En els primers anys de vida, molt especialment els primers mesos de vida, la llar esdevé el medi ambient amb el que el nadó tindrà més contacte, i coincideix en que és un entorn nou on quasi tot s’estrena. Durant la gestació es va preparant l’espai pel nou membre de la família, tot i que els primers mesos compartirà el dormitori dels pares, s’acondiciona l’habitació de l’infant, es pinten les parets, es compren mobles – un llitet, un petit armari amb roba nova i productes de higiene, prestatgeries, una butaca –, es renoven les cortines, potser s’inclou una estora, algun quadre, i també peluixos.
Es crea un entorn amb materials i productes a punt d’estrenar. Es passa del ventre de la mare, com a primera casa que acull i resguarda dels factors ambientals de l’exterior, una nova casa on s’exposa a molts factors ambientals que formen part del que la ciència anomena com l’exposoma – que fa referència a totes les exposicions a les que estarem exposats al llarg de la vida –.
És cert que cada cop més i, ara de forma més positiva, amb més conciència del que significa a nivell de la salut global – de les persones i del planeta –, es recuperen i es reutilitzen algun moble com el llitet, utensilis i cotxets, cadires, trones, també la roba del nen o la roba del llit, però no podem perdre el focus d’una realitat i és que hi ha molt de materials i productes nous de trinca a l’estança que es prepara per rebre al nen.
Quina relació té aquest fet amb la salut?
El que ens indica “l’olor de nou”. Segur que reconeixes l’anomenat “olor de nou”, el que et fa detectar que una estança s’ha acabat de pintar, per exemple, o el que sents quan entres a una casa nova, o a un cotxe nou. És una olor molt característica, forta, penetrant, i a les persones més sensibles els sol provocar de forma ràpida picor de nas o irritació d’ulls i de gola.
Aquest olor es fa molt present tot just s’ha aplicat els materials nous com una pintura o un vernís, o s’ha introduït mobles de melamines i contraxapats, si bé pot estar present mesos desprès a l’aire de l’estança. Aquesta olor indica la presència de compostos orgànics volàtils (COVs), substàncies que a temperatura ambient es volatilitzen del productes (podríem dir que “s’escapen”) i passen a formar part de l’aire que respirem.
Quan el producte és nou i es porta a casa, hi ha més emissivitat, i a mida que passa el temps va minvant la quantitat que passa a l’aire.
El compost que més intervé en “l’olor de nou” és el formaldehid, un gas d’olor intens i penetrant, que la OMS – l’Organització Mundial de la Salut – ha classificat com a cancerigen, si bé segueix sent un dels contaminants de l’aire interior més presents donat que forma part de la composició de molts productes d’ús quotidià en dosis molt baixes. Casos de problemes respiratoris, al·lèrgies, èczemes, poden estar relacionats amb l’exposició a diferents COVs ambientals.
Cal destacar que l’olor és un indicador de la presència de COVs a casa, però que no olori no significa que no n’hi hagi, donat que en les formulacions es pot incloure altres substàncies amb la finalitat de fer inodor el producte.
Respirar un aire net a casa
La llista de COV és àmplia; de fet, el formaldehid només és com la punta de l’iceberg, i la gran majora son sintètics i provenen de la industria del petroli.
Una data a tenir en compte és la que ens aporten els estudis que mesuren la qualitat de l’aire interior, i indiquen que l’aire que respirem a casa pot estar de 2 a 5 vegades més contaminat que l’aire del carrer; inclús alguns estudis aporten dades de fins a 8 vegades.
Tots tenim ben identificat el tràfic o les indústries com a fonts de contaminació de l’aire, si bé, encara manca divulgar més aquesta realitat, que mostra que la qualitat de l’aire interior de casa ha de millorar i això farà millorar la salut dels infants i de tota la família.
Recordem que, amb l’estil de vida actual es passa gran part de la jornada – del 80 al 90% del temps – en espais interiors – a casa, l’oficina, l’escola, l’hospital – i per tant, l’entorn que més pot incidir en la salut serà just aquell en el que més temps hi passem.
En el cas dels infants, el factor de permanència, és a dir el temps que passen a casa és rellevant, i com veurem, podem garantir un aire més sa amb hàbits senzills i eficaços. A més, gategen i s’ho porten tot a la boca, i els seus sistemes son més immadurs i tenen un major consum energètic i metabòlic comparat amb els adults, i fa que els fa més vulnerables als COVs.
Els petits hàbits fan el canvi
Quan es parla dels contaminants de l’aire es pot pensar que poc hi podem fer per evitar-ne l’exposició. Però si parlem dels de casa, hi ha hàbits fàcils de incorporar i que acaben aportant grans beneficis en termes de salut.
