La inducció del part: en quins casos ha de provocar-se el part
La inducció o provocació del part és un procés realitzat per iniciar el treball de part.
Per què pot ser necessari induir el part?
Aquest procés només es realitza quan és necessari, sigui per condicions maternes o fetals. Situacions freqüents en què l'equip mèdic suggerirà induir el part inclouen:
Ruptura de la bossa d'aigües si no s'han iniciat contraccions de part.
Si la data probable de part ha passat fa més d'una setmana.
O fins i tot abans de la data probable de part si l'embarassada presenta certs factors de risc, com ara: diabetis de l'embaràs o hipertensió, no té prou quantitat de líquid amniòtic, el nadó creix poc o hi ha signes d'infecció en l'úter, malformacions fetals, circumstàncies socials... entre d'altres.
El/la ginecòleg/a o llevadora que realitza el teu seguiment en consulta valorarà el moment en què s'ha de realitzar la inducció de part segons el motiu pel qual s'indiqui. També és possible que una inducció sigui indicada en una visita a urgències si es diagnostica alguna patologia que ho requereixi.
En què consisteix la inducció del part?
Com ja hem comentat, la inducció del part és un procés dirigit a iniciar el treball de part. El treball de part normal consta de dues fases: una primera fase en què esdevenen bàsicament canvis cervicals (estovament, escurçament i la dilatació cervical) i una segona fase en què es produeix el descens del nadó (fase d'expulsiu).
La inducció del part tracta d'imitar aquestes dues fases de la feina de part. D'aquesta manera diferenciem dos procediments:
Fase 1. Maduració cervical: procediment en el qual es buscarà facilitar el procés d'estovament, esborrat i dilatació cervical.
Fase 2. Inducció del part: procediment dirigit a desencadenar contraccions uterines per aconseguir un part per via vaginal.
Generalment, quan es realitza una inducció de part, aquests processos es realitzen de manera combinada i progressiva.
Com es realitza la inducció?
Es disposa de diferents mètodes i fàrmacs per a la inducció del part. L'elecció del mètode concret dependrà bàsicament de les condicions cervicals amb què s'inicia la inducció, així com el motiu concret.
El teu metge/a o llevadora t'explicarà quin mètode és l'idoni i el mecanisme i pauta a seguir. Dels mètodes que disposem, els més usats són els següents:
Maniobra de Hamilton (desenganxament de membranes):
Consisteix en la realització d'un tacte vaginal mitjançant el qual es realitza un desenganxament de la bossa amniòtica de la paret de l'úter amb ajuda del dit.
Això estimula l'alliberament de prostaglandines, afavorint la maduració cervical i en algun cas fins i tot pot iniciar les primeres contraccions. Pot realitzar-se en consulta i generalment després de la seva realització no necessita ingrés hospitalari.
Prostaglandines vaginals:
Amb l'administració de les prostglandines vaginals s'aconsegueix iniciar la primera fase del treball del part: la maduració cervical. Aquesta administració es pot realitzar o bé mitjançant la col·locació en l'àmbit vaginal d'un comprimit de prostaglandines (misoprostol) cada quatre hores fins a aconseguir un màxim de 3-4 dosis, o mitjançant la col·locació d'un dispositiu vaginal d'alliberament continu de prostaglandines (dinoprostona). Aquest s'administra una sola vegada en l'àmbit vaginal i té una durada entre 12 i 24 hores.
Segons el motiu de la inducció o els antecedents obstètrics previs, s'indicarà en cada cas l'ús dels comprimits o el dispositiu d'alliberament continu.
La pilota cervical:
Consisteix en la col·locació d'una sonda al canal cervical que s'infla amb sèrum per realitzar una dilatació mecànica de la cèrvix. Se sol associar a la col·locació de prostaglandines per a la maduració cervical.
Oxitocina +/- amniotomia:
Consisteix en l'administració d'oxitocina sintètica a través d'una via perifèrica. S'inicia a baixes dosis i s'augmenta progressivament fins a aconseguir una dinàmica uterina adequada. Se sol associar l'amniotomia, que consisteix a trencar la bossa de les aigües amb una llanceta via vaginal (contraindicat en pacients amb risc d'infecció).
