Malaltia de les genives: com prevenir-la i tractar-la
La malaltia de les genives, més coneguda com a gingivitis, és una inflamació dels teixits que envolten i sostenen la dent (periodonto), causada principalment per l'acumulació de placa bacteriana.
És important destacar que la prevalença de la gingivitis en nens pot ser igual o més gran que la de les càries dentals, però ha rebut molta menys atenció respecte al seu impacte a llarg termini en la salut general.
La placa bacteriana és una capa enganxosa i invisible de bacteris que es forma sobre les dents i genives. Aquests bacteris produeixen toxines que irriten i fan malbé les genives. Si no es tracta a temps, la malaltia de les genives es pot tornar greu, causant que les dents s'afluixin o fins i tot es perdin. Per això és important una bona higiene dental.
Qui corre més risc de desenvolupar la malaltia de les genives?
La gingivitis i la periodontitis són dues formes principals de malalties inflamatòries que afecten el periodont, i la placa bacteriana n'és la principal causa.
Algunes persones tenen predisposició genètica a desenvolupar problemes a les genives, heretats dels seus pares. A més, la dieta influeix en el risc: el consum elevat de sucres i aliments rics en midó afavoreix el creixement els bacteris molt agressius que poden generar inflamació de les genives, sagnat i dolor.
Altres factors de risc inclouen el tabaquisme, certs medicaments (com els que redueixen la producció de saliva) i el consum d'alcohol i drogues, que afecten negativament la capacitat de la nostra boca per defensar-se de l'agressió bacteriana.
Els canvis hormonals durant l'adolescència també poden fer que les noies siguin més propenses a desenvolupar aquesta malaltia.
Com evoluciona la malaltia de les genives
La malaltia de les genives es desenvolupa en etapes:
Gingivitis: és una inflamació de les genives que no provoca pèrdua de la unió entre els teixits. És reversible, podem frenar la seva aparició amb un raspallat correcte i ús de fil dental. Afecta més de la meitat de nens i adolescents. Els seus signes inclouen genives inflamades, envermellides i que sagnen fàcilment en raspallar-se. Si no s'elimina la placa diàriament, aquesta s'endureix formant tosca, que irrita encara més les genives.
Periodontitis: quan la tosca no s'elimina, les genives comencen a separar-se de les dents. A diferència de la gingivitis, aquesta sí que causa la pèrdua de teixit connectiu i os alveolar. Aquesta fase més avançada, anomenada periodontitis, destrueix el teixit i l'os que suporten les dents, podent fer que s'afluixin o caiguin. Encara que és menys comú en adolescents, pot passar i causar problemes seriosos si no es tracta a temps.
Com es detecta i com es tracta?
La malaltia de les genives pot ser difícil de detectar, ja que de vegades no causa dolor en les primeres etapes. Per això, és fonamental acudir regularment al dentista.
Consulta al dentista si observes algun d'aquests signes en el teu fill:
Sagnat freqüent de les genives en raspallar-se o utilitzar fil dental.
Canvi de color en les genives (han de ser rosades i fermes, no vermelles ni estar inflamades).
Signes que les genives se separen de les dents.
Mal alè persistent.
Dents amb mobilitat (no fisiològica).
El tractament de la gingivitis induïda per placa inclou millorar el control de placa mitjançant un bon raspallat dental juntament amb l'ús de fil dental. Aquests hàbits solen ser suficients per revertir la gingivitis. En casos on amb això no n'hi ha prou, es recomana l'eliminació professional del càlcul.
A més, l'ús d'agents antibacterians tòpics, com glopeigs bucals, pot ajudar a reduir la quantitat de bacteris a la superfície de les genives. En casos de gingivitis persistent, cal avaluar factors sistèmics que puguin afectar la salut gingival.
En la periodontitis, el tractament és més complex i inclou procediments com el raspat i allisat radicular per eliminar la tosca subgingival. En casos severs, es pot requerir cirurgia periodontal o ús d'antibiòtics sistèmics. El tractament és dut a terme pel dentista o un periodoncista (especialista en malalties de les genives).
Consells preventius per a la cura dental infantil
La malaltia de les genives es pot prevenir seguint aquestes recomanacions:
Raspallat dental adequat: ha de començar amb l'erupció de la primera dent. El raspallat ha de ser ràpid i efectiu. Cal arribar a totes les cares de la dent i no oblidar-vos de la zona marginal de la dent, on s'uneix la dent i la geniva. Aquí és on hem de parar més atenció. No hi ha una tècnica específica, cal adaptar-la a cada nen.
Freqüència i durada: raspallat dues vegades al dia durant 2 minuts. Raspall i pasta: raspall petit i suau. Pasta amb fluor (1000 ppm per a menors de 3 anys i 1000-1450 ppm per a més grans de 3 anys).
Reemplaçament del raspall: canviar-lo cada 3-4 mesos o quan els fils es desgastin.
Nens amb necessitats especials: considerar adaptacions als raspalls i major concentració de fluor si hi ha risc de càries.
Fil dental: ús diari per netejar entre les dents, començar quan les dents estiguin en contacte, motivar el raspallat de forma divertida. Ajuda a eliminar la placa entre les dents, on el raspall no arriba.
Utilitzar col·lutori amb fluor si ho recomana el dentista.
Dieta saludable: limitar el consum de sucres i aliments processats que afavoreixen el creixement de bacteris.
Visites regulars al dentista: acudir almenys dues vegades a l'any per a revisions i neteges professionals.
Conclusió
La salut de les genives és clau per mantenir les dents sanes al llarg de la vida.
Una bona higiene bucal i visites regulars al dentista són essencials per prevenir problemes que es podrien complicar en el futur. No subestimis la importància de la cura dental: Prevenir sempre serà la millor opció!
Aquesta informació és de caràcter divulgatiu i no substitueix la tasca dels equips professionals de la salut. Si necessites ajuda, posa't en contacte amb el teu professional de referència.
Molts pares confien en el xumet per calmar al nadó, però és realment adequat? A continuació llistem una sèrie de pros i contres respecte a l’ús i alguns consells.
Que l'estrès i l'ansietat passen factura a la nostra salut i en la dels nostres fills potser ja ho sabies, però potser desconeixies que té un efecte directe en la salut bucodental dels més petits. Com els afecta? Quins símptomes ens poden fer pensar que els nostres fills estan estressats?
La càries és un problema de salut bucodental molt comú entre la població infantil i la majoria de causes són prevenibles. Està doncs a les vostres mans contribuir a reduir la prevalença d'aquest problema de salut pública.
De petits ens han ensenyat que utilitzar un raspall de dents de forma regular és una de les millors maneres de mantenir les dents i les genives saludables. Però, quin raspall de dents és millor?
El fluor, present en la pasta dental i l'aigua, és essencial per a protegir les dents. La càries continua sent un problema comú en la infància, causada per bacteris en la boca que s'alimenten de sucres i danyen l'esmalt dental.
