Skip to main content

El perquè de la salut mediambiental en un hospital maternoinfantil

Niño sonriente tocando un arbol

La necessitat d’un abordatge mediambiental de la salut infantil és urgent i serà imprescindible i decisiu aquest segle XXI. D’aquí neix la Salut Mediambiental Pediàtrica (SMAP) o Pediatria Ambiental. 

Nens i embarassades, especialment vulnerables

En els darrers anys, tant l’Organització Mundial de la Salut com la Unió Europea, han manifestat la seva gran preocupació per la contaminació que pateixen els nostres ecosistemes: l’aire que respirem, l’aigua que bevem, els aliments que mengem, el context socioafectiu en què vivim, en són alguns exemples. Però no cal que siguin les institucions les que ens alertin d’aquesta situació; com a professionals sanitaris en veiem les conseqüències cada dia a la nostra consulta (sobrepès i obesitat, al.lèrgies i asma en augment, problemes de salut mental, etc.).

Els principals afectats d’aquesta degradació ambiental són els infants i, si no fem res al respecte, encara ho seran més les generacions futures. Segons les Nacions Unides, a principis del segle XXI, els menors de cinc anys -tot i representar el 15% de la població mundial- rebien el 43% de la càrrega de malalties ambientals.

Les dades no són massa optimistes, ja que en aquest mateix grup d’edat trobem fins a un 88% de la càrrega de malalties atribuïbles al canvi climàtic, afectant directament la seva qualitat i esperança de vida. A més, és important remarcar que allà on vivim, i el nostre estatus socioeconòmic, determina i determinarà encara més en un futur, la magnitud d’aquest impacte, sent les zones i països més pobres, els més afectats.

Cal tenir present que la població infantil i les dones embarassades són especialment vulnerables a l’ambient on viuen, per les seves característiques físiques, biològiques i conductuals. Els infants presenten una immaduresa biològica fisiològica, tenen un major consum energètic i metabòlic (mengen més, beuen més líquids i respiren més aire per kg de pes que els adults), són més espontanis, curiosos i confiats vers el seu entorn (fet que provoca una major indefensió enfront de les agressions externes), atesa la seva alçada -sobretot el dos primers anys de vidarespiren compostos orgànics volàtils que són més densos i pesats que l’aire, viuran més anys exposats a tòxics i noxes ambientals i el més important de tot: no tenen capacitat de decisió per poder evitar o disminuir aquestes exposicions.

En el darrer Informe FAROS, “L’ambient i el seu impacte en la salut maternoinfantil: a què ens enfrontem?” s’exposen diferents aspectes que poden impactar en els infants i les embarassades, convidant-nos a la reflexió i a la sensibilització enfront aquesta situació. Totes les temàtiques tenen la seva rellevància però voldria remarcar el capítol que fa referència a la necessitat de la renaturalització de la nostra infància. És imprescindible reconnectar amb el que som: natura.

Només descobrint-la i coneixent-la podrem aprendre a cuidar-la i estimar-la, i d’aquesta manera, canviar el rumb actual de la seva degradació.

La responsabilitat dels professionals de la salut

La necessitat d’un abordatge mediambiental de la salut infantil és urgent i serà imprescindible i decisiu aquest segle XXI. D’aquí neix la Salut Mediambiental Pediàtrica (SMAP) o Pediatria Ambiental. Amb aquest objectiu i, incloent en aquest ventall també la dona embarassada, l’Hospital Sant Joan de Déu ha apostat per la creació de la Unitat de Salut Mediambiental Maternoinfantil.

Com a professionals de la salut maternoinfantil som responsables de protegir aquesta vulnerabilitat. Necessitem canviar l’enfoc i posar-nos “unes ulleres de salut mediambiental” en la nostra pràctica clínica. No hi ha altre camí possible, ja que no hi haurà salut maternoinfantil sense salut planetària.

Aquesta informació és de caràcter divulgatiu i no substitueix la tasca dels equips professionals de la salut. Si necessites ajuda, posa't en contacte amb el teu professional de referència.
Publicació:  21/04/2023 Última modificació:  06/11/2023
medi ambient · salut infantil
codina-sampera-elena
Elena Codina Sampera
Veure més

Pediatra. Referent de la Unitat de Salut Mediambiental Maternoinfantil

Unitat de Salut Mediambiental Maternoinfantil
Article publicat originalment a la Revista Vincles. Nº 28. Abril 2023

Continguts relacionats

Bolquers de tela o d'un sol ús. Quina és la millor elecció per a tu i per al teu fill?
Article

Bolquers de tela o d'un sol ús. Quina és la millor elecció per a tu i per al teu fill?

Bolquers de tela o d'un sol ús? La resposta no és senzilla. T'oferim a continuació una sèrie de factors a tenir en compte per saber quin s'adapta millor a les teves necessitats i a les del teu nadó.

Què podem fer per viure en una casa més saludable
Article

Què podem fer per viure en una casa més saludable

En el cas dels nens, especialment els més petits, el temps que passen en la llar és rellevant i podem garantir un aire més sa amb hàbits senzills i eficaços.

Tenen els nens més consciència ambiental que els adults?
Notícia

Tenen els nens més consciència ambiental que els adults?

Els nens solen sentir una empatia natural pel medi ambient, que pot conrear-se i desenvolupar-se mitjançant l'aprenentatge i l'experiència al llarg de la infància.

Solastàlgia, l'efecte negatiu de la crisi climàtica en els nens i adolescents
Article

Solastàlgia, l'efecte negatiu de la crisi climàtica en els nens i adolescents

Els canvis en el medi ambient provocats per la globalització i el canvi climàtic, ja fa diversos anys que sabem que també influeixen en el nostre estat d'ànim i en la nostra salut.

Activitats relacionades