Per què els infants són més vulnerables als tòxics i contaminants ambientals?
Segons les Nacions Unides, actualment el 55 % de la població mundial viu en entorns urbans i es preveu que aquesta proporció arribi al 68 % l’any 2050. A Europa, el 75 % de la població resideix en zones urbanes, cosa que significa que el desenvolupament sostenible i saludable dependrà cada vegada més de la gestió adequada d’aquest creixement urbà.
A les ciutats, molts infants i famílies han de fer front a reptes com la contaminació atmosfèrica, la contaminació acústica, menys oportunitats per moure’s activament i menys contacte amb la natura.
Encara avui dia, en moltes ciutats espanyoles, la major part de l’espai viari —al voltant del 85 %— està dedicat al trànsit motoritzat, mentre que només el 15 % s’utilitza per a zones exclusives per a vianants.
Això limita el potencial de la mobilitat activa, com caminar o anar en bicicleta, i redueix els beneficis que aquestes pràctiques aporten a la salut i el benestar, especialment en les persones més vulnerables, com els infants i la gent gran.
Segons Nacions Unides, el 55% de la població viu en entorns urbans. Font de la imatge: AdobeStock
Créixer en entorns segurs
Els infants no són “adults joves”: tenen un desenvolupament neuropsicològic i cognitiu en constant evolució i altres factors físics, biològics i conductuals que els fan més vulnerables al seu entorn.
A més, cal tenir en compte dos factors molt importants:
No poden decidir en quin entorn viure.
Viuran més temps que les generacions actuals, en entorns cada vegada més contaminats.
Com a adults, és la nostra responsabilitat protegir-los i proporcionar-los l’entorn més saludable i segur possible.
La nostra responsabilitat com a adults és protegir i proporcionar als infants l’entorn més saludable i segur possible. Font de la imatge: AdobeStock
Claus per entendre la sensibilitat de la infància als tòxics ambientals
L’organisme en les primeres etapes de la vida està en ple desenvolupament. La seva reacció davant els tòxics ambientals és diferent de la d’una persona adulta i resulta molt més vulnerable per diversos motius:
Immaduresa del seu cos i dels seus òrgans: moltes funcions encara no s’han desenvolupat, cosa que redueix la seva capacitat de defensa davant substàncies tòxiques.
Major taxa de creixement cel·lular: les cèl·lules es divideixen més ràpidament, facilitant l’absorció de tòxics.
Comportament social: són curiosos, espontanis i confiats. No tenen consciència del perill en les seves accions: juguen a terra, no es protegeixen del sol, són curiosos i tenen tendència a posar-se objectes a la boca.
Major temps d’exposició acumulada: tenen tota la vida per davant i estaran més temps exposats als contaminants ambientals.
Major consum per quilo de pes: el seu cos necessita més oxigen, nutrients i aigua, per la qual cosa està més exposat a les agressions externes.
Sense capacitat de decisió: no poden triar l’entorn en què viuen, i les males decisions d’avui afectaran la seva vida futura.
Estatura més baixa: respiren l’aire que està més proper al terra, on molts contaminants assoleixen concentracions més altes (pesticides, radó…).
La immaduresa de l’organisme dels infants, així com el seu comportament social, són alguns dels factors que fan que siguin més vulnerables als tòxics ambientals. Font de la imatge: AdobeStock
No només és possible, sinó que en moltes ciutats ja s’està apostant per iniciatives com ampliar els espais per a vianants i ciclistes, reduir el trànsit motoritzat i recuperar carrers més verds, tranquils i saludables per a tothom. El resultat és que s’estan obtenint clars beneficis per al medi ambient, la salut i la qualitat de vida de tota la població.
Esta información es de carácter divulgativo y no sustituye la tarea de los equipos profesionales de la salud. Si necesitas ayuda, ponte en contacto con tu profesional de referencia.
Ortega-García, J. A. (2021). Llamando a la Tierra... Llamando a la Tierra... Una aproximación al modelo de la Salud Medioambiental. JAOrtega & Asociación Ecología y Salud.
Les substàncies químiques estan molt presents en la nostra manera de viure i representen un risc per a la nostra salut, però la nostra manera de vida dificulta que puguem realment renunciar a la seva exposició. No obstant això, hi ha maneres de reduir-ne els efectes.
És alarmant constatar que el nombre d’afectats per asma s’ha quadruplicat en només dues dècades, un període de temps tan curt que, des del punt de vista científic, fa inviable qualsevol altra justificació més enllà de la influència que el medi ambient exerceix en els gens. Què podem fer per aturar-ho?
En el cas dels nens, especialment els més petits, el temps que passen en la llar és rellevant i podem garantir un aire més sa amb hàbits senzills i eficaços.
Actualment, la majoria de les persones i nens viuen en ciutats, però, en moltes d’elles, una planificació del sòl i el transport urbans que dista molt de ser òptima comporta la contaminació d’aire, soroll, l’efecte illa de calor i la manca de zones verdes, la qual cosa és perjudicial per a la salut.
Enregistrament del seminari web sobre els aspectes més importants de la salut mediambiental i dels petits canvis que podem fer a les nostres rutines familiars. Facilitat per la doctora Elena Codina, referent de l'Unidad de Pediatria Mediambiental de l'Hospital Sant Joan de Déu.
Visualitza l'acte de presentació del 13er Informe FAROS sobre l'ambient i el seu impacte en la salut maternoinfantil. A què ens enfrentem? Una crida a la reflexió i a la sensibilitizació.
