Adequacions escolars en l’etapa infantil per a alumnes amb TEA
Els nens amb trastorns del neurodesenvolupament (TND) necessiten unes atencions específiques segons el trastorn que presentin. En el cas dels infants amb trastorn de l’espectre autista (TEA), cal tenir en compte que les dificultats varien en funció del perfil, i que es poden donar tant a nivell social/emocional com a nivell acadèmic.
Principis clau en l’acompanyament d’infants amb TEA
En general, cal tenir clars els principis següents:
En l’àmbit acadèmic:
Les dificultats d'abstracció fan que en alguns casos costi la retenció o la comprensió de conceptes abstractes (matemàtiques). Aquesta dificultat queda més palesa al batxillerat o a Tercer o Quart de l'Educació Secundària Obligatòria (ESO), quan es requereix més inferència en l'aprenentatge.
La visió concreta repercuteix en la comprensió del llenguatge i això pot fer no entenguin algunes activitats.
Les dificultats en les funcions executives poden repercutir en l'atenció, la planificació i l'organització. Recordem que habitualment en l'alumne/alumna amb TEA les dificultats atencionals van molt vinculades a la motivació.
Habitualment són alumnes amb disgrafies o dificultats en l'escriptura i, en alguns casos, en el dibuix (per dificultats en la psicomotricitat fina).
En alguns casos observem dificultats en la coordinació motriu o psicomotricitat gruixuda, que pot repercutir en l'educació física.
En els àmbits social i emocional:
A causa de les dificultats de comprensió social, qualsevol canvi acostuma a generar molt estrès. Per això caldrà anticipar els canvis.
A causa de les dificultats de comprensió, tenen moltes dificultats per entendre ordres implícites; per això ens haurem d'assegurar que han entès el que li demanem, per molt bàsic que ens sembli.
Habitualment les persones amb TEA presenten hipersensibilitats als sorolls, olors o al tacte, fet que pot repercutir directament en la irritabilitat/atenció en no poder filtrar aquests estímuls. Això es farà més explícit al pati, música, plàstica o educació física.
Comprensió rígida de les normes. De vegades poden semblar desafiadors amb els professors, però realment és per manca de comprensió de la situació i de les jerarquies socials.
Comprendre que els moments de no estructura, com el pati, són moments de força angoixa per als infants amb TEA ja que és el moment en què es requereixen més habilitats socials.
Les dificultats de detecció emocional o excés d'angoixa poden generar crisis d'ansietat o crisis explosives, en no saber detectar l'emoció o saber-la gestionar.
Cal tenir en compte que, en infants amb TEA, les dificultats varien en funció del perfil, i que es poden donar tant a nivell social/emocional com a nivell acadèmic. Font de la imatge: AdobeStock.
Orientacions per a alumnes amb TEA durant l’etapa infantil
Com hem comentat, la variabilitat de simptomatologia en el TEA és molt àmplia i per tant caldrà escollir aquelles pautes que siguin necessàries per a cada infant, tenint en compte l'edat, dificultats concretes (si hi ha trastorn d'aprenentatge associat, llenguatge…) i capacitat cognitiva.
En l’etapa infantil, es recomanable seguir les pautes que esmenten a continuació.
Per a la comprensió social:
Estructurar les tasques.
Explicitar el què s'espera d'ell, de forma concreta, mitjançant un horari visual.
Després d'una tasca que no li agradi reforçar-la amb una tasca que sí li agradi.
Realitzar un horari visual amb coses concretes que se li demanen (pictogrames visuals) a cada classe; per exemple, treure el material, fer l'activitat i si ho fa, l'activitat que ell/a esculli. Així propiciarem la seva autonomia.
Instruccions clares i concretes.
No donar mai per suposat que ha entès el que se li demana.
Anticipar situacions noves: excursions, canvis de professors, etc.
Per al llenguatge:
La millor manera d'estimular el llenguatge és parlar amb el nen i deixar que parli amb tranquil·litat.
Assegurar-nos que comprèn les explicacions, les tasques o les preguntes que se li fan.
Demostrar que l'escoltem, mirant-lo cara a cara, sempre que intenti comunicar-nos alguna cosa.
Oferir un temps determinat de latència per donar-li el temps necessari perquè contesti les nostres preguntes.
Els pares/mares professors/professores sou l'exemple de com fer servir el llenguatge per al nen. Per tant, parleu correctament, sense alçar la veu, a poc a poc, amb frases comprensibles i ben ordenades.
No utilitzar preguntes tancades, és a dir, no utilitzar preguntes en què només us hagi de contestar sí o no. Utilitza preguntes on hagi de contestar ell amb el concepte. Per exemple: no utilitzar sempre preguntes, com ara: Vols pa? Utilitzarem preguntes obertes, com: Què vols? Vols pa, xocolata o galetes?
