Els contaminants químics de l'aigua poden tenir múltiples orígens. Hi ha contaminants d’origen natural (com ara arsènic, fluor, etc.). No obstant això, la majoria de contaminants provenen de l’activitat humana, com ara l’agricultura (nitrat, pesticides), la indústria (contaminants sintètics), la pròpia xarxa de distribució (plom, per exemple), el tractament de potabilització (trihalometans (THM) i altres subproductes que deriven del procés de desinfecció), i dels productes d’ús quotidià (residus farmacèutics, per exemple). A continuació, es detallen les característiques dels contaminants químics més habituals, els seus possibles riscos en la salut, així com la situació a Espanya i altres països.
Subproductes de la desinfecció: La desinfecció de l’aigua de consum és necessària per inactivar patògens i així evitar malalties infeccioses en la població. Els desinfectants són substàncies altament reactives, que a més d’inactivar els microorganismes, reaccionen amb la matèria orgànica present en l’aigua. Aquesta reacció genera subproductes indesitjats, denominats subproductes de la desinfecció. Els subproductes de la desinfecció es troben també a les piscines, ja que es desinfecta l’aigua regularment i hi ha una aportació de matèria orgànica per part dels banyistes.
Nitrat: L’origen del nitrat en aigua està en la contaminació difusa dels camps de cultiu per l’ús de fertilitzants en agricultura intensiva, i també residus ramaders (purins). En zones agrícoles, el nitrat en aigua subterrània és un problema molt estès, tant a Espanya com a Europa i la resta de món.
Arsènic: L’arsènic és un component natural de l’escorça terrestre. En algunes zones del món, les formacions geològiques tenen concentracions especialment altes, i l’aigua subterrània que circula per elles conté nivells elevats d’arsènic. L’arsènic està regulat i es realitzen controls habituals que mostren que a Espanya i en termes generals a Europa, els nivells d’arsènic són segurs.
Fluorur: Es tracta d’un contaminant d’origen natural present en algunes zones del món (Etiòpia i Vall del Rift, per exemple).En alguns països, com a mesura preventiva per reduir la càries i millorar la salut dental a nivell poblacional, s’aplica una baixa dosi de fluor en l’aigua de distribució. Aquesta activitat ha generat un debat intens entre defensors i detractors de la fluoració, ja que s’ha suggerit que nivells baixos de fluor poden tenir un efecte advers sobre la salut infantil, concretament efectes neurotòxics (OMS 2006).
Plom: A diferència d’altres contaminants de l’aigua, el plom s’incorpora a l’aigua durant la distribució fins al punt de consum, a través de la canonades i soldadures de plom. Les canonades de plom han estat habituals fins als anys vuitanta, i encara estan molt presents en habitatges i edificis antics. El plom és neurotòxic a dosis baixes, i es transfereix de la mare al fetus durant l’embaràs. El període de
desenvolupament cerebral durant l’embaràs i la infància són particularment vulnerables als neurotòxics com el plom.
Cianotoxines: Les cianotoxines són toxines produïdes per un grup de bacteris denominats cianobacteris, que es desenvolupen en ambients aquàtics eutrofitzats (amb excés de nutrients, principalment nitrat i fòsfor, a causa de l’activitat humana). Són tòxiques per als humans i donen lloc a alteracions gastrointestinals, reaccions al·lèrgiques o irritació. Les microcistines són un tipus de cianotoxines que estan regulades en la legislació d’aigua de consum.
Contaminants emergents en l’aigua de beguda
Substàncies poli- i perfluoroalquilades: S’utilitzen en una àmplia gamma de productes de consum per la seva capacitat per repel·lir tant el greix com l’aigua. Els PFAS es porten utilitzant des dels anys quaranta, i actualment es troben àmpliament distribuïts en el medi ambient. Les persones podem estar exposades a través d’alguns dels productes quotidians que els contenen, així com a través de
l’aigua de consum o els aliments.
