Els nens són més vulnerables a patir problemes de salut a conseqüència dels factors ambientals
La salut de la població depèn en gran mesura dels factors genètics i ambientals. En els factors ambientals trobem, a part de les variacions del clima, els contaminants de l'aire, les substàncies químiques, el soroll, els pesticides, el trànsit, entre altres. Els efectes que aquesta exposició als contaminants i factors ambientals tenen en la salut, queden reflectits en aquest article, sent els nens els qui patiran en major mesura les seves conseqüències.
La contaminació atmosfèrica, els pesticides, compostos orgànics persistents, els agents químics o fins i tot el soroll; són factors d'exposició ambiental que repercuteixen en la salut i desenvolupament dels nens i nenes. Els efectes de l'exposició a aquests contaminants durant l'embaràs o els primers anys de vida posen en risc la salut de la persona fins i tot en l'edat adulta.
Els estudis mostren que alguns d'aquests contaminants ambientals accedeixen a la placenta i tenen efectes en el creixement fetal, en el neurodesenvolupament, la salut respiratòria i immunitària i poden arribar a produir alteracions en l'ADN de l'embrió. Per aquest motiu es recomana a les famílies que evitin l'exposició a aquestes substàncies fins i tot abans de concebre als fills.
Contaminació de l'aire
El desenvolupament urbanístic actual de les ciutats no afavoreix la sostenibilitat, l'habitabilitat ni la salut. La gran majoria de les persones vivim en urbs amb un alt nivell de trànsit, soroll, falta de zones verdes, ... que té com a conseqüència uns alts nivells de contaminació de l'aire i perjudica la salut. Els nens són més vulnerables a l'efecte de l'exposició ambiental dels contaminants de l'aire per la seva fisiologia i els seus hàbits que els exposen a dosis més altes al llarg de la vida.
Una de les recerques realitzades per ISGlobal a Barcelona ha mostrat com al voltant del 50% dels casos d'asma infantil es deu a l'exposició dels contaminants de l'aire. I en el món es calcula que el 93% dels nens estan exposats a uns nivells de contaminació de l'aire elevats segons l'OMS.
La contaminació atmosfèrica agreuja les malalties respiratòries
Des del ’Institut de Recerca de l'Hospital Sant Joan de Déu (IRSJD) i l'Hospital Sant Joan de Déu Barcelona han realitzat un estudi per a esclarir si existeix una relació entre: l'augment d'infeccions respiratòries pediàtriques i els nivells de contaminació atmosfèrica. Coordinat i liderat per la Dra. Georgina Armero i el Dr. Cristian Launes i amb la participació de les Dres. Carmen Muñoz-Almargo i Iolanda Jordan.
Per a això han tingut en compte, la infecció per rinovirus (o refredat comú) que acostuma a presentar una simptomatologia lleu i en poques ocasions (10%) origina quadres clínics més greus que requereixin hospitalització (bronquiolitis, broncoespasmes…).
Han observat com durant el període del 2010 al 2018, han anat augmentat els casos greus en la infecció per rinovirus dels pacients pediàtrics a l'haver un augment d'ingressos en la Unitat de Cures Intensives Pediàtriques de l'Hospital Sant Joan de Déu. En l'estudi han aconseguit relacionar els pics d'ingressos en la UCIP amb els registres de major contaminació ambiental per òxid de nitrogen a la ciutat.
Concloent que l'exposició a concentracions elevades d'òxid de nitrogen en l'atmosfera afecta a la gravetat de les infeccions respiratòries.
Els menors passen gran part de la jornada a les escoles i per això les escoles han de tenir un paper important com a garants d'un entorn i ambient segur. Els col·legis han de garantir la correcta qualitat de l'aire i un ambient adequat amb espais oberts i correctament ventilats. Els col·legis han de tenir espais adequats d'esbarjos amb arbres, zones de jocs, ombres de murs verds, fonts d'aigua potable,…
Les ciutats han de dissenyar-se per a poder atendre les necessitats de les persones i garantir un entorn segur com la creació d'espais i zones verdes (superilles) que també ajuden a mantenir i regular les temperatures en les diferents èpoques de l'any. Disminuir el trànsit rodat en els entorns escolars per a afavorir un ambient segur i lliure de contaminants.
El paper de les famílies
Les famílies han de vetllar també per garantir un ambient segur per als seus fills, perquè no més del 20% dels nens i nenes gaudeixen de realitzar activitats a l'aire lliure almenys una vegada al mes i a penes un 10% van al parc cada dia. Aquesta falta de contacte amb l'entorn i la natura té perjudicis contra la salut: augmenta el sedentarisme i amb això el risc a patir obesitat, malalties respiratòries o cardiovasculars, pitjor pronòstic en malalties cròniques; fins i tot efectes en el neurodesenvolupament infantil amb augments en els trastorns de conducta, problemes de comportament, problemes d'atenció, etc. Si promovem que els nostres fills i filles tinguin contacte amb la natura estarem afavorint al fet que tinguin un neurodesenvolupament motor adequat, reduir els problemes de somni, ansietat o estrès i tenint un impacte positiu en el seu rendiment escolar.
Els efectes en el neurodesenvolupament
Al voltant del 20% de la població infantil pateix alteracions en el neurodesenvolupament i aquest número va en augment degut a l'efecte dels contaminants ambientals fins i tot abans de la concepció.
