Les adequacions escolars per als i les alumnes amb trastorn per déficit d’atenció i hiperactivitat (TDAH) seran diferents segons l'edat de l'alumne. En nens i nenes petits incidirem més en la conducta i, en els més grans (habitualment a partir de 4art de Primària), en els aspectes cognitius i d’aprenentatge. Hi haurà algunes adequacions que seran comunes per a tots els alumnes.
Principals dificultats dels infants amb TDAH
Abans de tot, però, cal recordar que les principals dificultats d’un nen o nena amb TDAH són:
Adquirir els hàbits de treball que la resta d'alumnes adquireixen de manera natural: apuntar a l'agenda, agafar els llibres necessaris per estudiar o fer els deures a casa, tenir un horari d'estudi a casa, planificar la realització d'una feina o l’estudi d’un tema a llarg termini, etc.
Mantenir el mateix ritme de treball: presenten oscil·lacions de rendiment molt marcades durant un dia.
Romandre quiet a la cadira, estar atent a les explicacions del professor.
Comprendre i extreure les idees principals d'una lectura.
Adquirir la sistemàtica per resoldre els problemes de matemàtiques.
Per a aquests alumnes, redactar un text és una tasca molt complexa.
Propostes d’adaptacions escolars
Per a la gestió de l’aula
Asseure l'alumne/a a prop del professor/a o companys/es tranquils/les.
Que estigui situat en un lloc tranquil sense gaires estímuls (evitar situar-lo, per exemple, al costat de la finestra).
Disminuir els estímuls irrellevants presents a classe.
Pactar amb ell/ella els objectius, explicar-li què esperem d’ell/a en cada moment.
Potenciar el contacte visual durant l'explicació per assegurar-nos que ens està escoltant.
L'ús de l'agenda és imprescindible per al bon funcionament escolar; per això, en el cas que no sigui autònom en el seu ús, es recomana supervisió per part del professorat o establir el rol d'un “company de supervisió”.
Evitar penalitzar el cansament o els oblits en tasques o exàmens,
Fer-lo participar activament a classe perquè mantingui l'atenció.
Una de les adequacions per millorar la gestió de l'aula és pactar amb l'alumne els objectius i explicar-li què esperem d'ell/a en cada moment. Font de la imatge: AdobeStock.
Per a la metodologia d’ensenyament
Davant explicacions llargues, esmentar-ne el nom, donar-li petits tocs a taula per evitar que es distregui, demanar-li que ens repeteixi el que cal fer, etc., o qualsevol senyal que acordem amb el nen/a, per afavorir que la seva atenció estigui focalitzada.
Donar les instruccions de manera breu, clara i concisa. Si cal, donar-li les instruccions d'una en una per escrit i fer que ens repeteixi la mateixa instrucció.
Pactar amb ell/ella els objectius, explicar-li què esperem d’ell/a en cada moment.
Dividir les activitats en petites passes que la seva capacitat atencional pugui assumir. Les tasques curtes permeten que el nen/a no es cansi, no entri en la monotonia o que no es distregui.
Afavorir l'ús i l'aplicació d'autoinstruccions (vegeu web: integratek/autoinstruccions) per fomentar el llenguatge intern com a factor important en la direcció de les conductes.
Anticipar les diferents activitats del dia.
Donar cinc minuts a tota la classe per organitzar el material necessari.
Reconèixer positivament el seu esforç i destacar-ne les qualitats.
Valorar la progressió (avaluar les millores respecte a si mateix).
Evitar penalitzar els errors comesos per atenció o impulsivitat o inquietud motriu.
Definir i treballar les normes de la classe i les conseqüències que comporten, fent que aquesta informació estigui disponible de manera visual.
Una proposta que pot ajudar els nens i nenes amb TDAH és anticipar les diferents activitats del dia. Font de la imatge: AdobeStock.
Recordar les normes sovint.
Desglossar l'objectiu en passos petits i guiar-los en la seva actuació.
Anticipar tasques.