Amb les dues maniobres s'aconsegueix la inducció (fase 2) del mateix part.
Com és el procés de la inducció?
Maduració cervical: s'indicarà una maduració cervical en el cas que s'objectivin unes condicions de part desfavorables (cèrvix llarga, no dilatat...). Després de la col·locació de la medicació, es mantindrà la monitoratge fetal durant 40-60 minuts i si el monitoratge és correcta i no s'han iniciat les contraccions, podràs pujar a la planta d'hospitalització. La durada habitual del procés de maduració cervical és de 16-24 hores. Durant aquest temps, es realitzarà de forma periòdica un registre cardiotocogràfic de forma periòdica: habitualment un o dos controls durant el procés. Es realitzaran més seguits si inicies contraccions doloroses o apareixen altres símptomes. Si no inicies contraccions després de completar el procés de maduració cervical, se t'instal·larà en una habitació de sala de parts per passar a la inducció del part.
Inducció directa: en cas de realitzar una inducció de part directament o després d'haver realitzat la maduració cervical, s'administrarà oxitocina a través de la via perifèrica. Aquest procés es realitzarà a la sala de parts sota monitoratge fetal contínua.
Riscos i contraindicacions de la inducció
Si comparem les induccions del part amb l'inici del part espontani, s'ha observat que les induccions poden presentar amb més freqüència contraccions de part més intenses i seguides que poden o no anar acompanyades d'alteracions del batec fetal. A més, incrementa el risc de trencament uterí i prolapse de cordó després del trencament de membranes, encara que és una cosa realment molt poc freqüent. Per contra, no sembla que la inducció mèdica del part augmenti la taxa de cesàries, si bé sembla que el disminueix i fins i tot disminueix el nombre de parts vaginals instrumentats.
Tot i que els parts induïts comporten els seus riscos, allargar l'embaràs més enllà de la data probable de part pot ser arriscat pel que els professionals faran una valoració de l'opció més adequada. Els parts que superen la data probable solen ser parts de llarga durada que sovint acaben en cesàries o amb lesions del nadó com fractures o presència de meconi en el líquid amniòtic.
En el cas de nadons de baix pes, atès que és possible que la placenta sigui insuficient per alimentar el nadó, a mesura que avança l'embaràs, davant la pèrdua de benestar fetal abans d'arribar a terme, es procedeix a la inducció del part.
El teu metge o llevadora t'especificarà els riscos concrets entre esperar un inici espontani del part en contraposició amb la inducció del part.
Aquest article forma part d'un document més ampli que pots descarregar a continuació (en castellà) en format PDF:
Aquesta informació és de caràcter divulgatiu i no substitueix la tasca dels equips professionals de la salut. Si necessites ajuda, posa't en contacte amb el teu professional de referència.
Quan comença la dilatació? Totes les contraccions ajuden a dilatar? És dolorosa? En aquest article trobaràs resposta a totes aquestes preguntes i moltes més.
És habitual que moltes dones embarassades tinguin dubtes i pors de cara al part. Una investigació recent suggereix que la inclusió d’habilitats de mindfuless durant l'embaràs i durant la preparació al part pot ajudar a les mares a fer front a aquests temors.
Amb relació al treball de part, amb l'objectiu de minimitzar els riscos i cobrir les expectatives de les mares amb les mínimes complicacions tant per a elles com per als nadons, és fonamental que coneguis les opcions per al maneig del dolor des d'abans que aquest comenci.
Càpsula d'autoaprenentatge sobre cadascuna de les principals proves de control i seguiment trimestrals que es realitzen durant la fase d'un embaràs normal o de risc.
Càpsula d'autoaprenentatge amb informació i consells sobre el part (tipus de part, com es desenvolupa, posicions, inducció i pla de part), i sobre aspectes clau del postpart (el cordó umbilical, l'atenció al puerperi o quarantena, la canastreta del bebè i cures del nounat).
