Contaminants més habituals en l’aigua

Contaminants químics

• Subproductes de la desinfecció: La desinfecció de l’aigua de consum és necessària per inactivar patògens i així evitar malalties infeccioses en la població. Els desinfectants són substàncies altament reactives, que a més d’inactivar els microorganismes, reaccionen amb la matèria orgànica present en l’aigua. Aquesta reacció genera subproductes indesitjats, denominats subproductes de la desinfecció. Els subproductes de la desinfecció es troben també a les piscines, ja que es desinfecta l’aigua regularment i hi ha una aportació de matèria orgànica per part dels banyistes.

• Nitrat: L’origen del nitrat en aigua està en la contaminació difusa dels camps de cultiu per l’ús de fertilitzants en agricultura intensiva, i també residus ramaders (purins). En zones agrícoles, el nitrat en aigua subterrània és un problema molt estès, tant a Espanya com a Europa i la resta de món.

• Arsènic: L’arsènic és un component natural de l’escorça terrestre. En algunes zones del món, les formacions geològiques tenen concentracions especialment altes, i l’aigua subterrània que circula per elles conté nivells elevats d’arsènic. L’arsènic està regulat i es realitzen controls habituals que mostren que a Espanya i en termes generals a Europa, els nivells d’arsènic són segurs.

• Fluorur: Es tracta d’un contaminant d’origen natural present en algunes zones del món (Etiòpia i Vall del Rift, per exemple).En alguns països, com a mesura preventiva per reduir la càries i millorar la salut dental a nivell poblacional, s’aplica una baixa dosi de fluor en l’aigua de distribució. Aquesta activitat ha generat un debat intens entre defensors i detractors de la fluoració, ja que s’ha suggerit que nivells baixos de fluor poden tenir un efecte advers sobre la salut infantil, concretament efectes neurotòxics (OMS 2006).

• Plom: A diferència d’altres contaminants de l’aigua, el plom s’incorpora a l’aigua durant la distribució fins al punt de consum, a través de la canonades i soldadures de plom. Les canonades de plom han estat habituals fins als anys vuitanta, i encara estan molt presents en habitatges i edificis antics. El plom és neurotòxic a dosis baixes, i es transfereix de la mare al fetus durant l’embaràs. El període de
  desenvolupament cerebral durant l’embaràs i la infància són particularment vulnerables als neurotòxics com el plom.

• Cianotoxines: Les cianotoxines són toxines produïdes per un grup de bacteris denominats cianobacteris, que es desenvolupen en ambients aquàtics eutrofitzats (amb excés de nutrients, principalment nitrat i fòsfor, a causa de l’activitat humana). Són tòxiques per als humans i donen lloc a alteracions gastrointestinals, reaccions al·lèrgiques o irritació. Les microcistines són un tipus de cianotoxines que estan regulades en la legislació d’aigua de consum.

Contaminants emergents en l’aigua de beguda

• Substàncies poli- i perfluoroalquilades: S’utilitzen en una àmplia gamma de productes de consum per la seva capacitat per repel·lir tant el greix com l’aigua. Els PFAS es porten utilitzant des dels anys quaranta, i actualment es troben àmpliament distribuïts en el medi ambient. Les persones podem estar exposades a través d’alguns dels productes quotidians que els contenen, així com a través de
  l’aigua de consum o els aliments.

• Microplàstics: Els microplàstics són un grup de materials sintètics fets de polímers derivats del petroli. Són partícules sòlides de mida inferior a 5 mm, no són solubles en aigua i tenen una capacitat de degradació molt baixa. Els microplàstics poden ser de dos tipus: primaris, és a dir, fabricats específicament en una mida ja micro (per exemple, abrasius industrials, microesferes utilitzades en cosmètics) o secundaris, és a dir, formats per la fragmentació d’articles de plàstic més grans.

Residus farmacèutics

En general, entre el 30 i el 90 % de la dosi d’un medicament administrat per via oral s’excreta com a substància activa en l’orina dels animals i els éssers humans. Una part important dels medicaments es rebutja a través dels lavabos i inodors i acaba al medi ambient.

Tras introducirse en el medio ambiente, los medicamentos se transforman y desplazan de un compartimento ambiental a otro (aguas superficiales y subterráneas, suelo y aire). Los medicamentos altamente liposolubles pueden además acumularse en el tejido adiposo de los animales y pasar así a la cadena alimentaria.

Després d’introduir-se al medi ambient, els medicaments es transformen i desplacen d’un compartiment ambiental a un altre (aigües superficials i subterrànies, sòl i aire). Els medicaments altament liposolubles poden a més acumular-se en el teixit adipós dels animals i passar així a la cadena alimentària.

Aigua envasada i filtres domèstics d’aigua

Tot i que l’aigua de distribució pública és segura en la major part d’Europa, el consum d’aigua embotellada ha augmentat a Espanya i a tot el món en els últims anys. Això en part es deu a motivacions subjectives com el gust i la percepció de risc davant de l’aigua de l’aixeta. No obstant això, la qualitat de l’aigua envasada és monitoritzada en menor mesura que l’aigua pública, i també pot contenir traces de contaminants orgànics provinents de l’aigua en origen i l’envasament (Diduch et al. 2013).

Aigua de recreació: Piscines

La desinfecció de l’aigua en piscines és necessària per evitar la proliferació i transmissió de microorganismes patògens. El clor és el desinfectant més utilitzat, i en presència de matèria orgànica dels banyistes (orina, suor, cabell, cèl·lules, cosmètics, etc.) reacciona generant subproductes. L’exposició a subproductes de la desinfecció en piscines es produeix principalment per inhalació de compostos volàtils o en aerosols i per absorció dèrmica. Els subproductes de la desinfecció volàtils inclouen els trihalometans, i la tricloramina, entre d’altres.

Per a més informació sobre la contaminació de l'aigua, consulta el 13è Informe FAROS «L’ambient i el seu impacte en la salut maternoinfantil: a què ens enfrontem?».