Nous models urbans: quin impacte tenen en la salut maternoinfantil?

Tal com s'exposa al 13è Informe FAROS, les ciutats són centres d'innovació i creació de riquesa, però també focus de contaminació ambiental i malalties. De fet, a diverses ciutats europees s'estan implantant conceptes urbans nous amb l'objectiu d'optimitzar la planificació del sòl i el transport urbà, i resoldre problemes com ara la contaminació de l'aire, el soroll, l'efecte illa de calor o la manca de zones verdes.

Algunes de les iniciatives que es plantegen són la ciutat compacta, les superilles, la ciutat dels quinze minuts o una combinació de totes. A continuació, us expliquem quin és el seu impacte en la qualitat mediambiental i en la salut maternoinfantil.
 

La ciutat compacta 

Les ciutats compactes són aquelles amb més densitat de població, desplaçaments més curts i més diversitat. Comparades amb les ciutats disperses, tenen menys emissions de CO2 i són més saludables perquè permeten un ús mixt més gran del sòl i desplaçaments més curts i saludables. Fer les ciutats un 30% més compactes podria evitar anualment al voltant de quatre-cents - vuit-cents anys de vida ajustats per discapacitat per cada 100.000 persones, depenent del tipus de ciutat (Stevenson et al., 2016, Wikipedia, 2020).

Il·lustració dels termes densitat, distància i diversitat aplicats al model de ciutats compactes. Font: modificat de Stevenson et al 2016.

Superilles

A Barcelona hi ha projectades més de cinc-centes superilles, l'objectiu de les quals és reduir el trànsit motoritzat en alguns carrers d'una illa i deixar espai per als vianants, el transport actiu i les zones verdes. Disminuiran els nivells de contaminació de l'aire i el soroll, així com l'efecte illa de calor, i augmentaran les zones verdes i l'activitat física, cosa que podria evitar gairebé set-centes morts prematures a l'any a Barcelona (Mueller et al., 2020). Els mateixos principis són vàlids per als barris amb poc trànsit (LLS, 2020)

Superilla, Barcelona. Font: New urban models for more sustainable, liveable and healthier cities post covid19; reducing air pollution, noise and heat island effects and increasing green space and physical activity. Nieuwenhuijsen MJ. Environ Int. 2021.

La ciutat dels quinze minuts

París està implantant la ciutat dels quinze minuts, on no s'hauran de desplaçar més de quinze minuts a peu per accedir a la feina, l'escola, el lleure i altres activitats (Moreno, 2019; Sisson, 2020). La ciutat dels quinze minuts requerirà un replantejament força radical de les nostres ciutats i barrejar grups de població diferents en comptes de la distribució actual per estatus socioeconòmic i, per tant, té més probabilitats de reduir les desigualtats. També disminuirà la necessitat de desplaçar-se a grans distàncies i, amb això, les emissions de CO2 i els nivells de contaminació de l'aire i el soroll.

Ciutat dels quinze minuts, París. Font: New urban models for more sustainable, liveable and healthier cities post covid19; reducing air pollution, noise and heat island effects and increasing green space and physical activity. Nieuwenhuijsen MJ. Environ Int. 2021.

La ciutat sense cotxes

Hamburg s'ha proposat no tenir cotxes circulant el 2034, en part per abordar la crisi climàtica. Les ciutats sense cotxes redueixen el trànsit motoritzat privat innecessari i faciliten l'accés al transport actiu i al públic. Disminueixen els nivells de contaminació de l'aire i el soroll, augmenten l'activitat física i creen espai per a zones verdes (Nieuwenhuijsen i Khreis, 2016). Un bon exemple és Vauban a Friburg, Alemanya, que és un barri sense cotxes i amb habitatges sostenibles.
 

Tot i que, fins ara, la majoria de les avaluacions d'aquests models urbans s'han centrat en la població adulta, es poden esperar beneficis similars o fins i tot més grans en el cas dels nens. 
 

