Solastàlgia, l'efecte negatiu de la crisi climàtica en els nens i adolescents

Els canvis en el medi ambient provocats per la globalització i el canvi climàtic, ja fa diversos anys que sabem que també influeixen en el nostre estat d'ànim i en la nostra salut. Diverses recerques vinculen el canvi climàtic amb la deterioració de la salut mental. Estableixen una relació directa de l'augment de la temperatura i l'increment de problemes com l'ansietat, l'estrès o la depressió. També apunten que durant les èpoques de grans variacions de clima els centres de salut mental detecten un augment de les consultes.

Què és la solastàlgia?

Els efectes dels desastres naturals o mateix canvi climàtic deixen clara l'existència dels anomenats desplaçats ambientals (aquells que han hagut d'abandonar les seves llars a conseqüència d'un desastre natural o mig ambiental) o les persones supervivents (els qui desenvolupen sentiments de pèrdua d'identitat, d'impotència i por i absència d'autonomia, a més del propi trauma viscut) que són les víctimes directes i visibles dels efectes canvi climàtic.

No obstant, han aparegut sentiments d'angoixa o nostàlgia en aquelles persones que no han hagut de desplaçar-se ni refugiar-se, per la desaparició de l'entorn a conseqüència del desastre natural, al qual s'ha anomenat solastàlgia.

Va ser Glenn Albrecht en 2005 qui va encunyar el terme de solastàlgia en unir les paraules solacium (comoditat) i l'arrel grega –àlgia (dolor), per a definir aquesta angoixa crònica produïda pel canvi climàtic o per la construcció de grans infraestructures en el nostre entorn.

Quins símptomes té?

Les persones que la pateixen presenten una sensació d'angoixa per una transformació no desitjada de l'entorn que a diferència de la nostàlgia que va més lligada al record passat d'un lloc, la solastàgia seria l'enyorança que experimentem del nostre entorn mentre continuem vivint en ell.

Quines són les seves conseqüències?

El nostre estil de vida, propi de la societat postindustrial ens allunya cada vegada més de la natura, dels seus ritmes naturals i del contacte amb la resta de la flora i la fauna.

El periodista Richard Lov al 2008, feia referència al concepte de trastorn per dèficit de naturalesa. Fent èmfasi en el fet que cada vegada els nens estan més distanciats de la natura i deixa patent la gran importància que té créixer exposats directament a la natura, per un creixement infantil sa, física i emocionalment. Les conseqüències negatives del distanciament produeixen en els nens:

• Obesitat infantil

• Dificultats o dèficits d'atenció

• Malalties cardiovasculars

• Depressió

Per tant, la solastàlgia no ve provocada per un trauma directe d'una catàstrofe sinó per la transformació lenta i progressiva de l'entorn, bé per l'acció humana o per un canvi ambiental negatiu (com els grans incendis i el paisatge carbonitzat). Causant angoixa o estrès mental o existencial persistent en el temps, solastàlgia.

Per a saber més descarrega't el 13é Informe FAROS: L'ambient i el seu impacte en la salut matern infantil: a què ens enfrontem? Una crida a la reflexió i a la sensibilització.