Trastorns de la conducta alimentària
Els trastorns de la conducta alimentària (TCA) constitueixen un grup de desordres mentals que es caracteritzen per una conducta alterada en relació a la ingesta alimentària i pensaments erronis en relació a la dieta, el pes i figura corporal.
Aquestes cognicions i conductes alterades comporten greus problemes físics i del funcionament psicològic i social de la persona.
Els TCA són patologies d'origen multifactorial en els quals intervenen factors genètics, biològics, psicològics i socioculturals. Afecten majoritàriament a població femenina, adolescents i adults joves. Els trastorns alimentaris més coneguts són l'anorèxia nerviosa i la bulímia nerviosa, però també n’hi ha altres, com el trastorn per afartament.
Els TCA són malalties greus però que poden remetre en un percentatge elevat si es detecten precoçment i es realitza un tractament multidisciplinari i psicoterapèutic especialitzat. Un tret habitual d'aquests trastorns és la manca de consciència de malaltia i, per tant, la manca de motivació per recuperar-se. Per aquest motiu, el tractament dels TCA és llarg i complex, i el paper de la família esdevé fonamental per a la recuperació.
Classificació dels trastorns de la conducta alimentària
Tot seguit es descriuen breument en què consisteixen aquests TCA:
Anorèxia nerviosa
Es manifesta com un desig irrefrenable de recerca de primor, que pot venir acompanyat de mesures i procediments compensatoris: dieta restrictiva estricta (o inclusivament dejuni), exercici físic excessiu i/o conductes purgatives (vòmits autoinduïts, abús de laxants i/o diürètics).
Les persones afectades expressen un intens temor a guanyar pes i a la possibilitat d'arribar a ser obeses, o una conducta persistent que interfereix en el guany de pes. Presenten una distorsió de la imatge corporal, amb preocupació extrema per la dieta, figura i pes. La seva atenció està centrada en la pèrdua ponderal, fet que els causa dèficits nutricionals que poden comportar riscos vitals. En dones postpuberals és habitual la pèrdua de la menstruació (amenorrea) com a conseqüència del baix pes.
A nivell psicològic, destaquen trets de personalitat caracteritzats per un elevat perfeccionisme, autoexigència i baixa autoestima. Destaca la baixa consciència de malaltia i el risc físic derivat del baix pes.
Bulímia nerviosa
Es caracteritza per episodis d'afartaments (ingesta voraç i incontrolada), en els quals s'ingereix una gran quantitat d'aliment en poc espai de temps, generalment en secret, i amb sensació de pèrdua de control.
Les persones afectades intenten compensar els efectes de la sobreingesta mitjançant vòmits autoinduïts i/o altres maniobres de purga (abús de laxants i/o ús de diürètics), dejuni i exercici físic excessiu.
De la mateixa manera que l'anorèxia nerviosa, les persones amb bulímia nerviosa mostren preocupació excessiva pel pes, imatge i figura corporal. El que diferencia la bulímia nerviosa de l'anorèxia nerviosa és la manca de control de la ingesta. La bulímia nerviosa sol ser un trastorn més difícil de detectar, ja que fàcilment passa desapercebut (la persona afectada pot presentar pes normal, baix o sobrepès) i es viu amb sentiments de vergonya i culpa. La persona afectada sol demanar ajuda quan el problema ja està avançat.
Trastorn per afartament
Es caracteritza per la presència recurrent d'una ingesta voraç (afartaments), similar a la dels pacients amb bulímia nerviosa. La diferència rau en que la persona amb trastorn per afartament no incorre en mecanismes compensatoris a la ingesta voraç, de manera que amb el temps, el pacient s'encamina inexorablement cap a un problema de sobrepès o obesitat.
Moltes persones amb trastorn per afartament utilitzen el menjar com un mecanisme per suportar emocions i sentiments negatius.
Presenten dificultats a l’hora de gestionar l'ansietat i troben que el menjar els reconforta i calma. No obstant això, acaben sentint-se tristos i culpables per no poder controlar la seva forma de menjar, fet que els fa augmentar l'estrès i així continua el cicle.
La pica
És un trastorn que consisteix en ingerir substàncies no nutritives com, per exemple, sorra o guix. La ingestió d'aquestes substàncies no nutritives és considerada inadequada per al nivell de desenvolupament de la persona. La substància típica ingerida tendeix a variar amb l'edat; els nens petits solen menjar pintura, guix, cordes, cabells o roba. El trastorn és més habitual durant la infància, i en alguns casos es presenta en nens que tenen autisme o un retard mental.
El trastorn de ruminació
Es caracteritza per la presència de regurgitacions repetides d'aliment (sense nàusees o malaltia gastrointestinal associada com, per exemple, reflux esofàgic) que van de l'estómac a la boca, per tornar a ser mastegats, empassats o escopits.
El trastorn s'observa amb més freqüència en nens petits (entre els tres i dotze mesos), però es pot observar en subjectes de més edat, particularment amb retard mental. No es diagnostica trastorn de ruminació quan apareix en l'anorèxia nerviosa o la bulímia nerviosa.
Trastorn d’evitació/restricció de la ingestió d'aliments (ARFID)
Els pacients amb ARFID es caracteritzen per la presència de conductes alimentàries restrictives, pèrdua de pes significativa o estancament pondoestatural, dependència de l'alimentació per sonda o dels suplements nutricionals orals, i dificultats psicosocials.
A diferència de l'anorèxia nerviosa i la bulímia nerviosa, aquests pacients no manifesten símptomes com la distorsió de la imatge corporal o la por a l'augment de pes. Es tracta, en general, de nens prepuberals (amb afectació similar per gènere) que han tingut problemes amb l'alimentació de sempre (freqüentment associat a problemes gastrointestinals) amb un repertori alimentari molt reduït. Aquest trastorn es troba associat a problemes d'ansietat, trastorn per dèficit d'atenció amb hiperactivitat (TDAH), trastorn obsessiu-compulsiu (TOC) i trastorn de l'espectre autista (TEA).
Per a més informació sobre trastorns de conducta alimentària (TCA), consulteu el 12è Informe FAROS «Una mirada a la salut mental dels adolescents - Claus per comprendre'ls i acompanyar-los».
