Benestar emocional i esport, quins beneficis psicològics té?
El paper de la família és molt important en l'adquisició i el manteniment dels hàbits d'activitat física dels nens i adolescents. També és molt important la influència de les i els educadors i del grup d'iguals. Pares, mares, educadors i educadores són els primers que han d'estar convençuts de la importància dels beneficis de l'esport en la infància i l'adolescència.
Cal tenir presents els beneficis psicològics que pot aportar l'esport als nens i adolescents. El mateix exercici físic que ajuda al cor i que aporta beneficis fisiològics, també ajuda al cervell i a la salut mental. Alguns d'aquests beneficis són comuns als quals poden obtenir els joves i els adults en general, tant nois com noies, com els que apareixen a continuació:
Reducció del consum de tòxics com l’alcohol, el tabac i altres drogues.
Millor control dels trastorns del son.
Ajut per a establir relacions socials.
Millora de les relacions amb la família, amistats o companys/es de l’aula.
Millora de l’autoconfiança, l’autoestima i l’acceptació social
Els infants que destaquen en activitats esportives tenen una major acceptació social, ja que l’èxit en aquestes està molt ben valorat entre els seus iguals. L’esport ajuda a plantejar-se reptes i objectius difícils i fa que els infants s’impliquin de forma intensa en entrenaments per tal d’aconseguir-los. Si això es fa de forma gradual, la percepció d’haver assolit els objectius proposats farà perdre la por per intentar nous reptes sense por al fracàs. L’esport facilita aquesta forma d’aconseguir progressivament els objectius personals, aportant autoconfiança i autoestima.
L’esport ajuda també a fomentar la capacitat de lideratge i de treball en equip que poden afavorir el desenvolupament i l’autonomia dels nens i nenes en altres àmbits importants en la seva formació com ara les activitats acadèmiques i escolars. Quan aquesta confiança i autoestima s’incorporin a l’estil personal de l'infant, esdevindran una eina útil en la seva vida adulta, per exemple en els àmbits laboral i familiar.
Estats depressius
L’OMS defineix la depressió com un trastorn mental freqüent que es caracteritza per la presència de tristesa, pèrdua d’interès o plaer, sentiments de culpa o falta d’autoestima, del son o de la gana, sensació de cansament i falta de concentració. Segons les últimes dades, està creixent l’índex de depressions en la infància i l’adolescència. Una de cada quatre noies adolescents de 14 anys manifesta símptomes de depressió, mentre que en el cas dels nois la proporció és del 10%.
En comparació amb les persones adultes, el trastorn depressiu major en menors està encara infradiagnosticat i poc tractat, possiblement perquè tendeixen a presentar símptomes menys comuns com irritabilitat, conductes agressives i rebuig a l’escola. Quan parlem de depressió moderada o greu, aquest trastorn pot dificultar sensiblement el rendiment escolar i la capacitat per afrontar les tasques quotidianes, podent-se cronificar i en alguns casos, inclús portar al suïcidi. Aquests casos s’han de detectar a temps i s’han de posar en mans de professionals per al seu tractament.
Però en aquest cas, parlem d’estats depressius quan són depressions lleus i puntuals, i que no necessiten tractament amb medicaments o amb psicoteràpia professional. És en aquests casos quan la pràctica d’esport que implica certa intensitat d’exercici físic pot ser eficaç per tal de millorar-los o per prevenir que derivin en depressions patològiques. En alguns estudis s’han constatat beneficis psicològics de l’exercici físic en la prevenció de la depressió, evitant la seva aparició en persones que hi són propenses. En definitiva, la pràctica regular d’un esport per part de les nenes en edat escolar ajuda a la prevenció de possibles estats depressius, afavorint un estat d’ànim òptim que pot ajudar a afrontar millor les tasques escolars i quotidianes.
Trastorns d’ansietat i de l’estrès
La comunitat científica també ha constatat un augment en la infància dels trastorns derivats de l’ansietat. En general, s’accepta que les dones són més vulnerables als trastorns d’ansietat que els homes. Alguns estudis constaten que les dones tenen el doble de probabilitats de patir trastorns d’ansietat. Això es pot fer extensible a la infància i l’adolescència, ja que també s’ha constatat que les adolescents tenen més ansietat i un major risc de depressió que els nois a causa d'una major exposició als estressors socials.
De la mateixa manera que en les persones adultes, l’ansietat és una de les experiències més comunes en la infància i l’adolescència. Els pot afectar a casa i a l’escola, i els pot causar problemes significatius en el seu rendiment personal, social i acadèmic. Sovint, no és fàcil d’identificar o es pot confondre amb un altre problema com ara dèficits d’atenció, baixa capacitat o falta de motivació. Quan és un trastorn, si no s’identifica i no es tracta, pot empitjorar amb el temps, causant més problemes en l’adolescència i l’edat adulta. Les famílies i el professorat poden ser les principals fonts de suport per als infants ansiosos, ajudant-los a reduir els efectes negatius de l'ansietat i fomentant-ne una adequada gestió.
