Com afecta el canvi climàtic als nens?

La crisi climàtica global, potser l'amenaça més gran per a la supervivència humana en un futur pròxim, afectarà desproporcionadament la salut dels nens i nenes, en particular, a la d'aquells que neixen en entorns amb recursos limitats, tant dins com fora del nostre país.

Com a societat, no podem ser espectadors passius davant el que s'ha descrit com una emergència climàtica, i hem de ser conscients dels perills que tenim per davant per actuar tant individualment com en el pla col·lectiu.

Cal garantir la salut no sols dels nens i nenes d'avui, sinó dels que neixin en les dècades vinents, per a això és important començar a mobilitzar-se ja i prendre les mesures necessàries per mitigar l'impacte que té i tindrà en la salut infantil.

Què és el canvi climàtic?

El canvi climàtic es pot definir com la variació al llarg del temps tant de la temperatura com dels patrons climàtics típics d'un lloc concret. I es fa evident a través de l'augment de: epidèmies, desastres naturals, desplaçaments massius de poblacions o escassetat dels recursos imprescindibles (aigua o aliments), etc.

Un clar exemple que ens ha mostrat aquests efectes ha estat l'epidèmia de la SARS-Cov-2. Clar exemple del gran poder que tenen les malalties infeccioses a les quals no estem acostumats per modificar i impactar directament en el nostre modus vivendi tal com el coneixem.

Com afecta els infants?

És lògic deduir que els efectes que el canvi climàtic tindrà en un nen que neixi avui seran molt majors que els que patirà una persona que té 65 anys. Això es deu al fet que viurà més anys exposat a l'efecte del canvi climàtic, i cada any que passi hi haurà més “conseqüències acumulades”. Perquè quan aquest nen arribi als 65 anys el seu estat de salut serà pitjor, per culpa del canvi climàtic, que la persona de 65 anys d'avui.

A més, els nens són més vulnerables a les variacions en el clima a causa de:

• La immunitat durant la infància. El sistema immune no es comença a desenvolupar de manera autònoma fins més enllà de l'any de vida amb l'ajuda de les vacunes per a fer front a les malalties infeccioses.

• El metabolisme durant la infància. En comparació amb un adult, en estar en creixement les seves necessitats d'alimentació són majors i la falta d'alguns nutrients pot afectar-los la resta de la seva vida.

• Les “finestres de vulnerabilitat” fisiològiques o etapes en les quals són més sensibles a l'efecte dels factors externs, sent durant l'embaràs i els primers anys els més vulnerables.

• Els nens consumeixen proporcionalment més energia i nutrients que els adults en proporció al seu pes, per la qual cosa qualsevol canvi en aquests factors els afectarà més.

• La dieta i patrons de comportament cal adaptar-los a les diferents etapes del desenvolupament dels nens i nenes perquè no interfereixin en el seu desenvolupament físic i psicopedagògic.

• Els nens no són totalment independents i la seva capacitat per a fer front als perills ambientals depèn dels recursos dels seus cuidadors i de la seva comunitat local.

No podem oblidar que els nens no són directament responsables de les seves accions diàries, de la dels seus cuidadors ni de la dels governs, no obstant això, són els que més sofreixen les seves conseqüències.

Per a més informació, consulta el 13è Informe FAROS «L'ambient i el seu impacte en la salut maternoinfantil: a què ens enfrontem?».