Skip to main content
Niña comiendo ensalada de verduras

Et preocupa el medi ambient? Canvia la teva alimentació

Niña comiendo ensalada de verduras

El sistema alimentari és responsable d’un terç de les emissions de gasos amb efecte hivernacle. El 24 % del total de les emissions provenen de l’agricultura, la gestió dels boscos i l’ús del sòl per a la nostra alimentació.Un percentatge molt superior al de tots els transports junts, al qual tant èmfasi se li està donant. Però des que els aliments es produeixen fins que arriben fins als nostres plats passen per moltes etapes: es processen, s’envasen, es transporten, es comercialitzen, es cuinen… i en cadascuna d’aquestes etapes es van generant més emissions. Sense oblidar-nos, per descomptat, de les produïdes durant el postconsum; és a dir, durant la gestió d’aquests aliments que rebutgem sense ser consumits i tots els envasos utilitzats.

 

Impacte del sistema alimentari

De tota la superfície terrestre del planeta, més del 40 % es destina a produir el nostre menjar o el menjar dels animals que després ens mengem. Per fer-nos una idea de la magnitud: tan sols l’1 % de tota aquesta superfície és ocupada per infraestructures, pobles i ciutats.

 

L’extensió del sistema alimentari és quaranta vegades més gran que la de totes les poblacions juntes. Aquesta immensa expansió no s’ha aconseguit a canvi de res: desforestació, fragmentació d’hàbitats i ecosistemes i una gran pèrdua de biodiversitat.

 

I no només a nivell terrestre. De totes les poblacions d’espècies marines destinades a consum humà, el 34 % estan sobreexplotades, i en el cas concret del mar Mediterrani, el percentatge és més del doble.

 

Està previst que la població mundial s’incrementi en 3.000 milions de persones l’any 2050, passant de 7.000 milions que actualment som a 10.000 milions de persones; per això caldrà produir més quantitat de menjar per satisfer les necessitats de tots nosaltres. Però és que, a més, el desenvolupament econòmic i la urbanització està provocant que cada cop demanem productes que són més contaminants i que requereixen més recursos. La Terra té capacitat per alimentar 10.000 milions de persones, però no si seguim produint i consumint de la manera actual.

 

Les tres accions més efectives per aconseguir un sistema alimentari mediambientalment sostenible són:

  • La implementació de millores en l’agricultura.

  • Adopció de dietes saludables basades en plantes.

  • I la reducció del malbaratament alimentari.

 

No tots els aliments tenen el mateix impacte al medi ambient

Cal aclarir que no tots els aliments generen el mateix impacte ni requereixen la mateixa quantitat de recursos. Els aliments que més emissions generen són tots ells d’origen animal, i molt especialment la carn de remugants, com ara vedella o xai. I és lògic si pensem que per aconseguir aliments d’origen animal, prèviament
caldrà haver produït aliment per a aquests animals.

 

I generar aquest aliment per als animals, òbviament, requereix recursos i genera contaminació. Sense oblidar-nos dels fems dels animals, una font substancial d’òxid nitrós, un gas amb un potencial d’escalfament global. En el cas dels remugants, com la vedella i el xai, la gran quantitat de gasos d’efecte hivernacle generats no es deu només a aquests dos factors, sinó també al mateix mecanisme de digestió que caracteritza aquests animals. Durant la digestió, els remugants produeixen grans quantitats d’un gas anomenat metà, que té un potencial d’escalfament global molt superior al del CO2.

Granja de ganado vacuno

Encara que a la pesca no té sentit parlar d’altres indicadors d’impacte ambiental com l’ús de terra, d’aigua o la seva eutrofització ja que la seva contribució és mínima, convé fer especial èmfasi en altres impactes ambientals derivats de la pesca: la sobrepesca i les captures incidentals. De fet, l’expressió “peix de fonts sostenibles” es refereix pròpiament a aquests tipus d’impacte.

 

S’entén que un peix prové d’una font sostenible quan es capturen tants peixos d’aquella població en concret com sigui possible per satisfer la demanda, però sense pescar-ne masses de tal manera que aquella població es pugui reproduir de manera adequada, renovant-se de manera contínua, i les generacions futures puguin continuar proveint-se’n. Actualment, el 34 % de les poblacions de peixos destinats a consum humà estan sobreexplotades.