De fet, com a consumidors podem triar quin producte portem a casa, i segons els productes que triem, anirem contribuint a gaudir d’un aire més net, o ben al contrari.
Ara que ja sabem que alguns compostos es poden “escapar” del producte i arribar a l’aire que respirem, podem informar-nos del productes que en la seva composició incorporen menys COVs derivats de la industria del petroli, i triar opcions més naturals.
En aquest article citarem dos hàbits imprescindibles per començar a fer el canvi cap una casa més saludable:
Ventila cada dia. Sembla obvi, però moltes llars no ventilen de forma suficient per garantir una renovació de l’aire adequada. Ventilar cada dia, un parell o tres de vegades segons les persones que visquin a casa, durant uns 10-15 minuts, i en hores en que al carrer hi ha menys trànsit, ajuda a mantenir un aire més net a casa. De fet, un bon indicador de la qualitat de l’aire és el CO2, i tenir un petit equip que mesuri els nivells CO2 permet saber quan cal ventilar. A casa, quan arribem als 700 ppm, pot ser bon moment d’obrir finestres i que corri l’aire. Cal ventilar de forma molt més intensa just desprès de pintar o fer una remodelació.
Elimina plàstics. El plàstic és un material omnipresent a les llars, en múltiples productes, inclús els que tenen contacte amb aliments i begudes, alguns dissenyats per escalfar directament en l’envàs de plàstic. També formen part de pintures, mobles, robes, joguines, estores, peluixos, biberons, gots, vaixelles…Podem posar noms a algunes de les substàncies que formen part dels plàstics i plastificants, com son els ftalats i els bisfenols. De fet, la ciència reconeix que tenen un impacte a la salut durant les etapes més sensibles del desenvolupament com son la gestació i els primers dos anys de vida, inclús a dosis considerades per la normativa com a molt baixes, actuant com a disruptors endocrins.
El fet d’eliminar el plàstic en els productes d’ús habitual, i molt concretament en els relacionats amb alimentació, és una gran pas per evitar-ne l’exposició. Biberons de vidre amb recobriments de seguretat exterior, i ampolles, gots i plats d’acer inoxidable, és una forma d’evitar tots aquests productes i molts més de cop. Cal evitar també els recipients, plats i gots, palletes, que es comercialitzem com a més sostenibles perquè son de cartró, si bé perquè no perdi el líquid duen una capa interior d’unes substàncies com els PFAS –uns compostos alquílics perfluorats i polifluorats- també tenen propietats de disrupció endocrina i per tant no son saludables; sense oblidar-nos de descartar també les vaixelles de dibuixos acolorits de melamines. Amb dos materials com son el vidre pels biberons i l’inox per la resta, poden oferir opcions segures i evitar l’exposició als compostos derivats del plàstic. A part de l’alimentació, tria opcions a tot el que poses a l’habitació dels més petits que no siguin de plàstic: mobles, teixits o joguines. Amb aquests gests contribuiràs a respirar un aire més net a casa.
Aquesta informació és de caràcter divulgatiu i no substitueix la tasca dels equips professionals de la salut. Si necessites ajuda, posa't en contacte amb el teu professional de referència.
És alarmant constatar que el nombre d’afectats per asma s’ha quadruplicat en només dues dècades, un període de temps tan curt que, des del punt de vista científic, fa inviable qualsevol altra justificació més enllà de la influència que el medi ambient exerceix en els gens. Què podem fer per aturar-ho?
Actualment, la majoria de les persones i nens viuen en ciutats, però, en moltes d’elles, una planificació del sòl i el transport urbans que dista molt de ser òptima comporta la contaminació d’aire, soroll, l’efecte illa de calor i la manca de zones verdes, la qual cosa és perjudicial per a la salut.
En països de renda alta, com és Espanya o Europa, la seguretat microbiològica està garantida pels processos de tractament i desinfecció, i les infeccions transmeses a través de l'aigua són pràcticament inexistents.
Es pot definir soroll com a so no desitjat. Aquesta definició té l'avantatge de ser simple, però és una mica incompleta en el moment d'analitzar els efectes del soroll i la contaminació acústica en la salut.
Enregistrament del seminari web sobre els aspectes més importants de la salut mediambiental i dels petits canvis que podem fer a les nostres rutines familiars. Facilitat per la doctora Elena Codina, referent de l'Unidad de Pediatria Mediambiental de l'Hospital Sant Joan de Déu.
Visualitza l'acte de presentació del 13er Informe FAROS sobre l'ambient i el seu impacte en la salut maternoinfantil. A què ens enfrentem? Una crida a la reflexió i a la sensibilitizació.
