Coneix els diferents tipus de part

Hi ha dos tipus de part, el part vaginal o eutòcic i el part per cesárera.

A continuació detallem en què consisteix cada tipus de part i davant quines situacions és més adequat un tipus de part o un altre.

Part vaginal

Ens referim a part vaginal o eutòcic a aquell què es produeix a través del canal vaginal. Dins d'aquesta categoria hi ha dos tipus de parts vaginals:

1. Part vaginal natural o normal

És aquell que s'inicia de forma espontània i que es desenvolupa i finalitza sense complicacions i culmina amb el naixement del nadó. No implica més intervenció que l'ajuda integral i respectuosa en el naixement.

De vegades, tot i l'inici espontani del treball de part, es necessiten fàrmacs que garanteixin la seguretat de la mare i el nadó, facilitant la progressió del part. En casos seleccionats es recomanarà la inducció del part o provocació del treball de part.

Quan malgrat haver aplicat totes les mesures disponibles per afavorir el part vaginal espontani, aquest no és possible (com ara, a causa de l'acompanyament durant el part, a l'administració d'oxitocina quan la progressió de part no és adequada, al fet de posposar els espoderaments si s'ha administrat anestèsia peridural o o bé s'ha intentat la rotació manual), es pot optar per l'ús d'un instrument obstètric per facilitar el part vaginal, de manera que parlem de part vaginal instrumental.

2. Part vaginal instrumental

Es basa en l'aplicació d'un instrument (fòrceps, espàtules o ventosa) sobre el cap fetal per a la seva extracció per ajudar a la rotació del cap com per abreujar el part, ja sigui per indicació materna, risc fetal o per una progressió inadequada del part.

La ventosa és un instrument que permet la flexió del cap i la tracció. No es pot aplicar en parts prematurs de menys de 34-36 setmanes. En aquests casos es prefereix l'ús de fòrceps.

Els fòrceps permeten la rotació o gir del cap del fetus a més de part de la tracció i de la flexió. És millor fer servir fòrceps quan s'ha realitzat prèviament un test de pH de calota fetal per comprovar el benestar fetal.

Per poder aplicar un instrument és imprescindible que l'anestèsia funcioni correctament, que la mare estigui en dilatació completa amb la bossa amniòtica trencada i que el cap del fetus hagi baixat pel canal del part vaginal fins passades les espines ciàtiques (III pla de Hodge). No es pot aplicar un instrument si la presentació del fetus és de front o de cara o si hi ha evidència de desproporció pèlvica-fetal. En aquests casos, o en els casos en què no es produeix el part tot i l'aplicació correcta de l'instrument, s'indicarà una cesària.

Cesárea

Ens referim a part per cesària quan es practica una incisió a la paret abdominal i l'úter per facilitar la sortida del fetus.

La cesària pot ser programada per a una data concreta (electiva) abans de l'inici del treball de part, per motius de salut de la mare o del fetus. També pot indicar-se en el treball de part (en curs de part o de recurs) per causa fetal, materna o mixta (desproporció pèlvica-fetal, estacionament del part, alteració en la dilatació cervical, etc.). En el cas que se sospiti un risc matern o fetal que requereixi la finalització ràpida de la gestació, ja sigui antepart o intrapart, es parla de cesària urgent. La cesària emergent és la que s'indica per risc vital de la mare i/o del fetus.

Es pot fer la incisió abdominal transversa (la més habitual és la incisió Pfannenstiel) o bé longitudinal (laparotomia mitjana infraumbilical, en alguns casos concrets). Durant la cirurgia es dóna una dosi única d'antibiòtic profilàctic i s'administren medicaments que afavoreixen la contractibilitat uterina una vegada que surt el nadó, ja que el risc de sagnat és superior a el de el part vaginal. La sutura de la pell és intradèrmica reabsorbible, pel que no requereix ser retirada després.

Un cop finalitzada la cirurgia, passaràs a box de recuperació anestèsica durant una o dues hores fins que reverteixi el bloqueig motor. El teu nadó podrà estar amb tu per realitzar el mètode pell amb pell i iniciar la lactància materna.

El contacte pell amb pell afavoreix la transició del nadó a la vida extrauterina, afavoreix l'èxit de la lactància materna, incrementa els nivells d'oxitocina millorant la contracció de l'úter i millora el vincle afectiu amb el nadó. És per aquesta raó que es vol facilitar el contacte pell amb pell en les cesàries, idealment sense cap interrupció. La cesària provincle serà d'elecció si la cesària és de baix risc o en les de curs a terme i amb pes estimat fetal de més de 2.500g.

A la sala d'hospitalització es retirarà la sonda vesical de forma precoç per afavorir la mobilització. La pauta de medicació analgèsica s'adaptarà al dolor que sentis i se t'animarà que comencis a beure a les 2-4 hores de la intervenció, progressant en la ingesta d'aliments segons la teva tolerància. La ferida quedarà tapada durant 24 hores, si tot evoluciona segons s'esperava. A partir del segon dia es pot valorar l'alta hospitalària.

La informació recollida en aquest article s'ha elaborat amb l'objectiu d'informar i capacitar la dona embarassada. En cap cas substitueix la consulta amb l'equip assistencial. Davant de qualsevol dubte, consulta amb l'especialista.