Les xarxes socials i la salut mental en adolescents són temes d'interès. Encara que no hi ha causalitat demostrada, l'ús excessiu pot estar relacionat amb aïllament, símptomes depressius i altres problemes. A més, el contingut visualitzat pot empitjorar trastorns mentals existents.
Les xarxes també poden actuar com a amplificadors de malestar i riscos, però ofereixen avantatges com a suport social i eines de salut mental. Es necessita regulació i moderació, especialment en cervells immadurs. L'entorn familiar i escolar també influeix en la salut mental dels adolescents.
Després de la pandèmia moltes alarmes han saltat en relació a la salut mental dels adolescents i joves. I lligat a això ha aparegut un debat interessant sobre el paper de les TIC, concretament de les xarxes socials, en tot això.
Sembla que hi ha certa tendència a culpabilitzar a les xarxes socials de la situació crítica en la salut mental dels joves, tot i que sabem que l’origen de les malalties mentals és multifactorial, és a dir, es relacionen amb factors genètics, familiars, econòmics i socials, entre d’altres.
Així doncs, hi ha relació entre les xarxes socials i la salut mental? Donat que l’ús de les xarxes forma part ja del nostre quotidià, segurament les xarxes poden tenir un impacte en la salut mental com ho tenen altres factors.
Actualment però, sembla que els estudis mostren més evidència sobre que l’ús de les xarxes socials pot ser més un indicador de la salut mental dels nostres joves que un factor de risc per a la seva salut mental.
És a dir, sembla que cada cop es fa més evident que no tothom té les mateixes vulnerabilitats per desenvolupar un problema d’ús de pantalles, i que el fet de tenir un ús de xarxes socials que comporti conseqüències negatives en el dia a dia pot ser una alarma que ens ajudi a detectar altres problemàtiques del jove (conflictes socials, aïllament, bullying, angoixes...) o, fins i tot, altres patologies mentals com la depressió o l’ansietat social.
Preocupacions associades a les xarxes socials
Si analitzem les preocupacions associades a les xarxes socials i la salut mental, la gran part dels riscos descrits a la literatura es poden englobar en tres grups principals:
Els que fan referència a la intensitat d’ús, el temps dedicat a les pantalles, on la preocupació rau en la reducció dels cercles socials o el benestar psicològic: aïllament, soledat, símptomes depressius, ansietat, problemes amb el son, addicció…
Els que es relacionen amb un empitjorament d’altres trastorns mentals pel contingut visualitzat a les xarxes: autolesions, trastorns alimentaris, suïcidi, consum de substàncies...
Els que paren atenció en les xarxes com a eina per a cometre delictes, conductes que perjudiquin als altres o els riscos que pot tenir per a la seguretat del propi usuari:assetjament escolar i en línia, riscos derivats de la privacitat, la confidencialitat i la divulgació d’informació confidencial, informació enganyosa...
Impacte de les xarxes
En relació al primer punt sabem que a més ús més probabilitat de presentar malestar emocional, tot i que no tenim evidencia de causalitat. A més, el temps d’ús es relaciona amb la irritabilitat i els problemes de conducta així com amb més risc d’addicció i afectació a la vida diària.
Pel que fa al segon punt sembla que el mecanisme principal de l’impacte de les xarxes és la comparació social desfavorable, és a dir, si es fan servir les xarxes per comparar-se amb persones amb les que es poden identificar per semblances però on surt perdent en aquesta comparació, ja sigui per aspecte físic, per relacions, per oportunitats... En contrapartida, en aquest punt cal tenir en compte també la importància del recolzament social que es pot rebre a través de la xarxa.
El risc per la salut mental en el tercer punt és més indirecte. Pren força la importància de la prevenció relacionada amb aspectes de ciberseguretat. En aquest sentit, trobem a faltar també un marc regulatori que garanteixi la protecció de la població més vulnerable.
