Com identificar i tractar les al·lèrgies alimentàries en la infància

L'al·lèrgia als aliments és un tema d'actualitat als països occidentals. Tal i com succeeix amb altres malalties al·lèrgiques, la prevalença està augmentant els últims anys tant en adults com en nens. 

Al·lèrgies alimentàries

Aquesta patologia s'inicia habitualment en els dos primers anys de vida per disminuir progressivament durant la infància fins a l'edat adulta. La sospita d'al•lèrgia alimentària és freqüent en la primera infància, però només un petit percentatge arriba a confirmar-se. La prevalença en l'edat adulta s'estima entre un 3,1% i un 8,7%, segons el rang d'edat. Amb això, deduïm que l'al·lèrgia alimentària és habitualment superada amb el pas del temps, però es desconeix el mecanisme pel qual s'adquireix la tolerància.

Al costat de factors individuals que poden influir en el desenvolupament d'aquesta tolerància, el tipus d'aliment també és important en l'evolució d'aquesta patologia. Els aliments amb major potencial al•lergogen en el nen són l'ou, la llet, el blat i la soja. No obstant això, l'al•lèrgia a cacauet, fruits secs, peix i marisc és, habitualment, persistent. Els hàbits dietètics i la forma de preparació dels aliments tenen un paper molt important en la prevalença d'al•lèrgies alimentàries específiques a cada país.

L'al•lèrgia alimentària és una reacció anòmala de l'organisme secundària davant la ingesta, el contacte o la inhalació d'aliments amb una causa immunològica comprovada. Són una part de les reaccions adverses a aliments.

Els al•lèrgens són proteïnes que es troben a tots els aliments. Aquestes estimulen el sistema immunològic d'algunes persones donant lloc a una resposta patològica que es coneix com a reacció al·lèrgica.

Hi ha dos tipus de reaccions al•lèrgiques: la provocada per immunoglobulina E i la que no.

Al·lèrgia provocada per immunoglobulina E (IgE)

Correspon a aquelles reaccions que es produeixen per anticossos del tipus IgE, específics enfront d'un determinat aliment, confirmades amb proves, amb una correlació amb els símptomes del pacient o les proves de provocació.

Poden ser símptomes limitats al lloc de contacte (com la urticària per contacte) o bé símptomes que afecten un únic òrgan: orofaringe (síndrome d'al•lèrgia oral ), el tracte gastrointestinal (vòmits o diarrea), la pell (urticària o angioedema) o el tracte respiratori (rinitis o broncospasme).

No obstant això, és més comú l'aparició de reaccions generals i d'intensitat variable, en què els òrgans implicats més freqüentment són la pell i el tracte gastrointestinal. Ocasionalment poden aparèixer reaccions greus com edema de glotis o amb compromís cardiovascular, hipotensió i pèrdua de consciència (xoc anafilàctic).

Solen ser símptomes d'aparició immediata, moltes vegades instantània, gairebé sempre en el període de les dues hores posteriors a la ingesta de l'aliment i en clara relació amb ella. Alguns pacients al·lèrgics al peix, al marisc i als llegums poden presentar rinitis o asma induïda per la inhalació de vapors de cocció.

Diagnòstic de l'al·lèrgia alimentària per IgE

El diagnòstic es basa en la història clínica, la demostració que hi ha una IgE específica per l'aliment, tant en una prova cutània (prick) com en una analítica i la prova de provocació amb l'aliment.

L'eliminació de la dieta d'un aliment ben tolerat per observar una sensibilització (les proves cutànies o la IgE específica donen positiu) pot portar a la pèrdua de tolerància i produir reacció clínica al reintroduir-lo a l'alimentació, la qual cosa ocasiona un perjudici greu al nen.

La prova de provocació amb aliments és imprescindible en cas de discordança entre l'anamnesi i les proves diagnòstiques. La provocació s'ha de fer amb la supervisió de professionals entrenats i en condicions que permetin atenció mèdica urgent en cas necessari. L'aliment s'administra en dosis progressives fins arribar a una quantitat prefixada o fins a l'aparició de símptomes.

En casos en què la reacció és clara, especialment en reaccions anafilàctiques greus, i en que es demostra l'existència d'IgE, es considera ja el diagnòstic. En pacients pediàtrics, la revaluació periòdica és important per comprovar o descartar el desenvolupament de tolerància.

Al·lèrgia no provocada per immunoglobulina E (IgE)

La simptomatologia s'inicia habitualment durant els primers 12 mesos de vida de manera progressiva.

Es caracteritzen per símptomes gastrointestinals, amb afectació variable de l'estat nutricional, que milloren en retirar l'aliment de la dieta i recauen després de la reintroducció. Només es pot establir l'associació amb un aliment mitjançant el diagnòstic clínic. No es disposa de proves de diagnòstic per a aquestes malalties.

Tractament de les al·lèrgies alimentàries

Evitar l'aliment al•lergogen és l'únic mètode de prevenció. Aquesta recomanació, aparentment senzilla, moltes vegades és difícil de complir, a causa de les reactivitats creuades i a la presència d'al•lèrgens "ocults" als aliments.

En l'al·lèrgia a la llet, que en la primera infància és la més freqüent, la llet materna és la millor opció i es recomana prorrogar-la al màxim, sense retardar l'edat d'introducció de la resta d'aliments. En cap cas cal suprimir de l'alimentació la carn de boví, la majoria de nens la tolerància sense problemes. No pot utilitzar-se la llet d'altres mamífers (cabra, ovella) per la similitud proteica amb la llet de vaca. Per a l'alimentació d'aquests lactants existeixen diversos tipus de fórmules extensament hidrolitzades.

Els antihistamínics són útils per al tractament de les reaccions cutànies, però no prevenen l'aparició de reaccions més greus. En casos d' anafilaxi, el tractament d'elecció és l'adrenalina, que haurà d'administrar com més aviat millor i per via intramuscular. Hi ha un dispositiu per a la autoadministració d'adrenalina intramuscular. Els corticoides són útils per prevenir les reaccions tardanes, fins a un terç poden tenir una reacció tardana.

Una altra opció de tractament és la desensibilització o inducció de tolerància específica, sobretot amb aliments bàsics per a la nutrició, com són llet i ou. Consisteix en l'administració oral en dosis progressivament creixents fins a la quantitat equivalent a una presa habitual seguida de la seva administració diària de manteniment. Aquesta tècnica terapèutica s'està utilitzant sobretot amb llet de vaca i ou, reduint el risc de reaccions greus amb la presa accidental de petites quantitats, encara que no està totalment exempta de riscos.