El treball de part és un procés únic i irrepetible per a cada dona embarassada i el seu entorn. Amb l'objectiu de minimitzar els riscos i cobrir les expectatives de les mares amb les mínimes complicacions tant per a elles com per als nadons, és fonamental que coneguis les opcions per al maneig del dolor des d'abans que aquest comenci.
Afrontar des de l'embaràs el maneig de les emocions serà de gran ajuda en el moment del naixement del teu nadó perquè la por i l'ansietat augmenten el dolor durant el part. Aprendre i practicar tècniques de relaxació, respiració i de visualitzacions senzilles poden ser de gran ajuda durant els moments de dolor.
Si així ho necessitessis, a causa de les condicions específiques del teu embaràs, riscos de complicacions en el treball de part o si simplement vols aclarir dubtes, et programaran una visita amb un/a metge anestesiòleg/a abans de les 40 setmanes. Aquesta primera visita permet explicar els mètodes de maneig del dolor adequats per a cadascuna i resoldre els dubtes que es poden presentar.
Ingrés per al treball de part
El moment de treball de part és diferent per a cada dona i en cada moment de la seva vida, i depèn de moltíssimes variables. Algunes d'aquestes són: la freqüència i intensitat de les contraccions, la mida del fetus, inici de part espontani o induït, progressió del part, nivell de tolerància al dolor en aquell moment específic, l'entrenament en tècniques de maneig del dolor, etc.
L'ingrés per treball de part generarà nous dubtes que seran resolts per la llevadora al servei d'urgències. Gràcies als seus coneixements podrà guiar-te tenint en compte les teves necessitats, condicions i el pla de part que havies triat per afrontar el procés de la millor manera.
Ús de tècniques anestèsiques
Tant les teves preferències com la teva situació clínica seran avaluades contínuament per tal de triar la millor opció per gestionar el dolor. Un cop s'ha decidit fer ús d'alguna tècnica anestèsica, el metge anestesiòleg procedirà a realitzar una valoració ràpida i eficaç i t'informarà de les opcions i possibles complicacions de cadascuna d'elles.
Entre els mètodes farmacològics disponibles per a l'alleujament de dolor, trobem:
Anestèsia inhalatòria amb òxid nitrós: s'administra mitjançant mascareta facial proporcionant una anestèsia lleu de curta durada.
Analgèsia parenteral intramuscular o intravenosa amb opioides: a l'Hospital Sant Joan de Déu Barcelona s'usa el remifentanil que proporciona una analgèsia ràpida i potent. Ajuda a disminuir la percepció de dolor, encara que no l'elimina del tot. S'usen dosis limitades, ja que poden produir son en l'embarassada i disminuir també l'activitat del fetus amb baix Apgar en néixer. Més rarament pot causar depressió respiratòria materna. Freqüentment causa nàusees, per la qual cosa s'han d'administrar antiemètics. Per tot això, es tracta d'una tècnica alternativa quan l'analgèsia epidural està contraindicada.
Bloquejos nerviosos perifèrics i anestèsia local: no es recomana el bloqueig paracervical com alleujament del dolor del part per la seva baixa eficàcia. El bloqueig dels nervis pudends és eficaç en l'expulsiu mentre que l'anestèsia local es fa servir per a la reparació d'estrips i de l'episiotomia.
Els bloquejos centrals o analgèsia neuroaxial: són el mètode d'elecció per a l'alleujament del dolor del treball de part. Proporcionen un alleugeriment de dolor durant tots els períodes del part d'una qualitat superior a la de qualsevol altra analgèsia sistèmica i són de gran seguretat.
Els bloquejos espinal i epidural redueixen el dolor durant la dilatació i el part i permeten a l'embarassada estar desperta i conscient, participant activament del treball de part. Són aplicats pel metge anestesiòleg a la zona lumbar. S'empren anestèsics locals i altres fàrmacs que bloquegen el dolor a la part baixa del cos. Li poden proporcionar analgèsia (disminuir o eliminar el dolor) per a la dilatació i el final del part, o anestèsia (bloqueig més profund) per cesària o altres procediments quirúrgics. De vegades es fan servir conjuntament les tècniques espinal i epidural per aconseguir un control del dolor més ràpid i prolongat.
Poden existir contraindicacions per a la realització d'aquesta, com l'ús de medicació anticoagulant 12 o 24 hores abans, al·lèrgia als medicaments anestèsics o si hi ha alteracions de la coagulació, infecció a la zona de punció, cirurgies prèvies a la zona lumbar que impedeixin l'accés de l'anestèsia, entre d'altres.
Com es realitzen els bloquejos regionals?
Bloqueig epidural: es realitza a la zona lumbar. Se't demanarà que et quedis asseguda o ajaguda sobre el costat esquerre. Hauràs d'estar tan relaxada com sigui possible i corbant l'esquena per facilitar l'entrada a l'espai epidural entre dues vèrtebres. Durant la realització de la tècnica tindràs alguna contracció. Es desinfectarà i s'anestesiarà la pell i a partir d'allà, i fins a la finalització de la tècnica, notaràs pressió i pessigolleig a la zona baixa de l'esquena fins a posar l'anestèsic en el lloc corresponent. Es deixa un catèter fi fixat a la pell evitant que es mogui per administrar dosis posteriors. El dolor s'anirà alleujant a poc a poc a partir dels 10 minuts de la dosi inicial. Un cop aconseguit l'efecte inicial, es planificarà el mètode adequat per mantenir l'efecte de l'epidural, en funció de la que decideixis, les característiques del part i la previsió de l'evolució d'aquesta.
