La pneumònia és una infecció dels pulmons que es pot donar en nens sans, anomenada pneumònia adquirida a la comunitat; o bé, en nens que han estat o estan a l'hospital o a un centre de salut per algun motiu. Aquesta última s'anomena pneumònia adquirida a l'hospital. La pneumònia provoca inflamació i acumulació de líquid o pus a les petites bosses d'aire que hi ha als pulmons(alvèols). Això dificulta l'intercanvi d'oxigen i la respiració normal.
La pneumònia és una infecció dels pulmons que es pot donar en nens sans, anomenada pneumònia adquirida a la comunitat; o bé, en nens que han estat o estan a l'hospital o a un centre de salut per algun motiu. Aquesta última s'anomena pneumònia adquirida a l'hospital. Aquesta malaltia és una de les principals causes d'ingrés hospitalari en nens i, encara que en la majoria de casos se soluciona sense cap problema, si no es tracta a temps pot arribar a ser una malaltia greu.
La pneumònia provoca inflamació i acumulació de líquid o pus a les petites bosses d'aire que hi ha als pulmons (alvèols). Això dificulta l'intercanvi d'oxigen i la respiració normal.
Les causes de la pneumònia solen ser alguns virus, com ara el virus de la grip, el virus respiratori sincitial, l'adenovirus o el coronavirus. Alguns bacteris també poden causar pneumònia. Entre ells, el més freqüent és el pneumococ. I, encara que la infecció per fongs és poc freqüent, aquests també poden produir pneumònia en nens immunodeprimits (amb les defenses molt baixes).
Entre els factors de risc per patir una pneumònia hi ha la manca de vacunació, edats primerenques (menors de dos anys), malalties cròniques (asma, cardiopaties o immunodeficiència) o exposició al fum del tabac, entre d'altres.
Quins són els seus símptomes?
Els símptomes de la pneumònia solen ser congestió, degoteig nasal i mal de cap. També febre que pot ser elevada, amb calfreds i sudoració. Altres símptomes inclouen tos forta (seca o amb moc), respiració ràpida o difícil, dolor en tossir al pit o la panxa i en respirar profundament, cansament i falta de gana, entre altres.
Com es diagnostica?
El diagnòstic de la pneumònia es fa amb una exploració clínica en què es valoren els símptomes del nen i s'escolten els sons respiratoris (auscultació). També pot ser necessari fer altres proves com una radiografia de tòrax, anàlisi de sang o cultiu de mostres respiratòries.
En situacions més complexes es pot consultar també altres professionals com, per exemple, pneumòlegs o metges especialitzats en infeccions que ajudaran a determinar el diagnòstic.
Quin és el seu tractament?
El tractament de la pneumònia serveix per alleujar o eliminar els símptomes, per exemple, fer repòs, beure molts líquids i prendre medicaments per baixar la febre (antipirètics). Si se sospita que la pneumònia és per un bacteri, caldrà prendre antibiòtics.
En casos greus s'hospitalitzarà el nen per assegurar-se que li arriba l'oxigen necessari i se li posaran líquids endovenosos, a més de monitoritzar-lo i fer-ne seguiment de prop sobre la seva evolució. Amb el tractament adequat, la majoria dels infants es recuperen en pocs dies. De tota manera, la tos pot continuar una o dues setmanes, encara que la infecció ja s'hagi guarit.
Quines altres coses cal tenir en compte?
Hi ha una sèrie de mesures per protegir els nens d'agafar una pneumònia o prevenir-la. Entre aquestes mesures destaquen les següents:
Seguir el calendari de vacunacions recomanat.
Realitzar rentat de mans i higiene respiratòria (tòser posant-se l'avantbraç o la part davantera del colze tapant la boca, utilitzar mocadors d'un sol ús, etc.).
Sempre que sigui possible, cal evitar el contacte amb persones que tinguin alguna infecció respiratòria.
Eviteu el fum del tabac i el fum de l'ambient.
Controlar altres malalties que es tinguen.
Aquesta informació és de caràcter divulgatiu i no substitueix la tasca dels equips professionals de la salut. Si necessites ajuda, posa't en contacte amb el teu professional de referència.
És una de les malalties més comunes que afecten a nadons i a nens petits: en complir els 3 anys, tres de cada quatre nens hauran tingut otitis mitjana.
La tardor i l'hivern són les èpoques de l'any en què els nens més emmalalteixen. Consulta quines són les principals malalties relacionades amb els mesos de fred.
El mol·lusc contagiós és una infecció viral cutània que causa pàpules o nòduls elevats amb aparença de perla a la pell. És una infecció benigna, i és força comú entre els nens. Què hem de fer si aquestes lesions apareixen a la pell del nostre fill?
La infecció urinària en nens és comú i pot afectar tant nenes com a nens, especialment en els primers anys de vida. Aquesta afecció es produeix quan els bacteris ingressen al sistema urinari. Els símptomes varien segons l'edat i la ubicació de la infecció. El diagnòstic es basa en proves d'orina, i el tractament implica antibiòtics. Prevenir la infecció urinària implica mantenir una bona higiene genital i una adequada hidratació, especialment en nens més petits.
