El TEA i l'ansietat
El trastorn de l'espectre de l'autisme (TEA) és un trastorn que segons el DSM-V afecta bàsicament tres àrees: l'àrea de comunicació; l'àrea social i conductes repetitives.
Com la paraula espectre indica, l'afectació dels casos és molt diversa, i va des de nens amb un retard intel·lectual, fins a nens amb bones capacitats intel·lectuals, però tots ells tenen en comú una percepció de la realitat diferent i una baixa comprensió social que sovint els genera dificultats de relació amb l'entorn i per tant major ansietat.
El TEA i el coronavirus: situacions i recomanacions
La situació de confinament que ha suposat la pandèmia per COVID-19 i la incertesa fa que sigui molt difícil estructurar l'entorn o crear una rutina i això ha generat més ansietat en alguns casos, però no en tots. En general, hem observat dues maneres d'afrontar el confinament:
- Alguns nens amb TEA al no tenir una rutina i una estructura, més la incertesa i la menor activitat física, ha fet que en aquests dies de confinament la irritabilitat i ansietat s'incrementés notablement.
- Per contra, altres nens amb TEA, en disminuir l'exposició social (que és el que els genera més estrès), s'ha reduït l'ansietat notablement.
Són moltes les indicacions terapèutiques que s'han donat per al confinament, però el procés no s'acaba...
Què passarà amb la tornada a la nova normalitat?
Ja en la fase 0 de desconfinament, quan les restriccions s'estan reduint, estem començant a veure canvis a tenir en compte.
Els nens comencen a sortir i alguns d'ells s'exposen a la seva por de ser contaminats. És útil en aquests casos:
- Exposar una nova rutina i un horari de sortida.
- Explicar bé que és la COVID-19, com es contagia i mesures a seguir.
- Anticipar-los les emocions que poden tenir en sortir al carrer i donar-los opcions de gestió. Per exemple: que ensenyin una targeta vermella si veuen que es posen nerviosos o fins i tot ajudar-los a indicar amb la targeta i davant aquest senyal donar-los opcions: tornar a casa, portar algun objecte que els doni seguretat, etc.
Hi ha alguns casos en què els nens, a casa, estaven dins la seva zona de confort i es neguen a sortir. No els motiva sortir perquè tampoc poden fer les coses que voldrien (jugar amb els amics per exemple), així que prefereixen estar a casa jugant a la play/ordinador... tauleta, etc. Per anar-los exposant progressivament pot ser útil:
- Crear una rutina de sortida.
- Que les sortides siguin entorn al seu interès: per exemple si els agrada Pokémon sortir amb el Pokémon Go i que així els motiva fer l'esforç de sortir de casa.
- L'ús de pantalles de plàstic com a alternativa a la màscara.
Tot i que les màscares no són d'ús obligat per a persones amb discapacitat cal tenir en compte que alguns nens amb TEA tenen moltes hipersensibilitats i si ja els molesta el frec d'un texà és fàcil imaginar el que els pot suposar portar una mascareta... això pot significar un retrocés i no voler sortir encara que ho necessitin. Pot ser útil:
- Buscar màscares fetes de material més suau.
- Afegir a les mascaretes algun detall o dibuix relacionat amb els seus centres d’interès.
- L'ús de pantalles de plàstic com a alternativa a la mascareta.
En alguns casos la tornada a l'exterior ha generat l'exposició a estímuls que havien perdut el costum i que els ha generat més ansietat: el soroll dels cotxes, el soroll de les persones, les olors, els colors... en nens amb TEA, que estem parlant que en alguns casos hi ha hipersensibilitats, l'exposició a aquests estímuls després d’un temps els pot generar certa ansietat, per a això:
- Identificar aquells elements que li poden generar estrès sensorial.
- Anticipar amb quins elements es poden trobar.
- Fer una exposició progressiva. Si veiem que se saturen molt, portar uns cascos o taps a sobre i que se'ls puguin posar i cada vegada anar ampliant el període d'exposició. Procurar no evitar la situació ja que l'ansietat es podria incrementar.
La gran preocupació de molts pares, sobretot en aquells casos que ara estan tranquils i a la seva zona de confort, la reincorporació a l'escola. En aquests casos es recomana:
- Continuar amb una rutina i estructura i anticipar els canvis que es vagin generant en la mesura del possible.
- Continuar amb el tractament psicològic tot i que es crea menys necessari en alguns casos.
- Seguir treballant en la consciència emocional i estratègies de gestió per situar-los en com se senten i com ho poden regular.
- Continuar promovent les relacions socials: via telemàtica, i a mesura que es vagi podent incorporar una mica de contacte presencial.
- Incorporació progressiva a la "nova realitat". A mesura que puguem anar avançant en les fases, es recomana anar-los exposant de forma controlada: sortir una hora al dia; iniciar teràpia presencial; quedar amb algun amic a distància...
- Pensar que el primer trimestre del curs serà probablement un repàs de l'anterior. Davant la preocupació de molts pares per si els costa assumir el contingut o readaptar-se a les exigències acadèmiques, es recomana seguir les indicacions actuals de cada centre per no perdre el ritme i pensar que a l'iniciar les classes presencials, es tindrà en compte aquests aspectes.
- Parlar amb el col·legi per pactar una tornada progressiva (vídeotrucades personals amb els tutors, quedar un dia abans de començar el col·legi per anar-se adaptant a la rutina, al lloc...).
En resum, tot i que cada família i nen està vivint aquest procés de forma molt diferent, cal tenir en compte que els nens amb TEA són especialment vulnerables als canvis i encara que sembli que alguns s’ho estan prenent bé cal tenir en compte que la reincorporació pot ser un procés complicat.
Per això, cal mantenir la calma, consultar amb un professional, procurar anar-los exposant de forma controlada a situacions de més exigència i intentant que hi hagi una molt bona coordinació entre els diferents entorns de l'infant (família, escola i teràpia).
