Com actuar quan un nen ingereix accidentalment un cos estrany
La ingesta d'un cos estrany és el pas d'un objecte al tracte digestiu (esòfag, estómac i intestí). Es tracta d'un accident molt freqüent a l'edat pediàtrica i la incidència més gran passa entre els sis mesos i tres anys.
Quan el lactant sigui capaç de coordinar accions amb les mans, serà capaç de posar-se a la boca qualsevol objecte que estigui al seu abast de manera instintiva com a mesura exploradora.
Aquesta etapa de descobriment dura uns quants mesos; fins i tot quan comenci a gatejar o caminar correrà cap a elements que li cridin l'atenció i se'ls emportarà a la boca. Arribat aquest moment és molt important no perdre de vista el nen i no deixar al seu abast objectes perillosos ni joguines no aptes per a l'edat, com a mesura de prevenció.
La ingesta de un cuerpo extraño es el paso de un objeto al tracto digestivo (esófago, estómago e intestino). Se trata de un accidente muy frecuente en la edad pediátrica y la mayor incidencia ocurre entre los seis meses y tres años de edad.
Cuando el lactante sea capaz de coordinar acciones con sus manos, será capaz de llevarse a la boca cualquier objeto que esté a su alcance de forma instintiva como medida exploradora.
Esta etapa de descubrimiento dura varios meses; incluso cuando empiece a gatear o a andar correrá hacia elementos que le llamen la atención y se los llevará a la boca. Llegado ese momento es muy importante no perder de vista al niño y no dejar a su alcance objetos peligrosos ni juguetes no aptos para la edad, como medida de prevención.
80% dels casos sense complicació
La major part d'objectes que el nen s'empassa, fins a un 80%, passen a estómac i aparell digestiu, sense causar complicacions sent eliminats amb la femta sense cap problema. Però aproximadament un 19% dels casos requereixen endoscòpia amb anestèsia general per a la seva extracció i en un 1% cal una intervenció quirúrgica.
El tipus de cos estrany implicat en aquestes situacions és molt variable, però el més freqüent són les monedes.
Les característiques del cos estrany ingerit (mida, forma i composició) són les que influeixen en la progressió en el tracte digestiu i alhora defineixen la probabilitat de repercussió sobre l'estat de salut. Poden ser arrodonits o punxants, sent aquests els més perillosos atès que són capaços de produir lesió a la mucosa o fins i tot perforació.
Situacions especials
Dues situacions especials importants:
La ingesta de piles de botó: per la composició química, principalment metalls pesants, poden produir lesions per tres mecanismes: pressió, cremades i necrosi de la mucosa digestiva en alliberar contingut tòxic. Són molt lesives i s'han d'extreure com més aviat millor.
La ingesta de diversos imants o d'un imant i un metall: a causa de la seva adhesió entre ells, hi ha risc de necrosi de paret, fístules, perforacions o obstruccions, per la qual cosa la seva extracció sempre que siguin accessibles és prioritària.
Localització de l'objecte
La localització de l'objecte ens determinarà la clínica i el tractament que cal fer:
Esòfag: fins al 20% de cossos estranys queden allotjats a l’esòfag i amb més freqüència al seu terç mitjà. Els símptomes que refereixen els pacients són dolor a la zona central del pit, dolor amb la ingesta, sialorrea (acumulació i sortida de saliva per la boca per la impossibilitat d'empassar), vòmits i rebuig a la ingesta. Poden produir complicacions com ara perforació de l'esòfag o pneumònies per aspiració. És recomanable, independentment del tipus d’objecte ingerit, la seva extracció mitjançant endoscòpia.
Estómac: en el moment del diagnòstic, la majoria d'objectes, fins a un 60%, es troben a l'estómac. Solen presentar-se asimptomàtics. En nens petits (menors de 20 kg de pes), objectes de menys de 2 cm de diàmetre i menys de 4 cm de longitud surten de l'estómac sense problemes; en nens més grans, el límit se situa en 2,5 cm de diàmetre i 6 cm de longitud.
Recomanacions per a l'extracció
En aquesta localització es recomana extreure amb endoscòpia aquells objectes les mesures dels quals siguin superiors a les indicades prèviament, els que són punxants o tallants (agulles, vidres…), les piles de botó i els imants (diversos o un imant i una peça metàl·lica) per ser considerats cossos estranys amb alt risc de complicacions.
En la resta de casos, sortosament la majoria, s'expulsaran amb les deposicions sense problemes, per la qual cosa s'aconsella vigilar la femta buscant l'objecte; si transcorregudes 3-4 setmanes no se n'ha objectivat l'eliminació, o apareixen símptomes, com ara vòmits i dolor abdominal, hauran d'acudir a urgències per a la seva valoració.
No s'aconsellen tractaments farmacològics per augmentar la motilitat intestinal, ènemes, laxants, ni canvis en la dieta.
Signes d'alarma
Intestí: en l'11% dels casos el cos estrany es troba allotjat a l’intestí prim. Quan ja es troben en aquesta localització, és poc freqüent que produeixin complicacions i la seva expulsió és altament probable. Només s'indica l'endoscòpia en el cas de cossos estranys amb alt risc de complicacions i que es troben al duodè.
Al costat del tipus de cos estrany i la localització, cal tenir present la clínica que pot presentar el pacient. Són signes d'alarma la presència de febre, vòmits, dolor o sagnat rectal, per això, si apareixen cal consultar un servei d'urgències per ser valorat per un professional i descartar complicacions com perforació intestinal, obstrucció, úlceres, fístules entre nanses intestinals …que, encara que són poc freqüents, poden ócorrer després de la ingesta d'un cos estrany.
Aquesta informació és de caràcter divulgatiu i no substitueix la tasca dels equips professionals de la salut. Si necessites ajuda, posa't en contacte amb el teu professional de referència.
La síndrome d'Asperger és un trastorn del desenvolupament menys conegut que l'autisme però, que en canvi, afecta a molta més població. Què és i quins són els seus trets més característics?
És molt possible que el pediatre visiti amb més freqüència al nen durant el seu primer any de vida que en qualsevol altre moment. Per què són tan importants aquestes primeres visites i quin objectiu tenen?
Quan un nen s'empassa accidentalment un objecte, és important actuar amb precaució. La ingesta de cossos estranys és comú en nens petits, amb monedes sent l'objecte més freqüent. En la majoria dels casos, aquests objectes passen naturalment a través del sistema digestiu. No obstant això, alguns objectes requereixen endoscòpia o extracció quirúrgica. La ubicació de l'objecte en l'esòfag, l'estómac o l'intestí prim determina el risc i el tractament adequat. La seguretat i l'atenció mèdica són fonamentals en aquests casos.
