L'exercici pot reduir el risc de tenir problemes de salut mental com a ansietat, depressió o TDAH
L'Organització Mundial de la Salut (OMS) recomana realitzar una hora diària d'activitat física intensa o moderada durant la infància pels seus beneficis per a la salut i rendiment acadèmic. Ara, un nou estudi publicat en la revista JAMA Pediatrics, demostra que l'exercici físic també actua com a factor de protecció de la salut mental en la infància i adolescència i pot prevenir l'aparició de trastorns com l'ansietat, la depressió o el TDAH.
L'estudi
La recerca ha estat duta a terme a Taiwan i ha analitzat les dades de gairebé dos milions de nens i nenes al llarg de 10 anys per a avaluar la influència de l'activitat física i l'esport en la seva salut mental. L'observació dels participants, que en alguns casos es va estendre durant 6 anys, va començar quan aquests tenien 10 i 11 anys i es va estendre fins als 16 i 17 anys d'edat.
Al llarg d'aquest temps, els investigadors van extreure indicadors de dos conjunts de dades diferents. D'una banda, de les proves nacionals d'aptitud acadèmica, on es registra la condició física de l'alumnat i, d'altra banda, els van comparar amb les bases de dades mèdiques amb informació sobre diagnòstics i medicació.
Els resultats de l'estudi confirmen que la pràctica regular d'activitat física durant la infància i l'adolescència té efectes positius en la salut mental i redueix el risc d'aparició d'ansietat, depressió i TDAH quan augmenta la forma física i el rendiment en activitats cardiovasculars, com córrer o saltar, i exercicis de força, com fer abdominals.
Desenvolupament emocional i social
A més de prevenir trastorns mentals, la pràctica regular d'activitat física influeix positivament en el desenvolupament emocional, especialment augmentant l'autoestima i la confiança. L'esport també pot ser una manera d'aprendre a bregar amb el fracàs i la derrota, la qual cosa pot ser valuós per al desenvolupament d'habilitats de resiliència. Els nens que practiquen esport també tendeixen a tenir una actitud més positiva cap a la vida i una major capacitat d'adaptació a situacions difícils.
Socialment, en tractar-se d'una activitat amb la qual s'ha de relacionar amb més persones, l'esport permet desenvolupar habilitats socials i comunicatives, a més d'establir relacions interpersonals que redueixen la sensació d'aïllament i solitud i fomenten la integració i treball en equip.
Els adolescents, més sedentaris
Actualment, només el 23% de les noies adolescents practica activitat física amb regularitat, és a dir, els 60 minuts diaris d'exercici intens o moderat, enfront del 49% dels nois. Per a evitar el sedentarisme, un 40% de les noies que no practiquen cap esport passeja, d'acord amb l'informe Activitats físiques i esportives per a les adolescents: necessitat, barreres i recomanacions, publicat recentment pel Grup de Recerca Psicosocial en l'Esport de l'INEF de la Universitat Politècnica de Madrid.
Molts nens i nenes que practiquen esport durant la infància, ho abandonen a mesura que s'endinsen en l'adolescència. Les obligacions escolars són una de les raons de l'abandó esportiu. Les exigències acadèmiques suposen un augment del temps d'estudi, que es tradueix en més vida sedentària i menys vida activa.
La pràctica d'exercici i l'esport han de ser un hàbit saludable que els permeti gaudir i divertir-se amb el seu grup d'amics o de manera individual, sense necessitat de competir. En aquest sentit, és important informar els adolescents i a les seves famílies dels beneficis que aporten per a la salut, present i futura, l'hàbit esportiu i de la multitud d'opcions que existeixen.
Aquesta informació és de caràcter divulgatiu i no substitueix la tasca dels equips professionals de la salut. Si necessites ajuda, posa't en contacte amb el teu professional de referència.
La depressió ja ha deixat de ser una malaltia només d’adults. Actualment cada vegada hi ha més nens diagnosticats amb trastorns depressius. A quins signes i símptomes hem d’estar alerta els pares per actuar precoçment?
La depressió forma part dels trastorns afectius que es caracteritzen per una alteració en la capacitat del nostre cervell per regular les nostres emocions.
Avui dia és difícil no haver sentit parlar del trastorn per dèficit d'atenció i hiperactivitat (TDAH). De fet, sol ser un dels principals motius de consulta a pediatres, psiquiatres i psicòlegs/es.
Si hi ha una patologia que suporta un gran nombre de prejudicis, aquesta és el trastorn per dèficit d'atenció i hiperactivitat (TDAH). Un dels mites més estesos és que el TDAH no existeix.
Enregistrament del seminari web sobre gestió emocional i esport infantojuvenil amb eines per al desenvolupament esportiu i personal de nens i nenes. Facilitat per la psicòloga esportiva Ana Merayo i la doctora Eva Ferrer de la Unitat de Medicina de l´Esport de l´Hospital Sant Joan de Déu.
Enregistrament del webinar sobre els motius pels quals s'ha de confiar en el diagnòstic dels professionals i perdre la por davant del tractament farmacològic per al TDAH a la infància. Amb Conchita Fernández i Montse Arellano, neuròlogues pediàtriques de la Unitat de Trastorns de l'Aprenentatge Escolar (UTAE) de l'Hospital Sant Joan de Déu Barcelona.
Enregistrament del webinar sobre esport i salut física femenina de nenes i adolescents. Amb la Dra. Eva Ferrer, especialista en Medicina de l´Educació Física i l´Esport i Dona i Esport de la Unitat de Medicina de l´Esport Hospital Clínic-Hospital Sant Joan de Déu Barcelona.
