En la seva formació es troben involucrats diversos factors biològic-genètics, factors de vulnerabilitat, característiques psicològiques, aspectes socioculturals, i factors d’estrès ambientals. El pes específic de cada un d'ells encara no està ben establert.
Els TCA solen iniciar-se a l'adolescència, encara que progressivament es va observant una major freqüència d'inici en l'edat adulta i infantil (prepuberal).
Afecta principalment a la població femenina (aproximadament, per cada nou casos de TCA en dones es presenta un en homes).
Factors de risc davant els TCA
Factors biològics: vulnerabilitat familiar. Els estudis realitzats en famílies mostren una major freqüència de TCA entre els familiars de persones amb TCA que entre els controls (persones sense la malaltia). En el cas de l’anorèxia nerviosa, la genètica sembla explicar entre el 60% i el 70% de la vulnerabilitat a patir el trastorn.
Factors socioculturals: diferents estudis identifiquen la relació entre TCA i models familiars sobreprotectors, rígids i exigents, conflictius, i poc cohesionats. D'altra banda, es relacionen factors culturals relacionats amb el culte al cos, un ideal de bellesa excessivament prim, la influència de la moda i dels mitjans de comunicació, i l'impacte de les xarxes socials en els joves.
Factors psicològics: s'han associat amb els TCA trets de personalitat d'excessiva rigidesa, perfeccionisme, autoexigència, retraïment social i baixa autoestima, així com una història personal de dificultats alimentàries.
Esdeveniments vitals potencialment estressants: s'han relacionat abusos sexuals i/o físics en la infància, crítiques respecte al físic i antecedents de crisi vital.
Comorbilitat en els TCA
Les persones que tenen algun trastorn alimentari, sovint, al seu torn presenten altres patologies (comorbiditat). Entre les més habituals trobem els trastorns de l'estat d'ànim (40 - 80%), trastorns d'ansietat (10 - 40%) i TOC (40%).
En joves adults destaca l’abús i dependència de substàncies, trastorns de la personalitat i trastorns relacionats amb el control d'impulsos (Guia Pràctica Clínica per als TCA, 2009).
Fallada en el creixement normal per la seva edat i pes.
Canvis de pes sobtats.
Trastorns menstruals, pèrdua de la menstruació sense raó mèdica.
Osteoporosi.
Hirsutisme o lanugen (forma de pèl o borrissol corporal molt fi, que creix com a aïllant de la pell per raó d'absència de greix).
Hipertròfia parotídia.
Anomalies dentàries.
Callositats en els artells de les mans.
Signes i símptomes conductuals d'alarma
Dieta persistent tot i que la persona estigui molt prima.
Canvi d'hàbits alimentaris (per exemple tornar-se vegetarià).
Interès creixent per cuinar, roba i modes.
Desaparèixer després dels àpats i tancar-se al bany.
Tendència a amagar certes parts del cos amb la roba.
Compra i consum de productes per aprimar-se.
Rituals estranys amb el menjar, com trossejar-la molt.
Pràctica d'exercici físic excessiu.
Obsessió per pesar-se contínuament.
Aïllament social.
Signes i símptomes psicològics d'alarma
Preocupació extrema per la figura, la dieta i el pes.
Comentaris despectius sobre el propi cos.
Distorsió severa de la imatge corporal.
Perfeccionisme i insatisfacció.
Inestabilitat emocional.
Aïllament i preocupació excessiva pels estudis.
Irritabilitat.
Baixa autoestima.
Impulsivitat.
Augment de la rigidesa i l'obsessió.
En cas d'observar la família o l'escola alguns dels senyals d'alarma descrits anteriorment i que signifiquin un canvi significatiu en el seu normal funcionament, els pares s'han de posar el més aviat possible en contacte amb el pediatre o metge de família perquè valori un possible trastorn alimentari.
En cas afirmatiu, aquest ha derivar-lo, o bé a un Centre de Salut Mental Infantil i Juvenil (CSMIJ) o a una Unitat específica de TCA, per iniciar una intervenció terapèutica adequada per a cada cas.
És de summa importància una intervenció precoç especialitzada i la col·laboració de la família per a una millor resposta terapèutica.
Aquesta informació és de caràcter divulgatiu i no substitueix la tasca dels equips professionals de la salut. Si necessites ajuda, posa't en contacte amb el teu professional de referència.
Els trastorns de la conducta alimentària (TCA) constitueixen un grup de desordres mentals que es caracteritzen per una conducta alterada en relació a la ingesta alimentària i pensaments erronis en relació a la dieta, el pes i figura corporal. És important conèixer els TCA per poder prevenir-los a temps.
És important conèixer els factors de risc i els senyals d'alerta per poder detectar a temps possibles casos. No obstant això, és encara més important conèixer de quina manera podem prevenir l'aparició d'aquestes conductes no desitjades.
De la mateixa manera que tenim factors de risc per al desenvolupament dels TCA, també disposem de factors de protecció (aquells que poden reduir el risc de desenvolupar la patologia alimentària). Els principals factors de protecció per als TCA els agrupem en individuals, familiars i socioculturals.
El primer cop que el nostre fill o filla es queixa de que està gras, és possible que ens sorprengui, però el cert és que es tracta d’una situació cada cop més habitual per a molts pares i mares, que veuen com els seus fills es preocupen pel volum del seu cos.
Enregistrament del seminari web realitzat pel doctor Eduard Serrano que ens explica els principals símptomes d'alarma que cal tenir en compte, factors de protecció i què poden fer les famílies davant els trastorns de conducta alimentària.