Vauban, Friburg, Alemanya. Font: AdobeStock

Principis comuns

El que aquests nous models urbans tenen en comú és que inverteixen la piràmide de la planificació del transport, on la prioritat que es donava al cotxe passa a atorgar-se al transport públic, anar a peu i desplaçar-se amb bicicleta.

Augmentar la xarxa de carrils bici i, amb això, l'índex de ciclistes és una manera de reduir el trànsit motoritzat i les emissions de CO2 i augmentar la mobilitat activa i, per tant, la seguretat, l'activitat física i la salut dels nens. Això us brindarà la possibilitat d'incorporar l'exercici a la vostra vida diària, per exemple, en els vostres desplaçaments diaris a l'escola. S'ha avançat molt en la creació de carrils bici, però només compleixen la seva funció si són segurs i formen part d'una xarxa.
 

Utrech. Font: AdobeStock

També tenen en comú, fins a cert punt, l'accés a zones verdes, cosa que és important, per exemple, per a la salut mental i el funcionament cognitiu dels nens (Gascon et al., 2015; Mygind et al., 2021). No només calen nous projectes urbans com a parcs, sinó també més verd als carrers. Hem d'aixecar l'asfalt i plantar més arbres, cosa que reduirà l'efecte illa de calor i contribuirà a la captura de CO2 i a una millor salut (Nieuwenhuijsen et al., 2017a).
 

Seúl. Font: AdobeStock

Bibliografia

• Gascon, M., Triguero-Mas, M., Martínez D., Dadvand, P., Forns, J., Plasència, A. y Nieuwenhuijsen, M. J. (2015). Mental Health Benefits of Long-Term Exposure to Residential Green and Blue Spaces: A Systematic Review. International Journal of Environmental Research and Public Health, 12, 4354-4379.
• London Living Streets Group (2020). Low-traffic neighbourhoods. Living Streets Group London. https://londonlivingstreets.com/low-traffic-liveable-neighbourhoods/
• Moreno, C. (2019, 19 december). The 15 minutes-city: for a new chrono-urbanism!. Carlos Moreno. http://www.moreno-web.net/the-15-minutes-city-for-a-new-chrono-urbanism-prcarlos-moreno/
• Mueller, N., Rojas-Rueda, D., Khreis, H., Cirach, M., Andrés, D., Ballester, J., Bartoll, X., Daher, C., Deluca, A., Echave, C., Milà, C., Márquez, S., Palou, J., Pérez, K., Tonne, C., Stevenson, M., Rueda, S. y Nieuwenhuijsen, M. (2020). Changing the urban design of cities for health: The superblock model. Environment International, 134, DOI: 10.1016/j.envint.2019.105132.
• Mygind, L., Kurtzhals, M., Nowell, C., Melby, P. S., Stevenson, M. P., Nieuwenhuijsen, M., Lum, J. A. G., Flensborg-Madsen, T., Bentsen, P. y Enticott, P. G. (2021). Landscapes of becoming social: A systematic review of evidence for associations and pathways between interactions with nature and socioemotional development in children. Environment International,146, DOI: 10.1016/j.envint.2020.106238.
• Nieuwenhuijsen, M. J. y Khreis, H. (2016). Car free cities: Pathway to healthy urban living. Environment international, 94, 251-262.
• Nieuwenhuijsen, M. J., Khreis, H., Triguero-Mas, M., Gascon, M. y Dadvand, P. (2017a). Fifty Shades of Green: Pathway to Healthy Urban Living. Epidemiology, 28, 63-71.
• Sisson, P. (2020). How the «15-minute City” Could Help Post-Pandemic Recovery. Bloomberg, Europe edition. https://www.bloomberg.com/news/articles/2020-07-15/ mayors-tout-the-15-minutecity-as-covid-recovery?cmpid=BBD071620_CITYLAB&utm_ medium=email&utm_source=newsletter&utm_term=200716&utm_campaign=citylabdaily
• Stevenson, M., Thompson, J., de Sá, T. H., Ewing, R., Mohan, D., McClure, R., ... Wallace, M. (2016). Land use, transport, and population health: estimating the health benefits of compact cities. The Lancet, 388(10062), 2925-2935.
   

Imatge de portada de Freepik