Què podem fer nosaltres per a frenar el canvi climàtic i reduir les amenaces en la salut infantil?

Les darreres dècades han suposat globalment una veritable revolució per a la salut infantil reduint fins a un 70% les morts anuals infantils des de la dècada dels anys 60. No obstant això, aquestes reduccions han estat relativament modestes als països amb ingressos baixos i mitjans, que representen el 99% de totes les morts infantils anuals, mostrant les inequitats que afecten en la salut global.

El mateix concepte de salut també ha anat sofrint modificacions, s'ha anat ampliant i actualitzant, establint la importància de la prevenció i anticipació als possibles riscos que abans passaven desapercebuts.

L'epidèmia derivada del virus SARS-Cov2 ha deixat palès que la salut humana, i especialment la infantil, no pot deslligar-se de la salut del planeta. Mostrant els efectes de l'activitat humana en la transformació i modificació del planeta, fins al punt que els seus efectes han posat de manifest l'emergència climàtica a la qual ens enfrontem.

Com afectarà el canvi climàtic?

Estiguem on estiguem, la nostra forma de vida individual afectarà el canvi climàtic i a tots els habitants del planeta. El lloc on vivim i el nivell socioeconòmic, determinaran les repercussions que experimentarem. On cada acció individual i col·lectiva té una repercussió general.

Els efectes del canvi climàtic no es distribuiran geogràficament de manera equitativa, sinó que contribuiran a augmentar les desigualtats en recursos i riquesa. Espanya és considerada un dels països europeus més vulnerables al canvi climàtic i on ja es comencen a notar els efectes: onades de calor i de fred, falta d'aigua, major contaminació de l'aire…

Les conseqüències sanitàries del canvi climàtic que posen en risc la salut infantil:

• A causa de les sequeres i inundacions es veuen afectats els cultius i existeix una falta d'aliments. Aquesta falta d'aliments genera un augment de la desnutrició infantil.

• Per la contaminació de l'aigua i els aliments, disminueix l'accés a l'aigua potable i existeixen majors probabilitats que apareguin malalties infeccioses.

• A causa de l'augment d'onades de calor extrem, les famílies amb baixos ingressos tenen menys recursos per a fer-los front i pot produir deshidratació i dificultar l'accés a l'aigua potable.

• Els grans desplaçaments de població, també afecten la salut, el desenvolupament econòmic i l'estabilitat política, posen en risc a les famílies amb baixos recursos.

• Les condicions ambientals i socials dels països de renda baixa fan que els nens estiguin exposats als agents infecciosos, per estar més temps a l'aire lliure amb pol·lució i amb majors probabilitats de contreure malalties per consumir productes no sanejats.

Com afecta la mortalitat infantil?

Segons l'OMS, en 2019 van morir més de 7 milions de nens i el 70% d'aquestes morts es van produir abans dels 5 anys de vida. Les principals causes de mort són:

• Morts neonatals: per falta d'immunització (vacunes), desnutrició, accés a l'aigua potable i aliments o per falta de recursos.

• Infeccions respiratòries agudes. Els canvis bruscos de temperatura augmenten els casos de pneumònia i amplifiquen els efectes dels al·lergògens i la contaminació atmosfèrica.

• Diarrea.

• Malària.

• Desnutrició.

Què podem fer nosaltres per a frenar el canvi climàtic?

Per frenar la crisi climàtica s'han de prendre decisions a escala política, però nosaltres també podem contribuir de manera directa amb les nostres accions diàries a disminuir la nostra petjada de carboni:

• Adaptar, en la mesura que sigui possible, els nostres habitatges perquè siguin més eficients energèticament.

• Disminuir l'ús de combustibles fòssils (tant per generar electricitat com pel transport diari). Desplaçar-se amb bicicleta, caminant o en transport públic i limitar els nostres desplaçaments amb avió són mesures que podem assumir en l'àmbit individual.

• Modificar els nostres hàbits alimentaris. Disminuir les racions de carn a les recomanades i prioritzar la compra de carn procedent de granges sostenibles. O comprar productes de proximitat que redueix la despesa en transports i refrigeració.

• Educar als nens i nenes en ecologia, biodiversitat i sostenibilitat. Han de ser cada vegada més partícips de les polítiques climàtiques i de la presa de decisions, tant en l'àmbit individual o domèstic, com en la política a gran escala.

Per a més informació, consulta el 13è Informe FAROS «L'ambient i el seu impacte en la salut maternoinfantil: a què ens enfrontem?».