L’endometriosi és una malaltia ginecològica crònica en què el teixit endometrial creix fora de l’úter, causant dolor i inflamació. Pot afectar diferents òrgans i s’associa amb símptomes com dolor pèlvic, menstruacions abundants i infertilitat. El seu diagnòstic es basa en l’exploració clínica i proves d’imatge com l’ecografia i la ressonància magnètica. Tot i que no té cura, hi ha tractaments que poden millorar la qualitat de vida, incloent-hi canvis en l’alimentació, medicació i, en alguns casos, cirurgia.
L’endometriosi és una malaltia ginecològica crònica que es produeix quan el teixit que normalment cobreix l’interior de l’úter (teixit endometrial) creix fora del mateix, en llocs on no hauria de ser. Normalment, aquest teixit es localitza a la pelvis però, de vegades, també pot aparèixer en altres parts de la cavitat abdominal.
Aquesta patologia afecta aproximadament entre el 5 i el 10% de les dones en edat fèrtil, essent entre els 35 i els 49 anys la franja d’edat més comuna al diagnòstic.
El teixit endometrial respon al cicle hormonal i això fa que es desprengui i s’inflami cada mes durant la menstruació. Quan aquest teixit creix fora de l’úter, actua igual que quan ho fa a l’interior, generant dolor.
La causa exacta de l'endometriosi és desconeguda, tot i que sembla ser resultat d'una combinació de diversos aspectes, incloent-hi factors genètics, immunològics, ambientals o d'altres.
Quin tipus d'endometriosi podem trobar?
Hi ha quatre tipus d’endometriosis:
Endometriosi peritoneal: amb creixement de teixit endometrial en la superfície del peritoneu (capa que recobreix la cavitat abdominal i els òrgans que conté aquesta cavitat).
Endometriosi ovàrica: hi ha teixit endometrial als ovaris formant cavitats plenes de sang, conegudes com a endometriomes.
Endometriosi profunda: en els casos que el teixit endometrial afecta alguns òrgans (intestí, bufeta, urèter, pulmó, pleura, etc.) i estructures que estan per sota del peritoneu.
Adenomiosi: el teixit endometrial afecta el teixit muscular de l’úter (miometri).
Quins són els símptomes?
Els símptomes de l’endometriosi són, principalment:
Moltes pacients amb aquesta malaltia també tenen cansament o altres símptomes com ara inflor abdominal, nàusees o alteracions de l'estat d'ànim, entre d’altres.
Com es diagnostica?
El diagnòstic d’endometriosi se sospita quan una dona té dolor durant la menstruació, sobretot si el dolor apareix de nou i empitjora amb el temps. Per poder realitzar aquest diagnòstic, en primer lloc, cal fer una exploració ginecológica completa:
Història clínica: és important preguntar a la pacient els seus símptomes, quan van començar, com han anat evolucionant, si milloren amb medicació analgèsica, etc. Aquesta informació permet conèixer la qualitat de vida de la pacient i com es veu afectada per la malaltia.
Exploració ginecològica: mitjançant un tacte vaginal es pot determinar si l’úter es troba adherit als òrgans que l’envolten.
A més de la història clínica i de l’exploració ginecològica, es poden realitzar diferents proves diagnòstiques complementàries:
Ecografia transvaginal: permet determinar la mida de l’úter així com la presència d’adenomiosi i/o endometriomes. Si es realitza una correcta preparació intestinal (neteja o enema), també es poden estudiar el recte-sigma i la bufeta.
Ressonància magnètica pèlvica: permet veure si hi ha teixit d’endometriosi en llocs més profunds o a l’ovari.
Es pot complementar l’estudi amb colonoscòpia, cistoscòpia o enema opac, en funció de la clínica o símptomatologia que presenti la pacient.
La laparoscòpia no es recomana com a prova diagnòstica, ja que les proves anteriors solen ser més eficients i menys costoses.
Quin és el tractament?
El tractament de l’endometriosi s’ha de realitzar a llarg termini per evitar que la malaltia empitjori i provoqui dolor o dificultat per que la dona es quedi embarassada.