Microplàstics: Els microplàstics són un grup de materials sintètics fets de polímers derivats del petroli. Són partícules sòlides de mida inferior a 5 mm, no són solubles en aigua i tenen una capacitat de degradació molt baixa. Els microplàstics poden ser de dos tipus: primaris, és a dir, fabricats específicament en una mida ja micro (per exemple, abrasius industrials, microesferes utilitzades en cosmètics) o secundaris, és a dir, formats per la fragmentació d’articles de plàstic més grans.
Residus farmacèutics
En general, entre el 30 i el 90 % de la dosi d’un medicament administrat per via oral s’excreta com a substància activa en l’orina dels animals i els éssers humans. Una part important dels medicaments es rebutja a través dels lavabos i inodors i acaba al medi ambient.
Tras introducirse en el medio ambiente, los medicamentos se transforman y desplazan de un compartimento ambiental a otro (aguas superficiales y subterráneas, suelo y aire). Los medicamentos altamente liposolubles pueden además acumularse en el tejido adiposo de los animales y pasar así a la cadena alimentaria.
Després d’introduir-se al medi ambient, els medicaments es transformen i desplacen d’un compartiment ambiental a un altre (aigües superficials i subterrànies, sòl i aire). Els medicaments altament liposolubles poden a més acumular-se en el teixit adipós dels animals i passar així a la cadena alimentària.
Aigua envasada i filtres domèstics d’aigua
Tot i que l’aigua de distribució pública és segura en la major part d’Europa, el consum d’aigua embotellada ha augmentat a Espanya i a tot el món en els últims anys. Això en part es deu a motivacions subjectives com el gust i la percepció de risc davant de l’aigua de l’aixeta. No obstant això, la qualitat de l’aigua envasada és monitoritzada en menor mesura que l’aigua pública, i també pot contenir traces de contaminants orgànics provinents de l’aigua en origen i l’envasament (Diduch et al. 2013).
Aigua de recreació: Piscines
La desinfecció de l’aigua en piscines és necessària per evitar la proliferació i transmissió de microorganismes patògens. El clor és el desinfectant més utilitzat, i en presència de matèria orgànica dels banyistes (orina, suor, cabell, cèl·lules, cosmètics, etc.) reacciona generant subproductes. L’exposició a subproductes de la desinfecció en piscines es produeix principalment per inhalació de compostos volàtils o en aerosols i per absorció dèrmica. Els subproductes de la desinfecció volàtils inclouen els trihalometans, i la tricloramina, entre d’altres.
Aquesta informació és de caràcter divulgatiu i no substitueix la tasca dels equips professionals de la salut. Si necessites ajuda, posa't en contacte amb el teu professional de referència.
Experta en qualitat de l'aigua i salut, amb un fort enfocament en l'avaluació de l'exposició a substàncies químiques en l'aigua i l'epidemiologia ambiental.
És alarmant constatar que el nombre d’afectats per asma s’ha quadruplicat en només dues dècades, un període de temps tan curt que, des del punt de vista científic, fa inviable qualsevol altra justificació més enllà de la influència que el medi ambient exerceix en els gens. Què podem fer per aturar-ho?
En el cas dels nens, especialment els més petits, el temps que passen en la llar és rellevant i podem garantir un aire més sa amb hàbits senzills i eficaços.
Actualment, la majoria de les persones i nens viuen en ciutats, però, en moltes d’elles, una planificació del sòl i el transport urbans que dista molt de ser òptima comporta la contaminació d’aire, soroll, l’efecte illa de calor i la manca de zones verdes, la qual cosa és perjudicial per a la salut.
Es pot definir soroll com a so no desitjat. Aquesta definició té l'avantatge de ser simple, però és una mica incompleta en el moment d'analitzar els efectes del soroll i la contaminació acústica en la salut.
El desconeixement dels pares i de les persones cuidadores, o fins i tot un simple descuit, pot donar lloc a situacions que comprometen seriosament la salut dels nens i nenes. Et convidem a participar en aquesta xerrada en línia, a càrrec de Lidia Martínez Sánchez, responsable de la consulta de Toxicologia Pediàtrica de l'Àrea d'Urgències Pediàtriques de l'Hospital Sant Joan de Déu.
