La microftàlmia és una condició congènita poc freqüent en què un o ambdós ulls són més petits del normal, cosa que pot afectar la visió. Les causes inclouen factors genètics, infeccions durant l’embaràs i exposició a toxines. El diagnòstic es fa mitjançant exploració física, proves d’imatge i avaluació visual. El tractament depèn del grau d’afectació i pot incloure ulleres, cirurgia o pròtesis per millorar la funció visual i l’estètica facial.
La paraula microftàlmia vol dir que, des del naixement, un o els dos ulls són més petits del normal. Es tracta d'una situació poc freqüent que afecta aproximadament 1 de cada 10.000 nadons.
La microftàlmia es pot presentar de manera aïllada o associada a altres malalties congènites (de naixement). Es pot produir per diverses causes, incloent-hi factors genètics, infeccions durant l'embaràs, exposició a toxines o agents ambientals.
La reducció de la mida de l'ull varia en cada cas i com més petit sigui l'ull, més gran serà l'afectació de la vista.
Quins són els seus símptomes?
El principal signe de la microftàlmia és la disminució de la mida de l'ull afectat, cosa que es pot notar en observar el rostre del nadó.
En casos més subtils, el problema pot passar desapercebut i manifestar-se principalment amb pèrdua de visió.
En casos greus, podria aparèixer a més una atròfia del terç facial superior; és a dir, la pèrdua de volum i de pinyol a la part superior de la cara, sobretot, el front, les temples i al voltant dels ulls. Aquests problemes es poden produir per manca d'estímul per al creixement dels ossos de l'òrbita de l'ull.
Com es diagnostica?
El diagnòstic de la microftàlmia es realitza a través de:
Examen físic: Observació directa de l'ull i les estructures facials.
Proves d'imatge: Ecografia ocular, tomografia computaritzada o ressonància magnètica per avaluar la mida i l'anatomia de l'ull.
Avaluació de la funció visual: Proves per determinar l'impacte de la microftàlmia a la visió del pacient.
Si el nen té també altres problemes congènits, retard en el desenvolupament o antecedents familiars de microftàlmia, pot ser necessari fer més estudis per descartar altres síndromes o malalties associades a aquesta.
Quin és el seu tractament?
El tractament de la microftàlmia varia segons el grau d'afectació i les necessitats del pacient. Algunes opcions inclouen:
Lents: Per millorar la visió quan sigui possible.
Cirurgia: En alguns casos, per millorar l'aparença de l'ull i la seva funcionalitat.
Pròtesis oculars: Quan l'ull és molt petit o no funcional per afavorir el desenvolupament de l'estructura facial i millorar l'estètica.
L'objectiu del tractament és augmentar al màxim possible la capacitat visual i disminuir el problema estètic que la microftàlmia pot produir.
Quines altres coses cal tenir en compte?
L'evolució de la microftàlmia depèn de diversos factors, com ara:
La reducció de l'ull: com més petit sigui més s’afectarà la vista.
La presència d'altres malalties associades, com ara cataractes, glaucoma o despreniment de retina.
Si la microftàlmia afecta un sol ull o tots dos.
A més, és recomanable:
Acudir a especialistes amb experiència en microftàlmia (oftalmòlegs especialistes en cirurgia plàstica ocular i orbitària, per exemple).
Buscar recursos educatius i suport psicològic per a la família.
Seguir estrictament les recomanacions mèdiques i no faltar a les cites de seguiment.
Aquesta informació és de caràcter divulgatiu i no substitueix la tasca dels equips professionals de la salut. Si necessites ajuda, posa't en contacte amb el teu professional de referència.
Especialistes en tractar les diferents malalties o afeccions de l'ull i les seves parts: la retina, la pupil·la, la parpella, el globus ocular, el llagrimer, el nervi òptic, la musculatura, etc.Coneix-nos