 

Dietes saludables basades en plantes

La gran reducció ve per substituir les proteïnes d’origen animal per les d’origen vegetal, especialment les de remugants.

 

D’altra banda, la dieta actual no només afecta greument la salut del planeta, sinó també la nostra. La prevalença de malalties associades a dietes hipercalòriques i poc saludables, altes en carn i aliments altament processats, riques en sucres, sal i greixos, està augmentant. I el que és més alarmant: la presència d’aquestes malalties en nens. Més de 38 milions de nens en tot el món ja pateixen obesitat.

 

Adoptar una dieta basada en plantes rica en aliments poc processats pot ajudar a atacar els dos problemes alhora. Aquesta dieta es caracteritza per ser un patró:

  • Nutricionalment equilibrat.

  • Ric en verdures, fruites, cereals integrals, llegums i fruits secs.

  • Amb un baix consum (si n’hi hagués) d’aliments d’origen animal com ara carns (especialment carns vermelles i processades), peix, i lactis.

  • I molt limitat de productes amb un alt contingut de greixos, sucre i/o sal, com ara snacks, brioixeria i begudes ensucrades.

  • Prioritzeu els olis insaturats sense refinar, com l’oli d’oliva verge, davant altres tipus de greixos.

  • Així com el consum d’aigua en comptes d’un altre tipus de begudes, com ara refrescos.

 

L’Agència de Salut Pública de Catalunya (ASPCAT) va publicar el document “Petits canvis per menjar millor”, en què es proposa una sèrie de canvis per aconseguir un patró dietètic segons el que acabem de descriure. Tenint en compte l’alimentació que se segueix actualment i com hauria de ser, ens proposa:

  • Augmentar el consum de vegetals (fruites, verdures, hortalisses, llegums i fruits secs).

  • Reduir el consum de carn vermella i processada, sal, sucres i aliments ultraprocessats.

  • Així com optar per cereals integrals (pa, pasta, arròs…) en comptes de la seva versió blanca o refinada, oli d’oliva verge i aigua com a beguda d’elecció.

Per a més informació sobre alimentació sostenible, consulta el 13è Informe FAROS «L’ambient i el seu impacte en la salut maternoinfantil: a què ens enfrontem?».

Aquesta informació és de caràcter divulgatiu i no substitueix la tasca dels equips professionals de la salut. Si necessites ajuda, posa't en contacte amb el teu professional de referència.
Publicació:  08/04/2024 Última modificació:  08/04/2024
desaprofitament alimentari · alimentació · canvi climàtic
Ujué Fresán
Ujué Fresán
Veure més

Farmacèutica, amb Màster en Salut Pública i Doctorat en Biomedicina.

Institut de Salut Global Barcelona

Continguts relacionats

Inapetència: decàleg de consells per al nen que no menja
Article

Inapetència: decàleg de consells per al nen que no menja

Una elevada proporció de nens i nenes experimenta períodes de falta de gana. Molt sovint, quan el nen no menja, són els pares els qui passen per un mal tràngol i ho viuen amb angoixa. Pot ser que el nen estigui malalt?

Toxoplasmosi: què és i com prevenir-la durant l'embaràs
Article

Toxoplasmosi: què és i com prevenir-la durant l'embaràs

La toxoplasmosi és una infecció ocasionada pel paràsit Toxoplasma gondii. És una malaltia generalment lleu en persones amb sistemes immunològics sans que la major part de les vegades pot passar desapercebuda o confondre amb una grip.

Quan cau el menjar a terra, és correcte seguir la regla dels cinc segons?
Article

Quan cau el menjar a terra, és correcte seguir la regla dels cinc segons?

La "regla dels 5 segons" afirma que està bé menjar-se un aliment que s'acaba de caure a terra si es recull en 5 segons o menys. Però sentim informar-te que no és certa. Llegeix en l'article els perquès.

Pautes per a una correcta alimentació en el nen esportista
Article

Pautes per a una correcta alimentació en el nen esportista

En aquest article s'ofereixen recomanacions específiques sobre activitat física a l'edat pediàtrica i adolescència, els seus beneficis i la importància de mantenir una alimentació saludable i adequada.

Activitats relacionades