Com el mindfulness et pot ajudar amb els plors del teu nadó

Tots els pares experimenten cert nivell de preocupació després del naixement d’un fill. Acostumar-se al plor del bebè no és senzill, i en les primeres setze setmanes en que aquest serà constant, pot ser que el nostre sistema nerviós es vegi perjudicat.

Quan escoltem el plor d’un nadó el cor ens batega més de pressa, la pressió arterial augmenta i la respiració se’ns accelera. Si en aquestes circumstàncies intentem calmar-lo, pot ser que aviat ens sentim desesperats.

Per a molts pares aquesta situació pot semblar aclaparadora. La ment genera pensaments negatius com "sóc un fracàs", "no ho estic fent bé", "el meu bebè no està dormint prou i això el perjudicarà"... Els psicòlegs anomenen aquesta actitud "autoavaluació negativa".

El poder de pensar en positiu

Intentar substituir aquests pensaments per altres de positius, ens pot ajudar molt. Cultivar deliberadament un sentiment de gratitud és una altra estratègia popular que val la pena practicar. Segur que hi ha moltes coses que podeu agrair en moment en el que esteu: "he desitjat molt estar de baixa per poder estar amb el meu fill", "tinc una parella estupenda al meu costat", "la meva família m’ajuda", etc...

Aquests enfocaments psicològics intenten desfer-se dels sentiments molestos, substituint-los. Si amb això ja en teniu prou per sentir-vos millor, genial, però sovint evocar un pensament positiu no es suficient per deixar de sentir-nos aclaparats i fora de control. 

Com ens pot ajudar el mindfulness

Afortunadament hi ha tècniques que ens ajuden quan ens trobem davant del dolor que ens genera la contradicció entre el que esperàvem que seria la vida amb el bebè i el que en realitat és. Aquestes habilitats provenen d'una forma moderna de teràpia conductual cognitiva (CBT) anomenada teràpia d'acceptació i compromís (ACT). ACT està demostrant ser molt efectiu per a tota una sèrie de problemes de salut mental, incloent l'ansietat i la depressió.

ACT argumenta que els problemes de salut mental sovint sorgeixen, paradoxalment, per l'intent frenètic d'eliminar els pensaments i sentiments negatius (ja sigui en una lluita interna o mitjançant distraccions o addiccions). Si estem alterats o desesperats mentre lluitem amb els nostres pensaments, la pròpia lluita ens consumeix. Si estem estressats perquè el bebè està angoixat, i el fet d’estar-ho encara ens altera més, fa que aquesta lluita ens situï en risc psicològic.

La millor manera de canviar la nostra relació amb els pensaments estressants i negatius és practicar un conjunt d'habilitats anomenades mindfulness. Això significa estar atent i prestar atenció amb curiositat a tot el que succeeix en el moment en què un es troba. La investigació demostra que per ser més eficaços en la millora de la nostra salut mental, la consciència necessita tres passos igualment importants: 

1. Estar atent als pensaments i emocions que ens són negatius i ens perjudiquen.
    
2. Desactivar aquests pensaments o emocions negatives. El simple acte de respirar lenta i profundament és una manera poderosa de calmar el nostre sistema nerviós simpàtic. La respiració profunda ens retorna al nostre cos, i ens podem allunyar dels sentiments que ens envolten.
    
3. Ampliar la nostra atenció. Intentem ampliar la nostra consciència dirigint l’atenció a moltes altres coses que estan succeint en el moment actual. Posar atenció a altres sentiments agradables com la brisa a la cara, l'aroma del cafè, el so d'un cotxe que passa, ens pot ajudar.

Tècniques de mindfulness per ajudar-te a fer front al plor

A continuació us proposem algunes tècniques de mindfulness que us poden ajudar a superar l’estrès que sovint genera el plor d’un nadó:

• Estigueu atents a les condicions que envolten al petit. “No sempre podrem impedir que el nostre nadó plori”, diu l’expert en mindfulness Myla Kabat-Zinn, "però podem intentar posar-nos a la seva pell i intentar imaginar què pot haver provocat el plor". Potser la roba l’incomoda o necessita anar a un lloc tranquil, després d’estar massa sobreestimulat. 
   
• Fixeu-vos en els motius pels quals us sentiu estressats. Escoltar un nadó que plora és molest, sobretot quan no podeu solucionar-ho. Però a vegades aquesta incomoditat té més a veure amb la nostra pròpia experiència de quan érem nens, que amb el que està realment passant realment. 
   
• Observeu les vostres expectatives. “A vegades esperem que el nostre bebè es comporti com ho fa un altre, i al no fer-ho sentim frustració o ràbia", diu Myla. "Accepteu la possibilitat que el vostre bebè sigui diferent i pregunteu-vos com podeu treballar amb ell”.
   
• Accepteu que els nadons ploren. “Els primers nou mesos són gairebé com un quart trimestre", diu Myla. És una transició enorme des de dins cap a l'exterior. Per tant, és normal que els nadons plorin, així és com es reafirmen. No ho veieu com una cosa negativa.
   
• Fins i tot si enteneu per què el vostre nadó està plorant, no sempre hi podeu fer res al respecte. "Molts bebès odien que el canviïn", diu Myla. "Estaràs tens i angoixat pel plor quan l’estàs canviant? O pots acceptar el plor, calmar-te, relaxar-te i tenir una mica d'empatia amb el teu bebè i amb tu mateix?'
   
• Siguem amables amb nosaltres mateixos. Els nadons sempre ploren per un motiu, però no sempre comprendrem quina és la raó. Sentir-se com si haguéssim fracassat si no podem calmar-lo, no ens ajuda. 
   
• Experimenteu. Proveu diferents maneres de calmar el vostre nadó i descobriu el que li és útil. Potser es calma si recreeu un so o un moviment que sentia quan estava al ventre. Alguns bebès es calmen viatjant en cotxe, altres amb el so de l'aspiradora, altres quan els canten cançons. "Però recordeu: el que funciona avui podria no funcionar demà", diu Myla. "Estigueu oberts al que ajuda al vostre nadó en el moment actual".
   
• Accepteu que no podeu resoldre-ho tot. Llavors, què passa si el vostre nadó està plorant de manera persistent, i res que fa que es calmi? "Accepto la situació com és", diu Myla.
   
• "Digueu-vos a vosaltres mateixos: "Això és el que està passant, plora, i és difícil. Potser no puc impedir que plori, però puc canviar la forma en què em relaciono amb aquesta situació".

Com sempre, us recomanem que us poseu en contacte amb el vostre metge de capçalera o amb un altre professional de la salut si us sembla que la vostra ansietat o la depressió us aclaparen. Hi ha molts recursos meravellosos a la vostra disposició, així que no penseu que heu de fer front a aquesta situació sols.

Accés a les fonts de consulta:

• How to Be Mindful Holding a Baby. The New York Times.
• Mindfulness techniques to help you and your baby cope with crying. Mothe Baby. 
• Got a crying baby? First, take a deep breath... Kidspot.