Hipermetropia

Què és la hipermetropia?

La hipermetropia és un defecte de refracció que fa que els objectes no s'enfoquin correctament en la retina sinó una mica per darrere, d'aquesta manera la imatge queda desenfocada i en conseqüència veiem els objectes borrosos.

Causa del desenvolupament de la hipermetropia

Les causes més habituals són un ull més petit del normal o una còrnia molt plana. 

Pràcticament tots hem estat hipermetrops en la nostra vida. La majoria dels nens neixen amb una mica. Aquest tipus d'hipermetropia, que es diu hipermetropia fisiològica, en general es va corregint a mesura que creixen els nens sense presentar complicacions podent arribar a desaparèixer a mesura que l'ull creix.

És important saber que és possible presentar un major grau d'hipermetropia en un dels ulls en comparació amb l'altre. Aquesta diferència, pot portar al desenvolupament d'ambliopia, més coneguda com a ‘ull vague’. L'ambliopia és una condició especialment rellevant, ja que en la majoria dels casos no hi ha senyals evidents que alertin als pares sobre la seva presència. Per aquesta raó, les revisions oculars periòdiques durant la infància són de vital importància.

Com es manifesta en els nens?

Els símptomes poden variar segons la quantitat d'hipermetropia que tingui el nen i la seva edat. Molts nens poden tenir una visió aparentment normal en la consulta, però en realitat tenen hipermetropia, que compensen utilitzant la seva capacitat d'enfocament (acomodació). En aquests casos, se'ls instil·la un col·liri anomenat ciclopentolato, que dilata la pupil·la i relaxa el múscul que actua en l'acomodació, fent que la hipermetropia es manifesti clarament. 

Entre els símptomes més comuns estan:
 

• Dificultat per a enfocar objectes pròxims

• Fatiga ocular: cansament ocular quan es fa un esforç visual mantingut com llegir durant un temps prolongat.

• Mal de cap

• Ull vermell 

• Visió borrosa. Depenent del valor d'hipermetropia, la visió borrosa pot ser tant des de lluny com de prop, encara que el més comú és que sigui de prop. 

• Estrabisme (ulls desviats). La relació entre la hipermetropia i l'estrabisme es deu a l'esforç realitzat per a enfocar els objectes, sobretot en visió pròxima. Aquest esforç d'acomodació pot donar lloc a una desviació dels ulls cap a dins.

En general, tots els símptomes en nens amb hipermetropia són conseqüència de l'esforç per a enfocar les imatges.

Tractament

La primera opció de tractament en nens és la correcció amb ulleres i el valor de les lents anirà en funció de:

• Grau d'hipermetropia i agudesa visual

• Edat i etapa de desenvolupament

• Existència o no d'estrabisme

• Visió binocular (capacitat del sistema visual per a fusionar la informació visual rebuda per tots dos ulls)

• Presència de símptomes

• Salut ocular 

La prescripció d'ulleres s'expressa en diòptries (D) i s'indica amb un signe positiu, com per exemple +2,00D 
En molts casos, la hipermetropia va associada a l'astigmatisme. En aquest cas, la prescripció seria, per exemple, 180 -1,00 +2,00 on el valor 180 -1,00 es refereix a l'astigmatisme i +2,00 a la hipermetropia.