Actuar com a amplificador
En resum, les xarxes són el lloc on succeeixen els fets que poden tenir l’impacte, són un canal, per tant serà important analitzar els continguts amb els que el jove es relaciona, el tipus de relació que estableix amb les persones a través de les xarxes i la intensitat d’ús que en fa ja que això impacta en la resta d’activitats que hauria de fer (estudis, aficions, esport, relacions, responsabilitats, hàbits de son, higiene i alimentació...) per afavorir el seu desenvolupament.
En tot cas, podríem dir que les xarxes socials poden actuar com a amplificador del malestar psicològic de l’individu ja que és un canal continu a diferència de la resta d’entorns (institut, quedades amb amics, feina, ...), complexai a vegades poc regulat.
D’altra banda les xarxes socials també poden relacionar-se de manera positiva amb la salut mental. En aquest cas, les avantatges es poden englobar en dos grups.
Per un costat, als que tenen a veure amb la relació amb els dispositius de salut: les aplicacions mòbils ofereixen potencial per monitoritzar els símptomes, prevenir recaigudes i ajudar el usuaris amb trastorn mentals. Poden ser una bona eina per promoure el compromís i vinculació amb els recursos. És el cas dels coneguts com a “serious games”, que són videojocs dissenyats amb un propòsit que va més enllà de la diversió, i poden tenir objectius, entre d’altres àmbits, de salut.
Apps potencialment addictives
Per un altre costat, com ja hem comentat, faciliten la interacció social, oferint accés a una xarxa de suport entre iguals. A més, les característiques interactives de les xarxes promouen el funcionament social.
Tot i així, val la pena recordar que les apps i els videojocs consten de mecanismes i estratègies que podem considerar potencialment addictius, ja que el seu màxim interès és que hi estem connectats el major temps possible. Per aquesta raó s’hauria de moderar l’ús d’aquestes aplicacions o serveis, especialment, en cervells immadurs com el dels infants i adolescents.
L’evidència científica actual segueix sent incomplerta i poc concloent, però estudis recents apunten a que, tot i que el temps dedicat a interactuar en xarxes socials pot ser un factor influent en la salut mental dels adolescents, hi ha altres factors que mostren molt més impacte, com són els relacionats amb l’entorn familiar i escolar (assetjament escolar, falta de recolzament familiar, insatisfacció amb els processos acadèmics, ...).
Això posa de manifest la necessitat de que tant a nivell social com familiar es posi el focus en aquests àmbits afavorint les estratègies de resiliència dels nostres infants.
Aquesta informació és de caràcter divulgatiu i no substitueix la tasca dels equips professionals de la salut. Si necessites ajuda, posa't en contacte amb el teu professional de referència.
Quan els fills comencen a créixer i sobretot quan entren a l'adolescència als pares ens comença a preocupar quines amistats trien els fills, si són les més adequades per a ells i com poden influir aquestes en el seu benestar.
És un fet que els joves s'inicien en les relacions sexuals cada vegada més aviat. El més important és que, quan decideixin fer-ho, tinguin al seu abast tota la informació, entre ella els anticonceptius disponibles. T'oferim una guia sobre els principals anticonceptius i les seves característiques.
En aquest article ens centrem en la noia adolescent que practica esport i es proposen un seguit de consells per a que la pràctica esportiva sigui el més beneficiosa possible.
Enregistrament del seminari web sobre quins són els principals problemes de son durant l'adolescència i què podem fer per a instaurar uns hàbits saludables al respecte. De la mà d'Òscar Sans Capdevila, Cap de la Unitat de Transtorns del Son de l'Hospital Sant Joan de Déu Barcelona.
Enregistrament del webinar sobre esport i salut física femenina de nenes i adolescents. Amb la Dra. Eva Ferrer, especialista en Medicina de l´Educació Física i l´Esport i Dona i Esport de la Unitat de Medicina de l´Esport Hospital Clínic-Hospital Sant Joan de Déu Barcelona.
Enregistrament del seminari web sobre com podem fomentar la resiliència a l'adolescència, una competència essencial per prevenir problemes de salut mental i promoure el benestar emocional en els joves; i presentació del programa Henka de l´Hospital Sant Joan de Déu de Barcelona.
