Aprèn com detectar signes de deshidratació en el nounat

Una situació que mereix una menció especial dins de la deshidratació són els primers dies de vida dels nadons alimentats amb lactància materna.

Atès que l'inici de la producció de llet materna és molt variable d'una mare a una altra i depèn també de circumstàncies com ara el tipus de part (vaginal o cesària), les circumstàncies del part, la tècnica de succió i l'anatomia de la boca del nadó, si la mare pren alguna medicació... la ingesta de llet del nadó també pot variar. Per això, els pares i en general els seus cuidadors han de prestar atenció als signes que ens indiquen que el nadó està ben hidratat.

Els més senzills de comprovar són que té la boca humida i que orina i fa deposicions sovint, de vegades fins i tot amb cada presa o diverses vegades per presa. Si presenta la boca seca, no orina o orina poc, té un color groc (icterícia) intens, presenta febrícula (temperatura major de 37 °C) i està molt adormit o molt irritable (pot manifestar-se de dues maneres, o fins i tot de forma alternant entre una i altra), pot ser indicatiu de deshidratació per falta d'ingesta de llet.

Un apunt important respecte a la valoració de l'orina en el nounat és que resulta freqüent trobar en el bolquer una taca de color ataronjat o vermellós a causa del dipòsit de sals d'urea, que es troben de forma normal en l'orina. No es tracta de res anormal, però en ocasions són taques molt cridaneres que generen alarma en els seus pares i els porten a consultar al seu pediatre per pensar que es tracta de sang en l'orina.

Una altra forma fàcil, i més objectiva, d'avaluar la pèrdua de líquid corporal en els nadons és amb el pes. En general, tots els nounats perden pes durant els primers dies de vida. El fisiològic, el que es produeix de forma natural, sense que sigui anormal, és que puguin perdre fins a un 10-12% del seu pes al naixement. Si la pèrdua de pes és més gran, o no han recuperat el pes del naixement als 10 dies de vida i el nadó s’alimenta de forma exclusiva de lactància materna, el primer que s’ha de fer és que un especialista (infermera, pediatre, llevadora, assessora de lactància materna...) comprovi la tècnica i assessori en possibles canvis de posició de la boca del nadó durant la presa. Si malgrat això continua la pèrdua o estancament ponderal pot ser recomanable afegir a la lactància materna un suplement de llet artificial durant els primers dies de vida.

Posteriorment, en funció de totes aquestes circumstàncies, de la producció de llet materna i de l'evolució del pes del nounat, es pot reavaluar si és imprescindible mantenir-lo o si la lactància materna és suficient.

Un cop donat d’alta del centre hospitalari on ha nascut s’haurà de concertar visita amb el pediatre per ser visitat, si pot ser abans dels 10 dies de vida. Si abans la família detecta els signes d’alarma abans esmentats haurà de consultar abans. Un cop visitat pel pediatre, aquest determinarà la freqüència en la que ha de ser pesat durant les primeres setmanes de vida. 

També és normal que a partir del segon dia puguin adquirir un to groguenc de la pell, sobretot de la cara, el que es coneix com icterícia fisiològica del nadó. Es deu a un augment dels nivells de bilirubina de manera transitòria, durant les primeres setmanes de vida, i es produeix tant en els nens alletats com en els que s'alimenten amb llet artificial. Una vegada que es dóna l'alta al domicili, la recomanació dels pediatres és que exposin el nadó en un ambient de claredat durant el dia i amb poca roba, ja que la llum solar ajuda a degradar la bilirubina que s'acumula en la seva pell i a fer desaparèixer el color groguenc de la pell.

En conclusió, si bé totes aquestes circumstàncies, pèrdua de pes, icterícia... poden ser normals en els primers dies de vida de tot nadó, és important tenir en compte que una pèrdua de pes excessiva o una icterícia amb nivells de bilirubina per sobre dels normals per a la seva edat gestacional i dies de vida poden ser indicatius de deshidratació per una ingesta escassa de llet.