Què és i què no és benestar emocional?

L’Organització Mundial de la Salut (OMS) defineix la salut com un estat complet de benestar físic, mental i social, i no només com l'absència de malaltia o afeccions. En aquest context, el benestar emocional és una percepció personal i subjectiva de sentir-nos a gust amb nosaltres mateixos i amb l'entorn, de ser qui som, de fer les coses que fem i de viure com vivim, incloses les relacions amb altres persones.
 

Aquest benestar inclou també els desitjos, els objectius i les necessitats; els factors ambientals que ens afecten i les experiències que tenim al llarg de la vida; així com els aspectes físics, mentals i socials. El benestar emocional implica gaudir d’una existència satisfactòria, amb equilibri i harmonia en diferents aspectes de la vida. Però no de forma estàtica sinó dinàmica, amb mentalitat de creixement.
 

La mentalitat de creixement és la creença íntima de què hom pot continuar progressant a nivell personal, acadèmic i professional, que pot afrontar nous reptes sabent que té estratègies suficients per superar-los i que sempre pot incrementar, encara que sigui lleugerament, els seus talents i habilitats, així com adquirir-ne de nous. Aquesta mentalitat —que s’oposa a la mentalitat fixa, o a la creença que no podem fer res per progressar—, genera sensacions subjectives de benestar a qui la posseeix.
 

Benestar o felicitat?

No obstant això, cal fer un aclariment: benestar no equival a felicitat.

Sovint, s’utilitza el concepte de felicitat en general, com a reclam comercial. Si no ens sentim feliços, és com si la vida ja no ja no fos interessant. Si els infants, els nens/es o els adolescents no se senten feliços, és com si la seva vida ja no valgués la pena.

• El benestar genera una motivació i un optimisme de base realista i no té necessàriament data de caducitat. Un aspecte important és que, dins el benestar, tenen cabuda, per exemple, emocions incòmodes com la tristesa o la frustració, que permeten acceptar les pèrdues i les decepcions i que, per tant, faciliten que les deixem enrere per poder continuar avançant de forma resilient.

• La felicitat, en canvi, genera sensacions molt més intenses i explosives i, per tant, més plaents, però efímeres i amb una motivació i un optimisme fal·laços. La felicitat, en canvi, no admet la tristesa o la frustració, o bé, la felicitat s'acaba quan notem aquestes altres emocions. Després d’una explosió de felicitat, si no en ve una altra, tendim a sentir-nos buits, sense objectius vitals.
   

El benestar genera una motivació i un optimisme de base realista i no té necessàriament data de caducitat. La felicitat genera sensacions molt més intenses, però efímeres. Font de la imatge: Freepik

 

Existeix aquesta diferencia al cervell?

A nivell neurohormonal i de neurotransmissors, la diferència entre el benestar i la felicitat no resideix en les molècules concretes que es produeixen, sinó en la proporció en què es troben aquestes molècules i en les respostes que genera el cervell.
 

Aquesta proporció depèn de cada situació concreta i d’alguns factors genètics i epigenètics, així com també dels aprenentatges i experiències prèvies que han modelat les xarxes neuronals. Tot plegat torna a posar el focus en el benestar emocional viscut durant la infantesa i l’adolescència.  
 

Els principals neurotransmissors i neurohormones implicats en les sensacions subjectives de benestar són:

• Endocannabinodes o cannabinoides naturals: afecten l’estat d'ànim, la memòria i diversos processos cognitius. Aquest és un dels motius per els quals els adolescents i joves amb una baixa sensació de benestar tenen una major probabilitat de ser consumidors de cànnabis.
• Endorfines: són uns opioides naturals que disminueixen la sensació de dolor, tant físic com emocional i també afavoreixen un estat d'ànim positiu.
• Dopamina: implicada en sensacions de recompensa i en l’anticipació de recompenses futures per les accions que es fan en el present —com ara reptes, esforç i planificació—, i també en les sensacions de plaer, motivació i optimisme.
• Oxitocina: afavoreix l’establiment i el manteniment de vincles socials i es relaciona amb el plaer social.
• GABA: genera sensació de calma mental i disminueix l'ansietat.
• Serotonina: es vincula a confiança, autoestima i autopercepció positiva, sentiments de dignitat, sensació de pertinença i estat d'ànim positiu.
• Adrenalina: o epinefrina, que genera sensacions de vitalitat.
   

Per aquests motius, generar ambients que afavoreixin el benestar i que ajudin a què infants i adolescents hi puguin accedir i gestionar és un tema fonamental per a un desenvolupament sa.
 

Aquest desenvolupament ha d’influir de manera positiva en la joventut i l’edat adulta, en la construcció de persones sanes i equilibrades. En conseqüència, ha d’influir també en la construcció d'una societat tan justa, digna i dignificant com sigui possible. 
 

Si voleu saber més sobre benestar emocional i resiliència en la infància i l’adolescència podeu llegir el 16è Informe FAROS, en el qual s’ofereixen eines per a famílies, escoles i entorns socials per tal de promoure una salut mental adequada al llarg de les diferents etapes evolutives.