Com reduir el malbaratament alimentari?

El malbaratament d'aliments

Encara que no existeix una definició comunament acordada, segons la FAO, aquests conceptes fan referència a la reducció de la quantitat o qualitat dels aliments al llarg de la cadena de subministrament alimentària. Mentre que la pèrdua d'aliments ocorre des de la collita fins al nivell minorista (sense incloure aquest últim), el malbaratament d'aliments es produeix a nivell de la venda al detall i el consum.

Amb la finalitat de conscienciar sobre el problema i habilitar algunes eines per promocionar la seva prevenció, el passat mes de març, la Generalitat de Catalunya, va aprovar la "Llei 3/2020, de l'11 de març, de prevenció de les pèrdues i el malbaratament alimentaris ", en la qual s'obliga als restaurants a facilitar al client que pugui emportar-se el menjar que no s'acabi en un envàs sense cost afegit, a més d'instar a les empreses alimentàries a incentivar la venda de productes amb caducitat propera, i a les entitats socials que distribueixen aliments a conservar-los de forma òptima, entre altres iniciatives.

A més, estableix que les empreses han de tenir un pla de prevenció de pèrdues i malbaratament alimentaris, i que el Govern haurà d'aprovar un Pla estratègic en el termini d'un any des de l'entrada en vigor de la llei.

En aquest sentit, com a societat, hem de prendre consciència de l'existència del problema i la repercussió que pot tenir a múltiples nivells, tant econòmic, com social i ambiental. I és que, tots i cada un de nosaltres podem aportar el nostre granet de sorra amb petits canvis en la nostra rutina diària per intentar millorar aquesta situació.

Iniciatives per col·laborar

I us preguntareu, què podem fer des de les nostres llars per reduir el malbaratament alimentari? Doncs moltes més coses de les que creiem. Per a això, una correcta planificació serà clau. A continuació us presentem algunes iniciatives:

• Organitzar i planificar els menús i menjars per a la setmana o per a festes puntuals, tenint en compte el nombre de comensals en cadascuna d'elles.

• Fer una bona llista de la compra, que permetrà adquirir només aquells aliments que necessitem, sense proveir-nos de més quantitat o varietat d'aliments que, en moltes ocasions, quedaran sense obrir al rebost. Això ens ajudarà a reduir de manera significativa el malbaratament alimentari.

• Un cop a casa, emmagatzemar correctament els aliments, tenint en compte la data de caducitat o de consum preferent. En aquest sentit, és important conèixer les diferències entre ambdós conceptes, que també es recullen en la "Llei 3/2020, de l'11 de març, de prevenció de les perdues i el malbaratament Alimentaris":

  • Data de caducitat: la data a partir de la qual la ingesta d'un aliment pot comportar un perill immediat per a la salut humana, utilitzada en el cas d'aliments microbiològicament molt peribles, d'acord amb la normativa de seguretat alimentària.

  • Data de consum preferent: la data fins a la qual un aliment conserva les seves propietats específiques si s'emmagatzema correctament.

• D'altra banda, també pot ser útil col·locar els aliments acabats de comprar a la part posterior del rebost o la nevera, avançant aquells més antics i que, per tant, han de preparar-se i consumir-se abans. Pel que fa a la congelació d'aliments o preparacions, hem de seguir aquest mateix esquema comentat, a més d'etiquetar-los correctament amb el nom de l'aliment o preparació i la data de congelació.

• Cuinar la quantitat estrictament necessària. Amb una correcta planificació, serà fàcil saber quina quantitat hem de preparar de cada plat, prevenint així, que sobri menjar. A més, també és important adequar les racions a la sensació de gana i sacietat de cadascú.

Si ocorren imprevistos...

De vegades, per molt bona planificació que tinguem, poden sorgir imprevistos que ens portaran a menjar o preparacions sobrants a casa. En aquests casos, hem de tenir en compte diversos aspectes com:

• Assegurar una correcta conservació, mitjançant recipients hermètics a la nevera o congelador, depenent de la data en què l'anem a preparar o consumir.

• Planificar opcions per incorporar aquests aliments o preparacions en els àpats dels dies següents, com per exemple, en el proper dinar o sopar.

• Abans de cuinar alguna cosa nova, acabar aquells aliments ja preparats, per evitar que es malgastin i / o s'acumulin més preparacions a les nostres neveres.

• Promocionar la cuina d'aprofitament, aquella tan típica dels nostres avis, en la qual no es malgastava res, que ara recordem amb nostàlgia. Toca recuperar-la! Algunes idees podrien ser: fer hamburgueses casolanes afegint verdures, croquetes casolanes, canelons, sopa d'all, cremes de verdures, truites de verdures, etc.

A més, recordem que, a dia d'avui, fins i tot quan sortim a menjar fora de casa, és possible sol·licitar d'emportar-nos a casa allò que no haguem acabat de la nostra comanda.

Tanmateix, és important tenir en compte, que abans d'arribar a aquest punt, és recomanable demanar, des d'un inici, allò que sapiguem que consumirem (tenint en compte la nostra sensació de gana). Sempre som a temps de poder demanar una mica més de menjar si ens quedem amb gana.