Bloqueig combinat espinal/epidural: és similar a l'anterior, però inicialment, s'administra la medicació directament al líquid espinal, aconseguint un efecte més immediat sent una bona opció quan el part progressa ràpidament. Seguidament, es col·loca un catèter en l'espai epidural que s'utilitzarà posteriorment si es necessita. S'aconsegueix un bon alleujament de dolor en 5 minuts.
Bloqueig espinal: s'usa quan el part progressa ràpidament i s'espera que finalitzi aviat. El dolor s'alleuja ràpidament i dura entre una hora i una hora i mitja. El procediment és similar, però la tècnica és més ràpida i l'efecte s'inicia abans.
Poden existir efectes secundaris o complicacions. Quan es realitza una tècnica anestèsica és necessària el monitoratge tant de la mare com del nadó de forma contínua per prevenir complicacions. Hi pot haver una disminució de la tensió arterial per a la qual es faran servir sèrums endovenosos i medicació, previs a la tècnica. També pot aparèixer mal de cap i mal d'esquena lleu i transitòria.
L'aparició de nàusees, vòmits i tremolors pot produir-se en treballs de part sense anestèsia i, en altres ocasions, es poden associar a aquesta. Hi ha medicació segura per a tu i el teu nadó amb el qual tractar les nàusees i els vòmits.
En cas de cesària, i si aquesta es realitza de forma programada durant treball de part o si és urgent, el metge anestesiòleg et proposarà l'opció més segura per a tu: en general bloqueig regional i a vegades anestèsia general.
Complicacions serioses o que amenacin la vida són extremadament rares en els bloquejos regionals usats en l'alleujament del dolor amb els protocols usats en l'actualitat.
Control del dolor després del part
L'ús dels bloquejos regionals i l'administració d'analgèsics endovenosos permeten als metges anestesiòlegs un control del dolor satisfactori que et permetran gaudir de la teva nova maternitat.
Alguns d'aquests medicaments poden produir nàusees o pruïja que es poden gestionar fàcilment per millorar el confort. Les dosis de medicació són segures durant la lactància materna.
És important que davant qualsevol dubte sobre les tècniques d'alleugeriment del dolor del part consultis amb l'equip assistencial. Recorda que el nostre objectiu és minimitzar els riscos i cobrir les teves expectatives amb les mínimes complicacions tant per a tu com per al teu futur fill.
Aquest article forma part d'un document més ampli que pots descarregar a continuació (en castellà) en format PDF:
Aquesta informació és de caràcter divulgatiu i no substitueix la tasca dels equips professionals de la salut. Si necessites ajuda, posa't en contacte amb el teu professional de referència.
Quan comença la dilatació? Totes les contraccions ajuden a dilatar? És dolorosa? En aquest article trobaràs resposta a totes aquestes preguntes i moltes més.
Els nadons rebran al voltant d'unes 20 injeccions com a mesura preventiva davant de diverses malalties abans de complir els 2 anys. Encara que són pel seu bé són molestes i sovint els produeix dolor. Coneix 8 maneres de reduir el dolor que els produeix les injeccions.
Tots hem sentit a parlar dels anomenats "dolors de creixement", però què són? per què es produeixen? quina és la seva evolució normal durant la infància? Totes les respostes les trobaràs en aquest article.
El dolor toràcic en la infància és comuna, especialment en l'adolescència. Pot tenir diverses causes, sent les més freqüents el dolor idiopàtic i musculoesquelètic, que responen bé al repòs i analgèsics. El dolor d'origen cardíac és rar en nens, però si es presenta amb febre, malestar, dificultat respiratòria o palpitacions, s'ha de buscar atenció mèdica. També és important consultar si hi ha antecedents familiars de malalties cardíaques o mort sobtada. El dolor toràcic pot generar preocupació en el nen i la família, per la qual cosa és essencial una avaluació mèdica adequada.
Tot seguit, repassarem alguns dels símptomes més comuns i els fàrmacs que podem tenir a casa per tractar-los, sense necessitat de consultar prèviament amb el pediatre.
Es parla de malaltia crònica pediàtrica avançada quan infants o adolescents presenten patologies de llarga durada que són greus i podrien amenaçar o escurçar la vida.
Càpsula d'autoaprenentatge sobre cadascuna de les principals proves de control i seguiment trimestrals que es realitzen durant la fase d'un embaràs normal o de risc.
Càpsula d'autoaprenentatge amb informació i consells sobre el part (tipus de part, com es desenvolupa, posicions, inducció i pla de part), i sobre aspectes clau del postpart (el cordó umbilical, l'atenció al puerperi o quarantena, la canastreta del bebè i cures del nounat).