En poblacions sanes, l’exercici físic s’ha associat amb la reducció a curt termini de símptomes psicològics derivats de l’estrès, de l’ansietat i de l’estat d’ànim negatiu. Pot ser un estimulant o un relaxant, segons qui el practiqui o la situació, en funció de la seva intensitat, freqüència i duració. Tradicionalment, l’exercici físic s’ha utilitzat com un complement de tractaments psicoterapèutics per combatre alguns dels trastorns mentals més freqüents. Algunes dades experimentals manifesten la constatació de beneficis psicològics en la millora dels trastorns d’ansietat i en la reducció de l’estrès. L'eficàcia més gran de l’exercici físic s’ha descrit en casos d’ansietat generalitzada i de fòbies simples.
Hi ha algunes evidències dels efectes de la pràctica d’exercici en la reducció simptomatològica de l’estrès, a escala fisiològica i psicològica. En aquest sentit, els seus efectes són comparables als de la relaxació, per exemple pel que fa a la reducció de la reactivitat cardiovascular a l’estrès. De la mateixa manera que en el cas de les persones adultes, fer exercici físic o practicar un esport és una bona tècnica en la gestió de l’estrès, amb una millor eficàcia en els casos en què predominen símptomes físics com tensió muscular o taquicàrdies.
La pràctica regular d’activitats fisicoesportives en la infància té una gran utilitat educativa i socialitzadora, important per al desenvolupament moral i per a l’adquisició de valors prosocials. Quan el personal educador, entrenador i familiars contemplen un enfocament positiu, l’esport contribueix a l’ensenyament d’aspectes com la responsabilitat, el respecte de les normes, l’acceptació del “saber perdre” i de l’endarreriment de les recompenses, així com l’assumpció de riscos per tal d’assolir determinats objectius.
Aquesta informació és de caràcter divulgatiu i no substitueix la tasca dels equips professionals de la salut. Si necessites ajuda, posa't en contacte amb el teu professional de referència.
Conèixer quines són les etapes per les que passen els teus fills durant el desenvolupament psicològic cap a l'edat adulta pot resultar de gran ajuda per educar-los.
Quan els fills comencen a créixer i sobretot quan entren a l'adolescència als pares ens comença a preocupar quines amistats trien els fills, si són les més adequades per a ells i com poden influir aquestes en el seu benestar.
Molts pares ja són conscients de la importància que pot tenir per a un nen l'educació i el correcte desenvolupament de les seves emocions, però no saben com començar. T'oferim algunes senzilles guies.
Segons una enquesta que es fa anualment a Gran Bretanya el 48% dels adults creu que els nens menors de 12 anys no han d'assistir ni als tanatoris ni als funerals.
Que els nostres fills tinguin una autoestima positiva i se sentin segurs de si mateixos és una de les preocupacions principals dels pares a l'hora d'educar i no és una tasca fàcil d'aconseguir.
Els nens solen esperar impacients l’arribada del Pare Noel i els Reis d'Orient. Malgrat tot, alguns s’espanten la primera vegada que els veuen en desfilades o cavalcades. Si els teus els temen, saps què fer?
En la majoria de famílies arriba un moment en què els més petits comencen a demanar insistentment una mascota, sovint a partir dels quatre anys. Si el teu fill ja ha pronunciat la frase "Vull un gos!", ha arribat l'hora d'analitzar tot el que suposa introduir un animal de companyia a casa.
Tots en un grau o un altre sentim admiració per un igual, per les seves peculiaritats i característiques. En molts casos aquesta admiració es pot identificar amb un tipus de conducta que en psicologia es diu "idolatrar".
Freqüentment trobem dificultats per a una correcta comunicació. Podem millorar significativament la nostra comunicació amb els adolescents posant en práctica algunes senzilles estratègies.
Tant si els plans familiars inclouen un viatge a la platja, un parc d’atraccions, una escapada exòtica o atraccions locals, és probable que hi hagi alguns sotracs en el camí si pretenem la perfecció.
Profesionales de la salud, la educación y personas afectadas por los TEAF (familiares y personas con experiencia propia), compartirán su experiencia sobre qué es y cómo afecta a la persona en los diferentes momentos vitales, desde la infancia hasta la edad adulta.
L'adolescència és una època extraordinària, un moment d'integració dels canvis cerebrals que juntament amb els factors ambientals el prepararan per la vida adulta.
Enregistrament del seminari web sobre gestió emocional i esport infantojuvenil amb eines per al desenvolupament esportiu i personal de nens i nenes. Facilitat per la psicòloga esportiva Ana Merayo i la doctora Eva Ferrer de la Unitat de Medicina de l´Esport de l´Hospital Sant Joan de Déu.
Enregistrament del webinar sobre esport i salut física femenina de nenes i adolescents. Amb la Dra. Eva Ferrer, especialista en Medicina de l´Educació Física i l´Esport i Dona i Esport de la Unitat de Medicina de l´Esport Hospital Clínic-Hospital Sant Joan de Déu Barcelona.
Enregistrament del seminari web per conèixer, de primera mà, les recomanacions dels professionals experts en medicina de l'esport i la psicologia, així com els testimonis de pacients i famílies per als quals patir una malaltia no els hi ha suposat un impediment per a gaudir de la pràctica esportiva.
Visualitza l'acte de presentació del 12è Informe FAROS: Una mirada a la salut mental dels adolescents; on trobareu pautes d'actuació preventives que poden frenar o endarrerir l'aparició de problemes de salut mental.
Enregistrament del seminari web sobre els efectes emocionals que ha tingut la crisis del coronavirus sobre el benestar emocional i la salut mental dels menors.
