Què són les proves de diagnòstic ràpid en infeccions durant la infància

Les proves de diagnòstic ràpid en infeccions són proves de laboratori destinades a detectar la presència d'un germen en el nostre organisme de forma ràpida, en pocs segons o minuts. S'utilitzen de forma rutinària i protocol·litzada als serveis d'urgències pediàtriques hospitalàries, si bé alguns d'ells també estan disponibles en els centres d'atenció primària.

Quines són les proves de diagnòstic ràpid més útils en el nostre medi sanitari?

1. Detecció de virus respiratoris: adenovirus, virus respiratori sincitial (VRS) i virus influenzae (grip A i B). Es realitzen recollint una mostra de secreció respiratòria (moc) mitjançant un aspirat nasal o mitjançant un frotis (fregant amb un tampó) del nas o de la gola del nen. Tenen gran utilitat en les èpoques d'epidèmia vírica, tant per confirmar la sospita de la infecció com per instaurar mesures d'aïllament en cas d'ingrés hospitalari. L'epidèmia de bronquiolitis per VRS sol tenir lloc anualment entre novembre i desembre, mentre que la de grip sol ser més tardana, al gener o febrer.
2. Detecció d'estreptococ pyogenes (faringotest). Es realitza mitjançant la recollida d'una mostra de la secreció de les amígdales amb un tampó (un bastonet similar al que s'utilitza per a la higiene de les oïdes). Permet confirmar que l'amigdalitis d'un nen es deu al germen en qüestió, que sempre necessita de tractament antibiòtic per evitar el risc de complicacions locals (flemons o abscessos amigdalars) i seqüeles en òrgans com ara el ronyó (glomerulonefritis postestreptocócica) o el cor (carditis reumàtica).
3. Detecció de rotavirus en femta. El rotavirus produeix la majoria de les gastroenteritis agudes en nens menors de cinc anys. La seva identificació en la femta d'un nen amb diarrea té utilitat en cas que hi hagi dubtes en el diagnòstic i per instaurar mesures preventives que minimitzin el risc de contagi en el seu entorn.
4. Detecció del virus d'Epstein-Barr (prova de Paul-Bunnell), responsable de la mononucleosi infecciosa. Té utilitat, no per al tractament específic i curatiu de la infecció, que no en té, sinó per evitar realitzar proves innecessàries a un nen amb febre perllongada destinades a buscar altres causes.
5. El test de diagnòstic ràpid de VIH (virus d'immunodeficiència humana) té utilitat, sobretot, en casos de contacte de risc amb una persona (o material contaminat amb sang o fluids corporals) amb sospita de VIH i en mares l'embaràs de les quals no ha estat controlat, per decidir si ha d'iniciar-se o no tractament preventiu del contagi en el nadó.

En què consisteixen?

Tècnicament, són proves molt senzilles i semblants als tests de diagnòstic de l'embaràs que venen a les farmàcies.

En el cas dels tres primers (virus respiratoris, estreptococ pyogenes i rotavirus), les proves de diagnòstic ràpid detecten de forma directa la presència del germen, ja que reaccionen enfront dels antígens de superfície, és a dir molècules que són a la coberta, d'aquests virus o bacteris.

En el cas del virus d'Epstein-Barr i del VIH, els tests detecten la seva presència de forma indirecta, ja que reaccionen davant els anticossos (les defenses) que l'organisme genera quan s'exposa a cada un d'aquests dos virus.

Quina és la seva utilitat? 

Aquestes proves tenen una gran utilitat en l'avaluació i tractament del nen amb febre, sobretot en èpoques d'epidèmia. Per la seva rapidesa, tenen una gran importància i una aplicació directa i immediata, ja que permeten confirmar el diagnòstic de sospita que el pediatre realitza en base a les manifestacions del pacient i a les troballes en l'exploració física.

El resultat d'aquestes proves facilita el diagnòstic, permet identificar als pacients de risc i evita realitzar proves diagnòstiques innecessàries, així com ingressos hospitalaris i tractaments antibiòtics no justificats.

Els seus resultats són fiables?

Les proves de diagnòstic ràpid que s'utilitzen amb més freqüència en pediatria són molt fiables. Si bé cap té una fiabilitat del 100%, totes elles tenen una elevada especificitat, d'entorn del 95%, i sensibilitat, d'entre el 80 i 95%.

És a dir, que si el nen pateix la infecció és molt probable que el resultat de la prova sigui positiu i, per contra, si el resultat és negatiu, és poc probable que el nen pateixi la infecció.

Bibliografia

1. De la Flor i Bru J. Test de diagnóstico microbiológico rápido en la consulta de pediatría de atención primaria. Pediatr Integral. 2104;XVIII(1):37-43.
2. Mintegui S, García JJ, Benito J, Carrasco J, Gómez B, Hernández S, Astobiza A, Luaces C. Rapid influenza test in young febrile infants for the identification of low-risk patients. Pediatr Infect Dis J. 2009;28:1026-7.
3. Murias Loza S, Méndez Echevarría A, López López G. Exploraciones complementarias en patología infecciosa. En: Manual de Diagnóstico y Terapéutica en Pediatría. Hospital Infantil La Paz. 5ª edición. Ed. Publimed.
4. Piñeiro Pérez R, Hijano Bandera F, Álvez González F, Fernández Landaluce A, Silva Rico JC, Pérez Cánovas C,  Calvo Rey C, Cilleruelo Ortega MJ. Documento de consenso sobre el diagnóstico y tratamiento de la faringoamigdalitis aguda. An Pediatr (Barc). 2011;75(5):342.e1-342.e13.