Estimular el desenvolupament de competències conversacionals, respectar els torns de la conversa, etc.
Demanar-li que parli amb frases, no amb paraules. Per exemple, si per demanar aigua diu: Aigua!, exigir-li que digui: Em dones aigua? (dins les seves possibilitats).
Despertar la seva curiositat creant noves oportunitats i contextos nous perquè explori noves situacions i així apareguin diferents expressions en el seu llenguatge.
Fer jocs de discriminació auditiva: endevinar a quins sons corresponen (imitar animals, telèfon, deixar caure les claus, etc). Jugar a “caçar” sons de lletres. Per exemple, cada cop que senti el so "rr" en unes paraules, aixequem la mà.
Fer jocs d'acabar frases: El cotxe...; o jugar a representar papers de diferents personatges: la mestra, el metge, etc.
"Traduir la seva parla". Si diu alguna cosa i ho fa incorrectament, repetir allò que vol comunicar correctament: El que em vols dir és que....
Practicar amb el nom dels objectes habituals de la casai jugar a fer preguntes: Com es diu això?
Dir i explicar el nom dels objectes que apareixen en els contes, cançons, etc.
Jugar al "veo - veo", endevinalles, etc.
Procurar parlar i pronunciar correctament a casa.
No imitar el llenguatge infantil, els errors o riure-li la gràcia de pronunciar malament.
Fomentar preguntes de què, qui, com, etc.
Jugar a allargar les frases.
Afegir vocabulari en el seu. Allargar les vostres expressions afegint informació.
Per millorar l'aprenentatge i l'atenció d'un infant amb TEA és necessari motivar-lo molt, especialment en aquelles coses que li resultin avorrides. Una manera és utilitzar materials que cridin la seva atenció, com ara plastilina. Font de la imatge: AdobeStock.
Aprenentatges i atenció:
Relacionar aprenentatges amb temes interessants.
Després d’una tasca difícil, escollir un joc del seu interès.
Tenir en compte el llenguatge literal i assegurar-nos que ha entès allò que se li demana.
Facilitat per processament visual, tenir en compte en aprenentatges.
Motivar-lo molt. Utilitzar materials que li cridin l'atenció (pissarra, plastilina) amb aquelles coses que li resultin avorrides, per instar-lo a participar-hi.
Per a la interacció social:
Ensenyar-lo a demanar ajuda usant el mètode que millor li resulti: una imatge, una paraula, un senyal, etc.
Buscar un grup de referència amb el qual se senti còmode/a.
Ensenyar-lo a respectar els torns de paraula. Per a què ho comprengui, pot anar bé que cada vegada que sigui el seu torn tingui un objecte per a què pugui entendre el concepte.
Hipersensibilitats:
Tenir en compte hipersensibilitats tàctils (treure els mitjons, pintar amb les mans…) i donar-li alternatives, com portar guants per pintar o taps en determinats moments per reduir la irritabilitat i malestar.
A l'hora del pati:
En cas que sigui necessari, tenir un professor de referència.
Permetre-li un joc d'estona lliure i una estona de joc estructurat, en el cas que no tingui ningú amb qui jugar.
Esta información es de carácter divulgativo y no sustituye la tarea de los equipos profesionales de la salud. Si necesitas ayuda, ponte en contacto con tu profesional de referencia.
Especialistes en l'avaluació, diagnòstic i proposta de solucions personalitzades a nens i adolescents amb dificultats cognitives i conductuals que repercuteixen en l'aprenentatge.Coneix-nos
La majoria de nens desitjaria no haver de fer mai més els deures de l’escola, però ja que això difícilment ho podran evitar, ajudem-los a fer els deures amb aquests consells pràctics.
Durant el primer any de vida, el nen juga explorant i interactua amb el món que el rodeja amb els cinc sentits per comprendre’l. La major part del seu joc consisteix en agafar objectes i posar-se’ls a la boca, agitar-los, colpejar-los o tirar-los.
Si quan el teu fill era un nadó ja el veies com un petit científic utilitzant els seus cinc sentits i descobrint el món que el rodeja, ara que ja té entre 1 i 3 anys és veritablement tot un enginyer, i tracta d’entendre com funcionen aquests objectes.
Enregistrament del seminari web sobre què hem de tenir en compte per a saber si el nostre fill pot tenir un trastorn de l'aprenentatge i com el podem ajudar.
Enregistrament del seminari web que integra la visió d'experts clínics i investigadors amb àmplia trajectòria en l'acompanyament del Trastorn de l'Espectre Autista (TEA) en edats primerenques, juntament amb els testimonis de diverses famílies que aborden el seu rol com a participants actius en estudis de recerca, com ara l'Assaig CARE C-ESDM.
