Jet lag o desfasament horari: com reduir els seus efectes en nens

El jet lag, o síndrome de desfasament horari, és un trastorn transitori que patim quan viatgem en avió a través de diverses zones horàries.

S'estima que produeix efectes significatius sobre la salut quan el desplaçament és, almenys, de dues franges horàries.

Es produeix per un desajust brusc de la sincronització entre el nostre cicle intern de vigília-son i el cicle extern de llum-foscor. Aquest desajust és més marcat quan viatgem cap a l'est, ja que això produeix un escurçament de les hores de llum i, per tant, del cicle extern.

Aquesta circumstància avança l'hora a la que hauríem de dormir, quan pel nostre rellotge intern encara no ha arribat l'hora programada d'agafar el son dels dies previs.

Si bé les manifestacions són comunes, el grau d'afectació depèn de diverses circumstàncies i de factors personals. La primera, i pel que sembla més important, és el sentit del viatge doncs, com acabem de veure, adaptar-se als viatges cap a l'oest és més fàcil que quan es viatja cap a l'est.

Altres circumstàncies del viatge que dificulten l'adaptació són la manca de possibilitats per dormir durant el vol, la ingesta de begudes alcohòliques o de cafeïna i la mobilitat reduïda durant el vol.

Els símptomes més freqüents són els trastorns del son, l'excessiva somnolència diürna, la fatiga, els símptomes gastrointestinals (nàusees, dolor abdominal, restrenyiment ...), l'alteració de la gana a causa de la ingesta d'aliments a deshora, així com el mal humor i els trastorns de conducta.

Aquest trastorn afecta també els nens, si bé en funció de la seva edat la seva repercussió pot ser major o menor. En lactants molt petits, que presenten cicles d'activitat son-vigília molt curts (lactar i dormir), la repercussió és menor, ja que no té un ritme dia-nit tan marcat com els nens més grans o els adults.

Els nens més grans, igual que els adults, estan en disposició de que comprenguin per què es produeix i que segueixin les recomanacions per minimitzar les molèsties que els produeix el trastorn fins a la seva adaptació definitiva. No obstant això, els nens en edats intermèdies (pre-escolars o escolars petits) poden presentar major afectació, mostrant irritabilitat, i és en ells en els quals s'ha de posar major cura per facilitar-ne la seva adaptació.

Si bé aquests símptomes són transitoris, el desfasament horari pot tenir una important repercussió en aquelles persones que requereixin un alt nivell de rendiment immediat en el seu destí per qüestions laborals. Atès que en el cas dels nens no sol donar-se aquesta circumstància, la repercussió global dels símptomes en la seva vida diària és menor ja que no presenten aquestes exigències.

En viatges curts, de menys de tres dies, l'objectiu d'ajustar el nostre cicle vigília-son al nou horari pot ser poc realista, de manera que una opció pràctica és mantenir l'horari del nostre lloc de partida per tal de facilitar també la nostra adaptació en el moment de la tornada.

En viatges més llargs, dependrà del sentit del viatge (est o oest) i del nombre de zones horàries que travessem:

• En viatges cap a l'oest pot ser pràctic retardar l'hora d'anar a dormir i perllongar l'exposició lumínica (llum artificial) uns dies abans del viatge per adaptar-les a l'horari de la zona de destinació.
   
• En viatges cap a l'est, si viatgem a través de menys de vuit zones horàries, les estratègies van destinades al contrari, a avançar el nostre horari. Per a això, una mesura senzilla abans del viatge pot ser avançar l'hora de despertar-se i avançar l'exposició lumínica, ja sigui natural o artificial (segons l'època de l'any). Ja en el nostre destí, diversos estudis han demostrat que l'administració de melatonina durant els primers dies millora l'adaptació i disminueix els símptomes del desfasament horari. 

La melatonina és una hormona interna que regula el cicle vigília-son. Els seus nivells s'eleven al final de la tarda-inici de la nit i produeixen una disminució del nivell d'alerta. Des de fa uns anys es troba disponible en farmàcies i, pot adquirir-se sense recepta, si bé és recomanable consultar amb el pediatre abans de plantejar-nos el seu ús.