Al·lèrgia alimentària

Què és l'al·lèrgia alimentària?

L'al·lèrgia alimentària en pediatria es produeix quan el sistema immunològic – les defenses –, del nen reaccionen de manera anòmala i exagerada a un aliment que normalment hauria de ser inofensiu. En el pacient amb una al·lèrgia alimentària, el sistema immunològic interpreta, erròniament, que els components de l'aliment són una amenaça, i apareix una reacció defensiva que genera els símptomes i possibles complicacions. 

Així, en menjar o, en alguns casos, simplement en tocar o respirar l'aliment, es poden presentar símptomes com, per exemple, erupció cutània, inflor, problemes al respirar, mal d'estómac o vòmits.

Les al·lèrgies alimentàries a l'edat pediàtrica són un problema de salut relativament comú, estimant-se que aproximadament del 6 al 8% dels nens menors de 5 anys les poden tenir. 

Les al·lèrgies alimentàries mostren certa tendència hereditària. Així, si a una família hi ha membres que tenen al·lèrgies –no necessàriament alimentàries–, existeix una major probabilitat que els nens d'aquesta família desenvolupin algun tipus d'al·lèrgia a aliments. 

Hi ha molts aliments que poden causar al·lèrgies, però els més habituals són: llet, ous, cacauets, fruits secs, soja, blat, peix i marisc. 

Cal diferenciar entre l'al·lèrgia i la intolerància. L'al·lèrgia és un procés de base immunològica, que tendeix a aparèixer de manera ràpida i sobtada i que es genera ja amb l'exposició a petites quantitats d'aliment. En canvi, la intolerància és més una dificultat per pair l'aliment, on els símptomes són menys intensos i no apareixen amb l'exposició a quantitats mínimes del producte. 

Quins són els seus símptomes?

Els símptomes d'una al·lèrgia alimentària en nens són molt variables: poden ser lleus o greus, poden aparèixer poc temps després de consumir l'aliment o fins i tot algunes hores més tard. 

Entre els símptomes més habituals destaquen: 

• A nivell de la pell: erupcions cutànies, urticària, èczema o inflor (especialment important si es produeix al voltant de la cara, llavis, ulls i, en casos greus, la gola). 

• A nivell digestiu: dolor abdominal, nàusees o vòmits, diarrea. 

• A nivell respiratori: congestió nasal, esternuts, tos o dificultat per respirar. La dificultat per respirar és un altre símptoma especialment alarmant. 

• A nivell general: pal·lidesa o envermelliment de la pell, somnolència, malestar general o anafilaxi (que és l'estat al·lèrgic més greu i que pot ser potencialment mortal). L’anafilaxi pot incloure dificultat per respirar, baixada de tensió, acceleració del pols, pèrdua de consciència i, en casos extrems, pot conduir al xoc. És una emergència mèdica que requereix atenció immediata.

Tot i que és possible que un nen mostri símptomes la primera vegada que consumeixi un aliment al qual és al·lèrgic, en molts casos la reacció al·lèrgica no es produeix fins que l'aliment ha estat consumit en més d'una ocasió. 

En tot cas, la reacció de cada nen és única i molt canviant amb el temps. 

Com es diagnostica?

El diagnòstic de les al·lèrgies alimentàries en nens és un procés que combina la seva història clínica amb diverses proves que seran prescrites per l'especialista que el atén. Entre les proves més habituals estan:

• Prova cutània (prick test), on s'introdueix una petita quantitat de l'aliment sospitós a la pell del nen i s'observa si apareix una inflamació en aquest lloc en un temps determinat. 

• Anàlisi de sang, per mesurar nivells específics d'anticossos contra certs aliments. Aquestes anàlisis poden ajudar a confirmar una al·lèrgia, però per sí soles no són definitives. 

• Prova de provocació oral. És la prova principal per diagnosticar al·lèrgies alimentàries. Sota supervisió mèdica i en un entorn controlat, es donen a l’infant petites quantitats de l'aliment sospitós, augmentant gradualment la quantitat i es valora si apareixen símptomes al·lèrgics. 

El diagnòstic d'una al·lèrgia alimentària és un procés complex i només ha de ser realitzat per professionals acreditats i experts. Estan, per tant, contraindicades les propostes basades en l'autodiagnòstic, en proves sense base científica (com moltes proves d'intolerància alimentària) o les accions diagnòstiques que no es realitzin en un entorn segur i professional. 

Quin és el seu tractament?

