Entorns escolars segurs i saludables: beneficis per a la salut infantil
Atès que els nens passen una proporció considerable del dia a les aules i patis escolars, els entorns escolars figuren entre els espais urbans més crucials per garantir la seva salut, benestar i aprenentatge efectiu i gestionar les seves conductes, entre d’altres habilitats. Garantir la qualitat de l’aire en l’entorn escolar és important per al benefici dels nens i la salut pública.
Verd i blau en l’entorn escolar
Els espais públics com els entorns escolars són una oportunitat per recuperar la connexió amb la natura duent a terme intervencions verdes (vegetació) i blaves (aigua) per afavorir la salut de manera equitativa, abastant diferents nivells socioeconòmics en els barris i mitigant els efectes de la «gentrificació verda». Com tots els nens d’una ciutat van a l’escola, si intervenim en les escoles, brindem a tots ells la possibilitat de rebre’n els beneficis. Com que tots els nens d’una ciutat van a l’escola, si intervenim a les escoles, brindem a tots ells la possibilitat de rebre’n els beneficis.
Aprofitar els patis i edificis de les escoles públiques, també amb poques zones verdes, com a esfera d’actuació per a plantar més arbres, crear murs verds que generin ombres i augmentar la presència de l’aigua (fonts, zones de joc amb aigua) és una bona estratègia per combatre la calor, els efectes del canvi climàtic i la contaminació de l’aire de manera equitativa. Aquestes adaptacions influiran positivament tant en la cohesió social com en la salut i benestar físic i mental dels infants i de la resta de ciutadans que fan possible l’accés a aquestes zones.
Transformar les zones de joc en petits espais naturals de biodiversitat també millora considerablement el sistema immunitari infantil en molt poc temps, ja que els nens d’un estudi recent (realitzat a Finlàndia) havien desenvolupat major diversitat de microbis protectors (microbiota) a la pell i l’intestí.
Desplaçaments a l’escola
El model de planificació urbana i transport, centrat en la construcció en altura i en cedir espai públic al vehicle privat motoritzat, ha limitat l’autonomia dels desplaçaments dels nens a l’escola. Els efectes generats en l’entorn més habitual per a ells, l’escolar, necessiten visibilitzar-se i estan relacionats amb com l’ús de l’espai públic i la qualitat de l’aire afecten la seva salut i desenvolupament físic i cerebral, així com a la maduració d’habilitats psicològiques i d’aprenentatge bàsiques.
El mitjà de transport utilitzat depèn en part de la distància a l’escola, però també d’altres factors com la seguretat (percebuda) i el mitjà de transport i temps de què disposen els pares. Per desgràcia, això ha provocat que molts nens vagin a l’escola amb cotxe. Això no només es tradueix en una manca d’activitat física, que els nens podrien fer si anessin a l’escola en transport actiu o públic, sinó en nivells més elevats de contaminació de l’aire i soroll al voltant de les escoles, la qual cosa és perjudicial per a la salut infantil.
D’altra banda, a part de suposar que menys nens van caminant, desplaçar-se a l’escola en transport privat genera més trànsit, més embussos a l’entrada de les escoles en deixar i passar a buscar els nens, i un entorn escolar menys segur, amb més soroll i pitjor qualitat de l’aire.
Canvis necessaris en la planificació del sòl i el transport urbans
Moltes ciutats ja han adoptat mesures per millorar la qualitat ambiental i reduir els seus efectes sobre la salut. Moltes han intentat que hi hagi menys trànsit de cotxes i més volum de transport públic i actiu, així com augmentar les zones verdes plantant, per exemple, arbres.
És hora de replantejar-nos els nostres models urbans. Al segle XX, les ciutats semblaven estar dissenyades per als cotxes, però, al segle XXI, hauríem de proposar-nos crear ciutats per a les persones, inclosos els nens. Les nostres ciutats haurien de ser intel·ligents, sostenibles, habitables, equitatives i saludables, aplicar solucions basades en la naturalesa, tenir una economia circular i promoure la mobilitat activa i les zones verdes. I estar adaptades als infants.
Aquesta informació és de caràcter divulgatiu i no substitueix la tasca dels equips professionals de la salut. Si necessites ajuda, posa't en contacte amb el teu professional de referència.
Professor investigador. Director de la Iniciativa de Planificació Urbana, Medi Ambient i Salut, Cap del Programa de Contaminació Atmosfèrica i Entorn Urbà.
Institut de Salut Global Barcelona (ISGlobal)
Es tracta d'una bona eina per a ajudar els nens a agafar el llapis correctament per a l'aprenentatge posterior de l'escriptura. No t'ho creus? Prova-ho!
Nadal pot ser una bona ocasió per començar a instaurar petits grans canvis en els nostres hàbits, que després acabin formant part de la nostra quotidianitat familiar.
Enregistrament del seminari web sobre els aspectes més importants de la salut mediambiental i dels petits canvis que podem fer a les nostres rutines familiars. Facilitat per la doctora Elena Codina, referent de l'Unidad de Pediatria Mediambiental de l'Hospital Sant Joan de Déu.
Visualitza l'acte de presentació del 13er Informe FAROS sobre l'ambient i el seu impacte en la salut maternoinfantil. A què ens enfrentem? Una crida a la reflexió i a la sensibilitizació.