La marxa de puntetes és un terme emprat per a descriure als nens i nenes que caminen sobre els dits dels peus o sense donar suport al taló. És habitual que quan els nens i nenes comencen a caminar ho facin de puntetes i que deixin de fer-ho a mesura que creixen. Aquest hàbit pot mantenir-se fins als 2 o 3 anys d'edat, però si persisteix passats els tres anys, és necessari avaluar quin és el motiu.
A vegades la marxa de puntetes pot anar associada a una contractura muscular o tendinosa (tendó d'Aquil·les curt).
Marxa de puntetes idiopàtica
Molts nens amb aquesta condició no presenten cap alteració ni trastorn neurològic aparent, són nens perfectament sans. Per tant, l'origen és desconegut i en aquests casos parlem de “marxa de puntetes idiopàtica”.
Els nens i nenes diagnosticats de marxa de puntetes idiopàtica solen presentar les següents característiques:
Història clínica i antecedents sense incidències destacables (naixement i desenvolupament cognitiu dins de la normalitat).
Presenten un examen neurològic normal: to muscular, sensibilitat, reflexos i equilibri.
Es manifesta de manera bilateral i simètrica, és a dir, caminen de puntetes amb els dos peus i amb el mateix grau d'afectació.
Prefereixen caminar de puntetes, però són capaços de caminar donant suport al taló en el sòl, voluntàriament.
Quan estan drets, en repòs, normalment ho fan secundant tot el peu en el sòl, però en iniciar la marxa el fan sobre els dits dels peus.
Poden caminar, saltar i córrer sobre els seus dits sense problema.
Alguns nens i nenes exageren la posició de puntetes quan caminen descalços o sobre superfícies rugoses, donat l'augment de sensibilitat tàctil.
El tractament inicial dependrà de l'edat del pacient i de l'exploració física que es faci en la consulta. Per als majors de tres anys amb una exploració física dins de la normalitat (sense alteracions neurològiques ni múscul-esquelètiques) pot estar indicat iniciar amb exercicis de rehabilitació.
Totes aquestes característiques es valoren en la consulta de l'especialista, en la qual també es realitza una exploració múscul-esquelètica i neurològica. L'objectiu de l'exploració és descartar un tendó d'Aquil·les curt, alteracions a nivell muscular o alteracions neurològiques, ja que és molt habitual que els nens i nenes amb patologies neurològiques o neuromusculars presentin marxa de puntetes.
En aquells casos en els quals, després de l'exploració física i les proves complementàries, es detecti un escurçament del tendó d'Aquil·les o alguna altra alteració múscul-esquelètica, l'especialista pot proposar altres tractaments com l'ús de guixos correctors o aparells ortopèdics (fèrules). En casos molt puntuals en els quals hi ha un clar escurçament del tendó i els exercicis d'estirament i guixos correctors no han estat efectius, es plantejarà un tractament quirúrgic (allargament del tendó d'Aquil·les).
Aquesta informació és de caràcter divulgatiu i no substitueix la tasca dels equips professionals de la salut. Si necessites ajuda, posa't en contacte amb el teu professional de referència.
Estudi i tractament de patologies de l'aparell locomotor des del naixement fins a la maduresa esquelètica, siguin traumàtiques, congènites o adquirides. Coneix-nos
La intrarrotació, una condició molt comuna entre els nens, succeeix quan caminen amb la punta dels peus orientada cap endins. Per què passa i com pot tractar-se?
Com van els teus fills a l’escola? Si la distància entre casa teva i el col·legi ho permet, es recomana fer el trajecte a peu o en bicicleta: faran exercici, parlaran amb els seus amics i aprendran seguretat viària.
És molt habitual que els nens i nenes petits tinguin el peu pla. S'entén per peu pla aquell que mostra una disminució o absència del “pont”. El que, tècnicament, es denomina disminució o absència de l'arc longitudinal plantar.
