Resulta cada vegada més evident que la pandèmia ha suposat un detonant per a l'aparició de problemes de salut mental en la població adolescent. En l'era post-COVID19, els símptomes d'estrès, ansietat i depressió ocupen les consultes dels pediatres, però si alguna cosa preocupa especialment els experts és el notable augment de les conductes autolesives i els intents de suïcidi.
A Catalunya, el 26,8% dels nens entre 11 i 18 anys s'ha autolesionat alguna vegada, i el 43,3% ha tingut pensaments suïcides, d'acord amb els resultats de l'enquesta de benestar emocional realitzada en 2022 pel Departament de Salut i el Departament d’Educació. De la mateixa manera, els ingressos hospitalaris per autolesions de joves de 10 a 24 anys s'han triplicat a Espanya durant les dues últimes dècades, segons les últimes dades del Ministeri de Sanitat.
Quatre perfils amb diferent risc d'autolesió
Ara, una nova recerca llança llum sobre el tipus de nens i adolescents que poden tenir més risc d'adoptar conductes autolesivas. L'estudi, publicat en la revista Pediatrics, podria resultar d'ajuda per a la prevenció i identificació més efectiva de nens i nenes amb major risc d'autolesió.
La recerca, duta a terme amb nens i nenes d'entre 5 i 18 anys hospitalitzats, mostra quatre perfils diferenciats, amb patrons únics de comorbiditat psiquiàtrica, diferenciats per sexe i edat. Dels 1.098 nens estatunidencs que van participar en l'estudi, el 37% van ser diagnosticats amb un esdeveniment d'autolesió.
Els resultats van determinar que el perfil de risc molt alt correspon a nens homes de 10 a 13 anys amb TDAH, trastorn bipolar, trastorn de l'espectre autista i altres trastorns del neurodesenvolupament.
Les noies adolescents de 14 a 17 anys amb símptomes de depressió i ansietat, trastorn de personalitat, trastorns de conducta alimentària o que consumeixen substancies estupefaents, són les que presenten un perfil de risc alt.
Un dels resultats més destacats de l'estudi és l'absència de trastorns depressius en els perfils de risc moderat i baix; un aspecte que subratlla la rellevància d'aquests trastorns en el desenvolupament de conductes suïcides.
Els investigadors d'UVIC-UCC destaquen que un dels motius més habituals per a l'autolesió és la desregulació emocional i la dificultat per a afrontar problemes o dificultats.
Quan s'estudien adolescents amb alguna mena de trastorn psiquiàtric o psicològic, la incidència de l'autolesió no suïcida (ANS) és molt més elevada per diversos motius. Segons el 12è Informe FAROS “Una mirada a la salut mental dels adolescents. Claus per a comprendre'ls i acompanyar-los”, aquesta conducta pot ser un símptoma més dins d'un trastorn mental que cursi amb altres símptomes, però en el qual les autolesions són un símptoma inherent al mateix i, per tant, molt rellevant per al diagnòstic i el tractament.
Aquesta informació és de caràcter divulgatiu i no substitueix la tasca dels equips professionals de la salut. Si necessites ajuda, posa't en contacte amb el teu professional de referència.
Quan els fills comencen a créixer i sobretot quan entren a l'adolescència als pares ens comença a preocupar quines amistats trien els fills, si són les més adequades per a ells i com poden influir aquestes en el seu benestar.
És un fet que els joves s'inicien en les relacions sexuals cada vegada més aviat. El més important és que, quan decideixin fer-ho, tinguin al seu abast tota la informació, entre ella els anticonceptius disponibles. T'oferim una guia sobre els principals anticonceptius i les seves característiques.
En aquest article ens centrem en la noia adolescent que practica esport i es proposen un seguit de consells per a que la pràctica esportiva sigui el més beneficiosa possible.
Enregistrament del seminari web sobre quins són els principals problemes de son durant l'adolescència i què podem fer per a instaurar uns hàbits saludables al respecte. De la mà d'Òscar Sans Capdevila, Cap de la Unitat de Transtorns del Son de l'Hospital Sant Joan de Déu Barcelona.
Enregistrament del webinar sobre els motius pels quals s'ha de confiar en el diagnòstic dels professionals i perdre la por davant del tractament farmacològic per al TDAH a la infància. Amb Conchita Fernández i Montse Arellano, neuròlogues pediàtriques de la Unitat de Trastorns de l'Aprenentatge Escolar (UTAE) de l'Hospital Sant Joan de Déu Barcelona.
Enregistrament del webinar sobre esport i salut física femenina de nenes i adolescents. Amb la Dra. Eva Ferrer, especialista en Medicina de l´Educació Física i l´Esport i Dona i Esport de la Unitat de Medicina de l´Esport Hospital Clínic-Hospital Sant Joan de Déu Barcelona.
