Marisc: una manera fàcil de menjar més peix
No ens cansem de repetir que hem d’intentar menjar més peix, reduint alhora l’excessiu consum de carn.
Cadascú hauria de buscar les estratègies que millor s’adaptin a la seva manera de menjar per fomentar-ne el seu consum. Però primer de tot caldria saber bé què s’inclou dins el grup del peix.
Habitualment parlem del peix blanc i el peix blau, diferenciats entre sí pel seu contingut de greix, però en aquesta ocasió volem fer èmfasi en el marisc, un grup d’aliments amb grans propietats nutricionals i gastronòmiques que també considerem dins el grup del peix.
El marisc es pot dividir en dos grans grups: crustacis i mol•luscs. Els crustacis són la gamba, el llagostí, l’escamarlà, la llagosta, el llamàntol, el cranc, el bou de mar o el percebe. Dins els mol•luscs, trobem els mol•luscs bivalves (que tenen dues closques), els mol•luscs univalves o gasteròpodes (tenen una closca) i els cefalòpodes (no tenen closca).
- Mol•luscs bivalves: musclo, navalla, cloïssa, escopinya, ostra, vieira...
- Mol•luscs univalves: cargol.
- Cefalòpodes: calamar, pop, sípia...
A nivell nutricional, el component més destacat és la proteïna, que igual que altres fonts animals són d’alta qualitat. El seu contingut en greix és molt baix i també destaquen pel seu contingut en minerals. Escopinyes, cloïsses i musclos són bones fonts de calci i ferro.
A l’hora de comprar-lo, en podem trobar de fresc, de congelat i en conserva. És molt important descongelar-lo bé i un cop descongelat l’haurem de consumir ràpidament, ja que en cas contrari, es pot oxidar. Per coure’l, podem fer-ho amb aigua i abundant sal, per simular l’aigua de mar on habiten. Una altra opció és fer-lo a la planxa, a foc viu i poc temps de cocció serà suficient. I per aprofitar totes les closques, res millor que fer-ne un brou ben gustós.
En aquesta ocasió us donem dues receptes amb musclos, molt rics en ferro i amb moltes opcions a l’hora de cuinar-los i introduir-los en diferents plats. La primera recepta que us presentem són uns musclos al vapor amb llimona, una manera molt fàcil i ràpida de preparar-los. La segona, ordi amb musclos, semblant a un tradicional arròs amb marisc, però en aquest cas, amb ordi.
En esta ocasión os presentamos dos recetas con mejillones, muy ricos en hierro y con muchas opciones a la hora de cocinarlos e introducirlos en diferentes platos. La primera receta que os presentamos son unos mejillones al vapor con limón, una manera muy fácil y rápida de prepararlos. La segunda, cebada con mejillones, semejante a un tradicional arroz con marisco, pero en este caso, con cebada.
Musclos al vapor amb llimons
Ingredients per a 4 persones
|
 |
Elaboració
- Feu que el nen netegi els musclos sota l’aixeta traient els filaments que tenen adherits.
- Feu que talli la llimona a quarts.
- Pel volum que ocupen els musclos, s’hauran de fer per tandes.
- En un cassó ample poseu els musclos, un raig d’aigua, la llimona i una fulla de llorer.
- Tapeu-ho i ho poseu a foc viu fins que bulli i s’obrin tots plegats.
- Retireu-ho del foc i espereu que es refredin lleugerament.
- Feu que el nen tregui la primera closca dels musclos i els vagi posant en una safata de servir.
- Els podeu servir amb el suc que han deixat pel damunt i que el nen els pugui amanir.
Ordi amb musclos
I
|
 |
Elaboració
- Feu que el nen posi la nyora amb aigua perquè s’hidrati durant uns minuts. Després pot retirar-ne la polpa amb l’ajuda d’un ganivet.
- Saltegeu la sípia trossejada en una cassola amb oli d’oliva.
- Afegiu el sofregit, el safrà, la polpa de nyora i una mica de julivert picat.
- Afegiu el brou.
- Afegiu l’ordi. Poseu a punt de sal i deixeu-ho coure molt lentament durant una hora aproximadament.
- Els últims 5 minuts feu que els nens afegeixin els musclos. Tapeu fins que s’obrin.
- Serviu amb julivert picat per sobre.
