Sedentarisme
La nostra societat tendeix a ser cada dia més sedentària. Això comporta un augment de totes aquelles patologies relacionades amb la disminució de la pràctica d’exercici. Les xifres d'obesitat, diabetis, patologies cardiovasculars, respiratòries…. no només van en augment en la població adulta sinó també en la població infantojuvenil.
Per a que aquestes xifres disminueixin, és essencial aconseguir que els més petits siguin actius i ho continuïn sent al llarg de tota la vida. La regularitat i la constància afavorirà que els hàbits adquirits siguin una font de salut, però segons publicacions recents a partir dels 12-13 anys les xifres de nens actius cauen en picat.
Què cal fer per revertir aquesta tendència i motivar que els adolescents continuïn sent actius?
L'època de l'adolescència és una etapa complexa pels canvis tant físics que experimenta l'individu com els del seu entorn. Aquesta evolució obliga a adaptar-se a situacions diferents i que, de vegades, no són fàcils pel desconeixement que els envolta.
Informar els adolescents i les seves famílies dels beneficis que aporten per a la salut (present i futura), seguir practicant exercici pot ser una opció per frenar l'abandonament. És difícil explicar a un jove que el seu cos és com una guardiola i tots aquells beneficis que vagi experimentant i acumulant, l’acompanyaran a mesura que creixi. L'aquí i ara és molt propi d'aquesta etapa, però cal cercar la manera de comunicar-s'hi per fer-los arribar aquest missatge.
També és important informar-se del perquè de l'abandó. Això és el que va fer Amanda Visek, professora a la Universitat de George Washington, que va dissenyar un projecte de recerca (The Fun Interation Theory) per conèixer què era el que els nens/joves pensaven respecte al que era o no divertit a l'hora de practicar esport.
En aquest mateix estudi un dels factors que es comentaven com a factor poc positiu, era la pressió que els pares exercien sobre ells quan ja aconseguien nivells en què ja no només practicaven esport, sinó que competien. Hi ha persones a qui competir els motiva mentre que a d'altres els suposa una càrrega addicional per la que no volen passar i només es volen divertir i gaudir amb el seu grup d'amics o de manera individual.
Les obligacions escolars són una altra de les raons per les quals abandonen la pràctica d’exercici. Les exigències dels currículums escolars obliguen a augmentar el nombre d’hores asseguts estudiant i en conseqüència es redueixen les hores d’activitat física. L'evidència científica recalca que ser actiu ofereix beneficis d'aprenentatge i socials, a més d'ensenyar a treballar en equip, millora els resultats cognitius i els resultats acadèmics i la salut mental.
Cal escoltar-los i donar-los autonomia per a que escullin (dins les possibilitats de cada família i de l'entorn). Cal permetre'ls que provin i s'equivoquin per arribar a trobar aquella activitat que els agradi més perquè l'obligació anirà acompanyada d'un fracàs.
Compartir moments de lleure en família en aquesta edat no és sempre fàcil, per això buscar activitats conjuntes és una bona opció. Estar en forma és bo per a tots
Ajuda el teu fill a comprometre's amb el fet d'estar en forma, oferint-li un model positiu i fent exercici també tu amb regularitat. Pel que fa a les activitats físiques amb les quals podeu gaudir conjuntament, prova amb les sortides amb bicicleta, passar-vos una pilota de tennis, la natació i fins i tot jocs en equip.
No només cooperaràs per estar en forma, sinó que també serà una bona oportunitat per mantenir-te connectat amb el teu fill/a.
