L'estrès en l'adolescència augmenta el risc d'hipertensió, obesitat i diabetis en l'edat adulta

Al llarg de la nostra vida, els éssers humans estem exposats a constants estímuls socials i ambientals que deixen empremta en cadascun de nosaltres. Tot i això, durant l'adolescència som especialment influenciables degut, en gran mesura, a la pròpia inestabilitat cognitiva i emocional d'aquesta etapa en què la relació entre salut i malaltia és més vulnerable. Ara, un nou estudi mostra relació entre l'estrès experimentat pels adolescents i la salut cardiovascular.

Efectes de l'estrès en salut

Hi ha una relació bidireccional entre la salut física i mental. Els símptomes de l'estrès poden afectar el cos, les emocions i el comportament. L'estrès és la resposta que produeix el nostre organisme davant d'una situació de sobredemanda. En defensa pròpia, el cos humà experimenta canvis psicològics i fisiològics per enfrontar-se a una situació d'emergència, com actua davant la por.

Segons recull el 12è Informe FAROS “Una mirada a la salut mental dels adolescents: claus per comprendre'ls i acompanyar-los”, si l'estrès es dilata en el temps, acaba esgotant l'organisme, produint un esgotament físic que augmenta el risc de desenvolupar o exacerbar malalties somàtiques. Una situació d'estrès crònic força l'organisme a mantenir-se en alerta constant, cosa que acaba afectant el sistema immunològic i, per tant, disminueix el nivell de resistència davant de certes malalties.

D'aquesta manera, un estat d'estrès o ansietat pot desencadenar o agreujar algunes malalties mèdiques, com ara les malalties intestinals inflamatòries i també problemes de salut cardiovasculars, com ara pressió arterial alta, malalties cardíaques, accidents cerebrovasculars, obesitat i diabetis.

Resultats de la investigació

Una nova investigació publicada a la Journal of the American Heart Association va avaluar l'associació entre l'estrès percebut en la infància, l'adolescència i l'edat adulta i el risc cardiometabòlic en l'edat adulta. Els resultats van concloure que un nivell elevat d'estrès constant en l'etapa adolescent està associat amb un risc més gran de malalties cardiometabòliques en adults joves.

L'estudi, dut a terme a Carolina del Sud, va fer el seguiment de 276 nens des del començament de la investigació que es van inscriure entre el 2003 i el 2014, fins que van assolir l'edat adulta entre el 2018 i el 2021.

Aquells nens i adolescents que van experimentar més nivells d'estrès des de l'adolescència fins a l'edat adulta, tenien més probabilitats de tenir una pitjor salut vascular, més greix corporal total, més greix al voltant de l'abdomen i un risc d'obesitat més gran en comparació amb aquells que es van sentir menys estressats al llarg dels anys.

No estressar-se més del necessari

L'estrès és una resposta natural i necessària per al desenvolupament dels nens, però conèixer els símptomes habituals pot ajudar a controlar-lo i enfortir la nostra capacitat de resiliència. Tot i que el més normal és que el pare o la mare vulguin ajudar el fill evitant o escapant de les situacions que l'angoixen, això només contribueix a perllongar la seva ansietat. En lloc de rescatar-lo, ajuda'l a afrontar les seves pors i elogia'l per cada intent que realitza per trobar una solució.

Una actuació preventiva rellevant des de l’àmbit familiar té a veure amb la importància de permetre cert grau d’autonomia als nostres fills, evitant una sobreprotecció innecessària i interferir en les seves activitats o iniciatives, però tampoc forçant una independència precoç. Cal intentar reforçar l'autonomia des d'una relació de suport, afecte i seguretat.

Seguir un estil de vida saludable és un factor de protecció fonamental davant de l'estrès i l'ansietat. La pràctica d'activitat física i esport de manera regular per reduir els nivells d'hormones d'estrès, tenir una bona higiene de son i rutines diàries, limitar l'ús de dispositius electrònics i seguir una dieta saludable són alguns hàbits que ajudaran els nostres fills i filles a créixer sans.