Registres de conductes coordinats amb la família.
Premiar les conductes adequades i ignorar les inadequades:
Implantar un sistema de punts on és premiat per la consecució d'objectius pactats prèviament.
Ignorar les conductes inadequades, utilitzant l'extinció o el temps fora (fa referència a la possibilitat de treure el nen d'aquesta situació).
Reforçar les conductes adequades com anar a poc a poc, acabar cada petit pas, donar més importància a la qualitat davant la quantitat.
Intentar que el moviment sigui adaptatiu. Per això se li poden adjudicar responsabilitats o ajudes al professor com repartir fulles, esborrar la pissarra, etc.
Ser tolerants i deixar passar cert murmuri o moviments menors a la cadira, si aquests no interfereixen en la feina ni en la dels companys.
Posar la informació de manera explícita i de forma visual, utilització de tot allò que pugui servir com a pistes, recordatoris, senyals.
Materialitzar el temps, ja que presenten dificultats en la gestió d'aquest. Convertir el temps en una cosa real amb rellotges, temporitzadors, cronòmetres, rellotges de sorra...
Potenciar l'ús de l'agenda i l'organització del material escolar (per exemple, preparar-se la motxilla del col·legi).
Avisar amb temps els canvis que es facin en relació amb les rutines.
Reduir la quantitat de feines per a casa: prioritzar les feines imprescindibles i evitar les repeticions innecessàries que requereixen un esforç mental mantingut.
Per als examens
Presentar-li els exàmens amb un format de redactat senzill i exercicis més visuals (per exemple; una pregunta per pàgina, separar les preguntes que hi pugui haver en un mateix enunciat, marcar paraules clau en negreta...).
No penalitzar tota l'ortografia, només la pactada prèviament amb l'alumne. Prioritzar el contingut i no la forma.
Insistir en l'hàbit de segones lectures.
Ajudar-lo a identificar les idees principals i secundàries del text.
Abordar els problemes matemàtics intentant organitzar la informació, valorant la possibilitat d'utilitzar recursos visuals.
A l'hora d'abordar els examens, és bona idea presentar-li amb un format de redactat senzill i exercicis més visuals. Font de la imatge: AdobeStock.
Per a les dificultats en les relacions socials
Realitzar dinàmiques grupals o debats sobre situacions conflictives i resolució de problemes interpersonals.
Ajudar-lo a reflexionar i analitzar les situacions (desencadenants, fets i conseqüències dels comportaments), i pensar solucions alternatives a la que ha executat.
Establir metes clares respecte al seu comportament (poques i fàcils al principi).
Aquesta informació és de caràcter divulgatiu i no substitueix la tasca dels equips professionals de la salut. Si necessites ajuda, posa't en contacte amb el teu professional de referència.
Especialistes en l'avaluació, diagnòstic i proposta de solucions personalitzades a nens i adolescents amb dificultats cognitives i conductuals que repercuteixen en l'aprenentatge.Coneix-nos
Un estudi publicat a la revista Pediatrics suggereix que alguns hàbits alimentaris inadequats podrien tenir un paper en el desenvolupament del TDAH i la dieta mediterrània podria tenir un paper clau.
Avui dia és difícil no haver sentit parlar del trastorn per dèficit d'atenció i hiperactivitat (TDAH). De fet, sol ser un dels principals motius de consulta a pediatres, psiquiatres i psicòlegs/es.
Si hi ha una patologia que suporta un gran nombre de prejudicis, aquesta és el trastorn per dèficit d'atenció i hiperactivitat (TDAH). Un dels mites més estesos és que el TDAH no existeix.
Enregistrament del webinar sobre els motius pels quals s'ha de confiar en el diagnòstic dels professionals i perdre la por davant del tractament farmacològic per al TDAH a la infància. Amb Conchita Fernández i Montse Arellano, neuròlogues pediàtriques de la Unitat de Trastorns de l'Aprenentatge Escolar (UTAE) de l'Hospital Sant Joan de Déu Barcelona.