El tractament de les al·lèrgies alimentàries en pediatria se centra principalment en la prevenció de l'exposició a l’al·lergen i en la gestió dels símptomes en cas d'una reacció. 

• Evitació de l'aliment al·lergènic: s'ha d'educar la família i el nen sobre com evitar l'aliment al qual és al·lèrgic. Això inclou llegir les etiquetes dels aliments, vigilar quan es mengi fora de casa i estar atent a possibles contaminacions creuades. També és important ensenyar als cuidadors, professors i altres adults que estiguin en contacte amb el nen sobre l'al·lèrgia que pateix i com evitar l'aliment que la provoca. 

• Gestió dels símptomes en cas de reacció. Existeixen diversos medicaments que poden ser útils com: 

  • Epinefrina (adrenalina), per a nens amb risc d’anafilaxi. S'administra mitjançant un autoinjector en l’ús del qual la família i el pacient han de ser entrenats. És aconsellable que el nen en porti un sempre a mà, i que a l'escola o a la llar d’infants també en tinguin un de disponible.

  • Antihistamínics, que poden ser utilitzats per tractar símptomes lleus, com la picor o la urticària. 

• Desensibilització o immunoteràpia: implica donar al nen petites quantitats de l'aliment al qual és al·lèrgic, augmentant gradualment amb el temps, per ajudar el seu sistema immunològic a tolerar-lo. 

Cal recordar sempre que si se sospita una reacció al·lèrgica, especialment si és greu, cal buscar atenció mèdica immediatament. El tractament adequat i oportú pot salvar vides. 

El pronòstic de les al·lèrgies alimentàries en nens varia segons el tipus d'aliment al qual s'és al·lèrgic i la gravetat de l'al·lèrgia. 

Hi ha situacions que sovint se superen amb el temps, com les al·lèrgies a la llet, l'ou, el blat o la soja. 

En canvi, les al·lèrgies als cacauets o els mariscs tenen més probabilitats de ser permanents. 

D'altra banda, els infants que han tingut reaccions greus o anafilàctiques a aliments en el passat tenen un major risc de tenir reaccions greus en el futur. No obstant això, no totes les reaccions futures seran necessàriament greus, i algunes poden ser més lleus. 

En tot cas, cal fer un seguiment proper i expert del pacient, ja que cada situació és singular i no sempre previsible. 

Quines altres coses cal tenir en compte?

En cas que el nen sigui diagnosticat d'una al·lèrgia alimentària, poden ser útils els consells següents: 

• Aprendre tot el que es pugui sobre l'al·lèrgia específica del nen. Com més informat s’estigui, millor es podran gestionar situacions i evitar reaccions. 

• Revisar les etiquetes dels aliments abans de comprar-los o donar-los al nen. Les lleis d'etiquetatge varien segons el país, però moltes requereixen que els al·lèrgens comuns estiguin clarament indicats. 

• Assegurar-se que l'escola o la llar d’infants estiguin informades sobre l'al·lèrgia del nen. Proporcionar-los un pla d'acció per a al·lèrgies, escrit pel metge, i assegurar-se que, si és oportú, hi hagi un autoinjector d'epinefrina disponible. 

• Depenent de l'edat del nen, ensenyar-li a reconèixer i evitar l'aliment al qual és al·lèrgic, a reconèixer els símptomes d'una reacció al·lèrgica i a aprendre què ha de fer si l’hi passa. 

• Portar sempre l'autoinjector d'epinefrina, si el metge així ho ha aconsellat. Ensenyar al nen, a mesura que es faci gran, la importància de tenir-lo sempre a mà i utilitzar-lo correctament. 

• Ser curós en preparar aliments per evitar que l’al·lergen entri en contacte amb altres aliments. Fer servir utensilis separats i netejar les superfícies després de cuinar. 

• Assegurar-se que qualsevol persona que tingui cura del nen conegui la seva al·lèrgia i sàpiga com gestionar una reacció. Un braçalet o collar que indiqui l'al·lèrgia del nen pot ser útil en cas d'emergència, especialment si encara és molt petit per comunicar-se adequadament. 

• Si es surt a menjar fora de casa, trucar al restaurant o al lloc al qual es vagi amb antelació per comentar les opcions segures per al nen. 

• Mantenir les visites regulars amb l'al·lergòleg per reavaluar la seva situació i assegurar-se que s'està gestionant l'al·lèrgia de la millor manera possible. 

És natural sentir ansietat o preocupació després d'un diagnòstic d'al·lèrgia alimentària però, amb formació i preparació, es pot gestionar la situació i assegurar-se que l’infant estigui segur i saludable.