Salmonel·losi
La salmonel·losi, causada per bacteris del gènere Salmonel·la, es transmet a través d'aliments i aigua contaminats, provocant vòmits, diarrea i febre. El diagnòstic es confirma mitjançant cultiu de femta, i el tractament sol ser simptomàtic, centrant-se en alleujar els símptomes i mantenir la hidratació. Els antibiòtics es reserven per a casos greus, ja que el seu ús en casos lleus pot convertir a la persona en portadora del bacteri.
Què és la salmonel·losi?
Les salmonel·les són una família de bacteris que produeixen malalties en humans. Es transmeten per via fecal-oral, a través d'aliments, aigua o objectes contaminats. Produeixen infeccions intestinals i, en alguns casos, d'altres òrgans. Les més freqüents en el nostre medi són la Salmonella enteritidis i la Salmonella typhimurium. La Salmonella typhi i la Salmonella paratyphi són responsables de la febre tifoide, malaltia més greu però poc freqüent en països desenvolupats.
Les salmonel·les són bacils que afecten exclusivament humans, tot i que hi ha molts animals que actuen com a reservoris del bacteri: aus, animals domèstics com gossos i gats, rèptils... Els reservoris no pateixen la malaltia però transmeten el bacteri a través dels seus excrements, contaminant l'ambient o els aliments, com els ous en el cas de les aus de corral.
Símptomes de la salmonel·losi
Les primeres manifestacions apareixen entre les primeres 12 i 24 hores després de la ingesta d'aigua o aliments contaminats amb el bacteri. Atès que el suc àcid de l'estómac constitueix una defensa davant de la mateixa, no totes les persones exposades pateixen la malaltia. Per aquest motiu, les persones que tenen un suc gàstric menys àcid, ja sigui de forma natural, per la seva edat (lactants i ancians) o per un tractament amb antiàcids (omeprazol, ranitidina...) tenen un major risc de patir la infecció. També són persones de risc, igual que en la resta de malalties infeccioses, aquelles que tenen una immunodeficiència o amb malalties cròniques, sobretot descompensades. En aquests grups, a més, són més freqüents les complicacions de la infecció.
La bacterièmia, que consisteix en el pas del bacteri a la sang, succeeix en entre un 1 i un 5% dels nens que la pateixen, i pot precedir a la infecció d'altres òrgans: ossos (osteomielitis, artritis), cor (endocarditis), ronyó (pielonefritis)...
Els símptomes són els de qualsevol gastroenteritis aguda. Els lactants generalment presenten vòmits, diarrea i febre. Els nens més, a més, solen referir mal de cap, dolor abdominal i nàusees. L'aspecte de les deposicions tampoc és sempre característic i és variable: des de deposicions aquoses fins a altres amb moc i sang i molt pudents (olor a ou podrit).
El seu diagnòstic es realitza mitjançant el cultiu de femta. El resultat definitiu sol trigar entre 48 i 72 hores.
Per tant, atès que les seves manifestacions no són específiques i que no hi ha una prova ràpida de detecció del bacteri en femta, és difícil establir la seva sospita, excepte en els casos en què diversos comensals manifesten símptomes similars entre 12 i 24 hores després d'un menjar.
Tractament de la salmonel·losi
D'altra banda, el tractament de la salmonel·losi en la majoria dels malalts és simptomàtic, ja que es tracta d'una infecció generalment autolimitada, amb remissió de la febre en 72 hores i millora posterior de la diarrea fins a la seva curació espontània en uns dies. És important, per tant, el tractament de la febre, el malestar i el dolor amb analgèsics i mantenir el millor estat de nutrició i d'hidratació possible mitjançant sèrums de rehidratació oral.
Només en pacients que estiguin en algun grup de risc dels anteriorment esmentats, en casos d'infecció greu o en pacients amb diarrea crònica per salmonel·la, està indicat el tractament amb antibiòtic. En persones sanes i amb resolució espontània de la infecció el tractament antibiòtic pot augmentar el risc que aquesta persona quedi com a portadora del bacteri i, per tant, de transmissió de la malaltia.