Existeixen diferents substàncies químiques que les seves exposicions durant el període embrionari tenen efectes perjudicials per al correcte desenvolupament del fetus. Exemple d'això són alguns metalls, pesticides o substàncies químiques que són capaces de travessar la barrera hematoencefàlica (la que protegeix el cervell de les substàncies tòxiques) abans que està arribi a desenvolupar-se completament.
Les substàncies tòxiques o químics ambientals poden interaccionar i modificar la nostra herència genètica afavorint l'aparició d'alteracions en el desenvolupament dels nostres fills. Per aquest motiu és important tenir en compte alguns consells per a evitar al màxim l'exposició a aquestes substàncies: tenir present la qualitat de l'aire de la zona en la qual vivim per a planejar les activitats que desenvoluparem en el dia, tenir contacte amb la natura, ventilar els espais, no utilitzar l'aigua calenta de l'aixeta per a consumir, evitar els recipients plàstics per als aliments, triar aliments ecològics, etc.
Els efectes en la salut mental
L'augment de la globalització, els desastres climàtics, els nivells de contaminació o els estils de vida canviant tenen efectes en la salut mental de tota la població.
Els nens i adolescents en ser més vulnerables als efectes canviants del medi ambient desenvolupen ansietat davant la incertesa, preocupació i temor que aquests canvis estan ocasionant en el planeta i la seva salut. Podent patir el que es denomina ecoansietat o solastálgia, generant en ells un baix estat d'ànim, desesperança, impotència, ràbia, ira, pànic, culpa, etc.
Algunes de les recomanacions perquè els pares puguin ajudar als seus fills són: escoltar-los, realitzar accions junts per a disminuir els efectes del canvi climàtic, participar en accions col·lectives, prendre consciència del problema com a família i fomentar el contacte amb la naturalesa.
Presentació del 13é informe FAROS
El passat 19 d'octubre es va presentar el 13è Informe FAROS: L'ambient i el seu impacte en la salut matern infantil: a què ens enfrontem? Una crida a la reflexió i a la sensibilització, per a donar a conèixer quines són les conseqüències de l'exposició als factors ambientals i els riscos en la salut infantil. En la realització de l'informe han participat professionals de l'Hospital Sant Joan de Déu Barcelona i de ISGlobal Barcelona.
L'informe recull a més consells i recomanacions per a les famílies sobre com minimitzar l'exposició als contaminants o quins petits passos podem fer per a aconseguir un menor impacte i exposició.
Aquesta informació és de caràcter divulgatiu i no substitueix la tasca dels equips professionals de la salut. Si necessites ajuda, posa't en contacte amb el teu professional de referència.
La unitat centra el seu treball en l'assistència a pacients amb necessitats relacionades amb la salut mediambiental, formació de professionals, divulgació i recerca.Unitat de salut mediambiental maternoinfantil
13é Informe FAROS: L'ambient i el seu impacte en la salut matern infantil: a què ens enfrontem? Una crida a la reflexió i a la sensibilització
Efectes del canvi climàtic a les escoles: onades de calor perjudiquen la salut i l'aprenentatge. Solucions inclouen vegetació i climatització adequada.
Aquest article parla sobre l'impacte del canvi climàtic en l'activitat física. El canvi climàtic té repercussions en les condicions dels entorns i els recursos que usem per a la pràctica d'alguns tipus d'esports o activitats.
Actualment, la majoria de les persones i nens viuen en ciutats, però, en moltes d’elles, una planificació del sòl i el transport urbans que dista molt de ser òptima comporta la contaminació d’aire, soroll, l’efecte illa de calor i la manca de zones verdes, la qual cosa és perjudicial per a la salut.
L’Acadèmia Americana de Psicologia descriu l’ecoansietat com el temor crònic a patir un cataclisme ambiental que es produeix a l’observar l’impacte del canvi climàtic sobre la Terra.
L'aigua és vida i constitueix una necessitat bàsica i un dret universal de les persones. En el món tres de cada deu persones no tenen accés a l’aigua segura; aigua que és utilitzada per beure, per a la preparació dels aliments i també per a la higiene personal.
El sistema alimentari és responsable d’un terç de les emissions de gasos amb efecte hivernacle. Des que els aliments es produeixen fins que arriben fins als nostres plats passen per moltes etapes i en cadascuna de les etapes es van generant emissions.
En primer lloc, necessitem tenir en compte que existeixen diferències entre els perills ambientals i els factors de risc. Un perill ambiental és un terme qualitatiu que expressa la capacitat d'un agent ambiental de danyar la salut d'una persona.
Per frenar la crisi climàtica s'han de prendre decisions a escala política, però nosaltres també podem contribuir de manera directa amb les nostres accions diàries a disminuir la nostra petjada de carboni.
La crisi climàtica global, potser l'amenaça més gran per a la supervivència humana en un futur pròxim, afectarà desproporcionadament la salut dels nens i nenes, en particular, a la d'aquells que neixen en entorns amb recursos limitats, tant dins com fora del nostre país.
Visualitza l'acte de presentació del 13er Informe FAROS sobre l'ambient i el seu impacte en la salut maternoinfantil. A què ens enfrentem? Una crida a la reflexió i a la sensibilitizació.
