La falta de contacte amb la natura
La solastàlgia es manifesta a través de la mescla de molts sentiments entre els quals hi ha una espècie de melancolia crònica cap a uns paisatges que ja no tornaran a veure de la mateixa manera a causa dels efectes devastadors del canvi climàtic.
La ecoansietat, és aquesta angoixa que se sofreixen que es va agreujant pels efectes de la contaminació i davant els desastres naturals sense que ningú el pugui evitar.
Els nens, igual que els adults, senten la necessitat d'estar en contacte amb la naturalesa, de sortir de la ciutat i anar a la muntanya o a la mar. Però, a diferència dels adults, els nens tal vegada no saben expressa que senten aquesta necessitat i a vegades, si els nens no han estat molt en contacte amb la naturalesa, ni s'adonen que ho necessiten.
Podem observar alguns símptomes que denoten aquesta falta de contacte amb la naturalesa com:
-
Falta de concentració
-
Ansietat
-
Estrès
-
Irritabilitat
-
Hiperactivitat
Què hem de tenir en compte?
Senyals físics:
-
Mal de cap o d'estómac sense motiu aparent
-
Dificultats per a agafar el son
-
Malsons freqüents sobre catàstrofes
-
Es mostra distret, apàtic o inquiet
Senyals emocionals:
-
Tristesa
-
Està més sensible de l'habitual sobretot en referència al clima
-
Mostra preocupació pel futur de manera recurrent
-
S'enfada més que abans
-
Sent por pels fenòmens meteorològics
-
Es frustra més sovint que abans sobretot quan hi ha fenòmens mediambientals sobre els quals no es pot o no es vol actuar.
Senyals en la seva conducta:
-
Pregunta molt més sovint que abans sobre el canvi climàtic, o les catàstrofes ambientals o meteorològiques.
-
Té crisi d'angoixa.
-
En adolescents poden aparèixer els primers abusos de substàncies tòxiques.
-
Manifesten no saber perquè estan tristos o se senten malament
-
Idees obsessives i conductes repetitives.
Quines accions podem fer com a pares o mares?
Les famílies juguem un paper molt important en l'educació i en l'acompanyament emocional dels nostres fills per a fer front a la solastàlgia, la ecoansietat o els diferents problemes emocionals derivats de la crisi climàtica.
-
El primer és escoltar sense fer judicis de valor ni donar la nostra opinió.
-
Parlar-los amb sinceritat i claredat. Però tenint en compte que cal donar la informació de forma dosada, de manera objectiva i amb un vocabulari adequat.
-
Proposar-los realitzar accions tangibles per a disminuir els efectes del canvi climàtic. Com pot ser: ensenyar a reciclar de manera adequada, consumir productes reciclables, reduir consumeixo energia, etc.
-
Participar en accions col·lectives de presa de consciència climàtica. Orientant-los cap a l'acció com les recollides de residus a les platges o muntanya.
-
Fomentar el contacte amb la naturalesa dels nens.
-
Plantar arbres, flors o conrear verdures.
Cal tenir en compte que, encara que les nostres accions com a familiars tenen la intenció d'ajudar a rebaixar els nivells d'ansietat i pensaments negatius sobre la crisi climàtica, si no s'aconsegueix el més adequat és acudir a un psicòleg especialista perquè ens ajudi en aquesta tasca abans que la situació emocional s'agreugi i pugui convertir-se en un trastorn.
Per a saber més descarrega't el 13é Informe FAROS: L'ambient i el seu impacte en la salut maternoinfantil: a què ens enfrontem? Una crida a la reflexió i a la sensibilització.
