Com actuar quan un nen ingereix accidentalment un cos estrany

La ingesta d'un cos estrany és el pas d'un objecte al tracte digestiu (esòfag, estómac i intestí). Es tracta d'un accident molt freqüent a l'edat pediàtrica i la incidència més gran passa entre els sis mesos i tres anys.

Quan el lactant sigui capaç de coordinar accions amb les mans, serà capaç de posar-se a la boca qualsevol objecte que estigui al seu abast de manera instintiva com a mesura exploradora.

Aquesta etapa de descobriment dura uns quants mesos; fins i tot quan comenci a gatejar o caminar correrà cap a elements que li cridin l'atenció i se'ls emportarà a la boca. Arribat aquest moment és molt important no perdre de vista el nen i no deixar al seu abast objectes perillosos ni joguines no aptes per a l'edat, com a mesura de prevenció.

La major part d'objectes que el nen s'empassa, fins a un 80%, passen a estómac i aparell digestiu, sense causar complicacions sent eliminats amb la femta sense cap problema. Però aproximadament un 19% dels casos requereixen endoscòpia amb anestèsia general per a la seva extracció i en un 1% cal una intervenció quirúrgica.

El tipus de cos estrany implicat en aquestes situacions és molt variable, però el més freqüent són les monedes.

Les característiques del cos estrany ingerit (mida, forma i composició) són les que influeixen en la progressió en el tracte digestiu i alhora defineixen la probabilitat de repercussió sobre l'estat de salut. Poden ser arrodonits o punxants, sent aquests els més perillosos atès que són capaços de produir lesió a la mucosa o fins i tot perforació.

Dues situacions especials importants:

• La ingesta de piles de botó: per la composició química, principalment metalls pesants, poden produir lesions per tres mecanismes: pressió, cremades i necrosi de la mucosa digestiva en alliberar contingut tòxic. Són molt lesives i s'han d'extreure com més aviat millor.
   
• La ingesta de diversos imants o d'un imant i un metall: a causa de la seva adhesió entre ells, hi ha risc de necrosi de paret, fístules, perforacions o obstruccions, per la qual cosa la seva extracció sempre que siguin accessibles és prioritària. 

La localització de l'objecte ens determinarà la clínica i el tractament que cal fer

Esòfag

Fins al 20% de cossos estranys queden allotjats a l’esòfag i amb més freqüència al seu terç mitjà. Els símptomes que refereixen els pacients són dolor a la zona central del pit, dolor amb la ingesta, sialorrea (acumulació i sortida de saliva per la boca per la impossibilitat d'empassar), vòmits i rebuig a la ingesta. Poden produir complicacions com ara perforació de l'esòfag o pneumònies per aspiració. És recomanable, independentment del tipus d’objecte ingerit, la seva extracció mitjançant endoscòpia.

Estómac

En el moment del diagnòstic, la majoria d'objectes, fins a un 60%, es troben a l'estómac. Solen presentar-se asimptomàtics. En nens petits (menors de 20 kg de pes), objectes de menys de 2 cm de diàmetre i menys de 4 cm de longitud surten de l'estómac sense problemes; en nens més grans, el límit se situa en 2,5 cm de diàmetre i 6 cm de longitud.

En aquesta localització es recomana extreure amb endoscòpia aquells objectes les mesures dels quals siguin superiors a les indicades prèviament, els que són punxants o tallants (agulles, vidres…), les piles de botó i els imants (diversos o un imant i una peça metàl·lica) per ser considerats cossos estranys amb alt risc de complicacions.

En la resta de casos, sortosament la majoria, s'expulsaran amb les deposicions sense problemes, per la qual cosa s'aconsella vigilar la femta buscant l'objecte; si transcorregudes 3-4 setmanes no se n'ha objectivat l'eliminació, o apareixen símptomes, com ara vòmits i dolor abdominal, hauran d'acudir a urgències per a la seva valoració.

No s'aconsellen tractaments farmacològics per augmentar la motilitat intestinal, ènemes, laxants, ni canvis en la dieta.
 

Intestí

En l'11% dels casos el cos estrany es troba allotjat a l’intestí prim. Quan ja es troben en aquesta localització, és poc freqüent que produeixin complicacions i la seva expulsió és altament probable. Només s'indica l'endoscòpia en el cas de cossos estranys amb alt risc de complicacions i que es troben al duodè.

Al costat del tipus de cos estrany i la localització, cal tenir present la clínica que pot presentar el pacient. Són signes d'alarma la presència de febre, vòmits, dolor o sagnat rectal, per això, si apareixen cal consultar un servei d'urgències per ser valorat per un professional i descartar complicacions com perforació intestinal, obstrucció, úlceres, fístules entre nanses intestinals …que, encara que són poc freqüents, poden ócorrer després de la ingesta d'un cos estrany.