 2 anys però, quan persisteix passada aquesta edat, pot ser un problema i, per això, és recomanable visitar el pediatre; quan nens de més edat caminen exclusivament d'aquesta manera o ho fan amb una cama però no amb l'altra, pot ser producte d'altres trastorns, com la paràlisi cerebral o altres problemes d'origen neurològic.
Si no és producte d'una altra afecció, pot tractar-se ocasionalment: per exemple, tot enguixant el peu juntament amb el turmell durant unes 6 setmanes per enfortir els músculs del panxell.
Aquesta informació és de caràcter divulgatiu i no substitueix la tasca dels equips professionals de la salut. Si necessites ajuda, posa't en contacte amb el teu professional de referència.
El calçat és de gran importancia en el desenvolupament dels infants, sobretot pels més petits. Quin calçat els convé més en cada etapa? Què hem de tenir en compte per evitar malformacions i afavorir un correcte creixement?
Quan arriba el bon temps molts pares i mares es pregunten quin tipus de calçat és el més adequat per als seus fills. En aquest article resolem alguns dels dubtes més freqüents.
És molt habitual que els nens i nenes petits tinguin el peu pla. S'entén per peu pla aquell que mostra una disminució o absència del “pont”. El que, tècnicament, es denomina disminució o absència de l'arc longitudinal plantar.
