Què podeu fer les famílies per fomentar l’esportivitat i prevenir l’abandonament esportiu de les nenes?

El paper dels progenitors en l’esport infantil

A continuació, es resumeixen les tasques educatives de les i els responsables en l’entorn familiar:

• Afavorir la participació esportiva de les nenes. Els progenitors haurien de plantejar-se la pràctica esportiva com a una activitat extracurricular, ja que no n’hi ha prou amb l’educació física a l’escola. Segur que hauran de competir amb la voluntat de la filla per realitzar altres activitats.

• Ajudar a les filles a decidir quin esport practicar. Es tracta d’assessorar i de proporcionar accés a tota la informació disponible per a que la nena pugui triar una activitat esportiva al seu abast, però també a l’abast de l’entorn familiar (econòmica i logísticament). És molt important que la filla pugui escollir l’esport segons les seves preferències, enlloc de forçar-la a la pràctica de l‘esport desitjat per la família.

• Ajudar en l’elecció de l’esport. Cada nena és important i cada nena és diferent.

• Facilitar la participació esportiva i l’elecció d’un club. Quan les filles són petites, la decisió a l’hora d’escollir un club pot ser determinant per a la història esportiva de les seves filles. És difícil encertar-ho a la primera, però la decisió hauria de cobrir els desitjos i expectatives tant dels progenitors com de les filles. És molt important la tasca de mares i pares de comprovar la qualitat psicopedagògica dels/les monitors/es i entrenadors/es.

• Mostrar interès per les activitats esportives de les filles. La millor prova de l’interès de les mares i pares és que les filles puguin parlar amb ells de les seves experiències esportives, tan positives com negatives. Per poder ser bons interlocutors, mares i pares han de procurar assistir com a espectadors a les competicions de les seves filles, i idealment, també a alguns entrenaments.

• Assegurar que les nenes practiquen esport d’una manera saludable. L’educació esportiva hauria de formar part d’una educació més global vigent en tots els àmbits importants en la maduració de la nena esportista. En aquest sentit, es pot traslladar a l’àmbit acadèmic i al familiar, i després a l’àmbit laboral, posant èmfasi pel màxim esforç en fer-ho el millor possible, evitant la pressió dels resultats immediats.

• Ajudar en les tasques logístiques del club o escola esportiva. S’ha comentat que és important la implicació de mares i pares i altres membres de l’entorn familiar assistint a competicions i a entrenaments. Entre altres coses, això permetrà valorar la progressió esportiva de la vostra filla. Però a la vegada, es recomana la col·laboració activa dels progenitors com a membres de la junta directiva del club.

Millorar l’estil personal de mares i pares

L’esport no és una excepció per als progenitors, qui sempre volen el millor per a la seva filla en tots els àmbits quotidians. No obstant, l'estil personal relacionat amb l’esport de la seva filla pot ser divers i no sempre pot aportar els beneficis i aspectes positius desitjats. Ens basem en les aportacions de psicòlegs i psicòlogues de l’esport experts en iniciació esportiva per identificar diferents estils relacionats amb l’experiència esportiva de la seva filla.

A continuació es descriuen les característiques generals d’aquests estils, tenint en compte que no tots són autoexcloents i que podeu mostrar una combinació d’estils:

• L’estil desinteressat: Les mares i pares desinteressats/des són els que no reconeixen el valor de l’esport en l’educació de la seva filla i es caracteritzen per no assistir mai als entrenaments i competicions de la seva filla ni interessar-se pels seus progressos.

• L’estil espectador: Van a quasi totes les competicions però mai diuen ni fan res. Probablement, la vostra filla agrairà la vostra implicació i se sentirà amb més autoconfiança si us veu a la grada.

• L’estil entrenador auxiliar: Acostumen a conèixer l’esport que practica la seva filla. De vegades,
  contradiuen les instruccions de l’entrenador/a i, a causa de que la seva filla està pendent de les seves indicacions i reaccions, desorganitzen el joc de l’equip. Aquest tipus de pares i mares també acostumen a donar a conèixer les seves opinions a altres pares, mares o directius/ves en moments i llocs que no són els més adequats.

• L’estil animador: Es caracteritzen per aplaudir i cridar amb paraules o frases motivadores les accions esportives de la seva filla i de l’equip. I continuen animant inclús quan el resultat és negatiu o quan la filla o algú de l’equip no té una actuació encertada

• L’estil hipercrític: Els pares i mares “hipercrítics/ques” acostumen a tenir expectatives i objectius poc realistes pel que fa a la progressió esportiva de la seva filla. Són molt exigents amb la seva actuació i gairebé mai estan satisfets/es. Reforcen poc i, en canvi, critiquen sovint, constituint una causa d’estrès per a la seva filla.

• L'estil fairplay: Les mares i pares amb “fairplay” són per defecte pares i mares “animadors/es” amb el valor afegit de “fairplay”. Acudeixen a totes les competicions i activitats esportives que poden, considerant-ho una prioritat que encaixa en el seu temps lliure; animen no només a la seva filla, sinó també a la resta de l’equip; continuen animant en els moments difícils; mai es posen amb l’àrbitre/a o l’entrenador/a si no és per a fer alguna crítica evident però respectuosa; mai es posen amb l’actuació de les contrincants perquè entenen que són els iguals de la seva filla que està competint, i per això són inclús capaços de animar-les en situacions especials.

• L’estil vociferant: Les mares i pares “vociferants” són aquells que actuen com quan presencien una competició professional: cridant o insultant els/les àrbitres, jugadors/es i entrenadors/es rivals i, de vegades, a membres del propi equip. En general, són poc pacients, escolten poc als altres i estan poc predisposats a canviar la seva conducta.

• L’estil sobreprotector: Els pares i mares “sobreprotectors/es” són, generalment, exageradament cautelosos amb els riscos que comporta l’esport que practica la seva filla. Fan comentaris angoixants sobre algunes jugades o moviments i amenacen amb treure del club les seves filles.

Recomanacions per a mares i pares amb filles esportistes

• Acceptar el paper de l’entrenador/a. Les mares i pares no han de substituir l’entrenador/a ni han d’interferir en la seva feina, tot i que coneguin l’esport. És important que l’entrenador/a tingui la confiança dels pares i mares.

• Aceptar tanto los éxitos como los fracasos de las hijas. El que és important és que mares i pares es preocupin de que les seves filles gaudeixin de l’esport i de que juguin cada vegada millor, d’aquesta manera ajudaran a formar esportistes orientades a la millora del seu propi rendiment.

• Mostrar una dedicació i interès adequats. Cal evitar situacions extremes, ja que no és recomanable ignorar la pràctica esportiva de les filles ni estar excessivament implicat en ella.

• Ajudar a que les filles prenguin les seves pròpies decisions. Pares i mares han de fer suggeriments sobre el tipus de pràctica esportiva més recomanable per a la seva filla, però han de fomentar el seu propi criteri i que triïn el seu itinerari esportiu.

• Ser un model d’autocontrol per a la seva filla. La conducta de les mares i pares és imitada per les filles. Per tant, si els que haurien de donar exemple perden l’autocontrol amb els/les àrbitres o l’equip adversari en les competicions, la tasca de l’entrenador/a per ensenyar esportivitat o autocontrol a les seves jugadores resultarà molt més difícil.

• Quan la teva filla estigui en joc... “compta fins a tres”.