Cel·lulitis preseptal o cel·lulitis de la parpella
La cel·lulitis preseptal, o cel·lulitis de la parpella, és una infecció que afecta la pell de les parpelles i sol ser més comuna en nens menors de cinc anys. Encara que generalment respon bé al tractament, és important identificar-la a temps i diferenciar-la d'altres afeccions més greus, com la cel·lulitis orbitària, per a evitar complicacions.
S'anomena cel·lulitis preseptal la infecció profunda de la pell de les parpelles. És una infecció que passa amb més freqüència en nens menors de cinc anys i que és igual de freqüent en nens que en nenes.
La cel·lulitis preseptal s'origina per una infecció de la pell (impetigen, picades d'insecte, lesions produïdes per virus de l'herpes i de la varicel·la...), de les glàndules lacrimals (dacrioadenitis), de les glàndules de greix de la vora de les parpelles (mussols) o del sac lacrimal (dacriocistitis).
Els bacteris que la produeixen amb més freqüència són S. aureus, S. epidermidis i S. pyogenes. Quan la infecció produïda per aquests bacteris s'estén a la part més profunda de la pell produeix la cel·lulitis de la parpella.
Quines manifestacions produeix i quins són els signes d'alarma?
La cel·lulitis preseptal es manifesta per l'aparició progressiva de signes d'inflamació: envermelliment, augment de volum (edema), dolor i calor localitzats en la parpella. Aquestes manifestacions poden aparèixer inicialment en una altra malaltia infecciosa de més gravetat, la cel·lulitis orbitària, de manera que davant l'aparició d'aquests signes d'inflamació és important consultar amb el pediatre.
Tots dos tipus de cel·lulitis, tant la preseptal com l'orbitària, produeixen signes d'inflamació en la parpella. En el cas de la cel·lulitis orbitària, sol acompanyar-se de febre i malestar general i, en casos greus, també de visió borrosa, paràlisi o bombament d'un dels ulls (proptosis) o dilatació d'una de les pupil·les (midriasi).
Aquestes manifestacions orienten el diagnòstic cap a la cel·lulitis orbitària, ja que són signes d'augment de la pressió dins de l'òrbita, la cavitat on s'allotja l'ull.
Quin és el seu tractament?
A la cel·lulitis preseptal no hi ha evidències que el tractament antibiòtic intravenós sigui millor que l'oral pel que fa al temps de recuperació i la prevenció de complicacions. En general, el tractament antibiòtic oral és suficient per curar la infecció i prevenir les complicacions de la cel·lulitis preseptal.
És important el control per part del pediatre per valorar la resposta a l'antibiòtic en les primeres 24-48 hores després d'haver-se iniciat. A més de l'antibiòtic oral, el tractament inclou l'ús d'antiinflamatoris, com l'ibuprofè, i en alguns casos el de la causa inicial de la cel·lulitis (per exemple, antibiòtic en col·liri o pomada en el cas de conjuntivitis o dacriocistitis aguda).
S'aconsella valorar l'ingrés i el tractament antibiòtic intravenós en els següents casos:
Inflamació moderada o intensa de la parpella.
Malestar general.
Edat inferior a un any.
Mala evolució o absència de millora en 48 h amb tractament amb antibiòtic oral.
Quan no es té seguretat que es realitzi un tractament adequat en domicili i un control mèdic en 24-48 hores.
Aquesta informació és de caràcter divulgatiu i no substitueix la tasca dels equips professionals de la salut. Si necessites ajuda, posa't en contacte amb el teu professional de referència.
Saber si els nens sofreixen daltonisme o no és crucial per al seu procés d'aprenentatge i formació. Ara bé, com saber-ho? De quina manera podem anticipar-nos i realitzar un diagnòstic d'un d'aquests trastorns?
Durant el període de confinament que estem vivint s'ha incrementat l'ús de dispositius electrònics i, per tant, l'exposició a pantalles en nens i adolescents.
L'astigmatisme, un defecte de refracció comuna, distorsiona la imatge al no enfocar-se en un sol punt. Pot ser regular o irregular, afectant la còrnia o el cristal·lí.
Qualsevol pantalla, sigui de mòbil, televisió, tauleta o rellotge intel·ligent, en genera. També n'irradien els flaixos de les càmeres, els fluorescents i els LED.