El tractament s’ha d’individualitzar atenent les manifestacions clíniques, el desig de quedar-se embarassada, l’edat, el grau d’extensió de la malaltia i l’opinió de la pacient.
Tot i que no hi ha un tractament definitiu de l’endometriosi, els seus símptomes es poden gestionar adequadament i proporcionar a la pacient una qualitat de vida adequada.
Dins les opcions de tractament es troben:
Tractament no farmacològic: Cal mantenir una alimentació saludable, intentar reduir els aliments que es consideren inflamatoris (sucre, cafeïna, làctics, carn vermella, etc.), així com els que augmenten l’estimulació hormonal. Es recomanable fer exercici físic de manera regular i evitar tòxics com l’alcohol i el tabac.
Tractament farmacològic
Antiinflamatoris (Ibuprofèn, Naproxèn, Diclofenac, etc.) per alleujar el dolor i la inflamació.
Tractament hormonal per tal d’inhibir l’estimulació del teixit endometrial i evitar que aquest sagni. Dins d’aquest tipus de tractament es poden donar anticonceptius hormonals combinats, com a primera opció, o bé anàlegs de la GnRH, danazol i gestrinona (amb duració limitada pels seus efectes secundaris) o progestàgens per alleujar el dolor pelvià.
Tractament quirúrgic: s’utilitza quan els tractaments esmentats no són suficients per frenar l’avenç de la malaltia o per millorar el dolor, si n’hi ha patologia greu. L’objectiu és eliminar els focus de la malaltia fora de l’úter. Si afecta altres òrgans, es necessita la col·laboració d'un equip mèdic amb diversos especialistes com uròlegs i cirurgians.
Quines altres coses cal tenir en compte?
En cas de sospitar o patir una endometriosi, és important ser atesa per professionals experts en aquest tipus de problemes de salut.
Portar un diari de símptomes (per exemple, anotar quan passen i com és la seva intensitat), pot ajudar als professionals a entendre millor la situació de la pacient.
També és útil mantenir hàbits saludables: dieta equilibrada, exercici regular i tècniques de maneig de l'estrès poden ajudar a alleujar alguns símptomes.
L'evolució i el pronòstic de l'endometriosi varia àmpliament entre pacients. Tot i que els tractaments actuals no poden guarir l'endometriosi, poden ser realment efectius en el control dels símptomes i millorar així la qualitat de vida.
Aquesta informació és de caràcter divulgatiu i no substitueix la tasca dels equips professionals de la salut. Si necessites ajuda, posa't en contacte amb el teu professional de referència.
L'arribada de la menstruació marca un abans i un després a la vida de qualsevol nena. El paper dels pares és crucial per proporcionar-los informació, consells i suport davant aquesta nova etapa.
No hi ha un moment ni edat concrets per fer la seva primera visita. No obstant això, sí que heu de saber en quines circumstàncies és recomanable que vagi al ginecòleg.
En aquest article ens centrem en la noia adolescent que practica esport i es proposen un seguit de consells per a que la pràctica esportiva sigui el més beneficiosa possible.
La decisió de portar compreses, tampons o copes menstruals és una cosa que depèn de cada usuària. Explica a la teva filla com s'han d'utilitzar les tres opcions quan li vingui la menstruació (o "la regla") i com prevenir la síndrome de xoc tòxic si optés pels tampons.
És normal que una noia se salti la menstruació o que tingui cicles menstruals irregulars. Però, si aquestes irregularitats s'allarguen o s'associen a altres símptomes, s'ha de consultar al metge.
El més probable és que els problemes relacionats amb la menstruació no siguin res pels quals hagi de patir una noia. Però, si els seus símptomes no li deixen fer vida normal, no remeten malgrat seguir els consells del seu metge o sospita que podria patir alguna afecció, hauria d'anar al metge.
Enregistrament del seminari web per a famílies sobre aspectes importants a tenir en compte i dubtes més comuns al voltant de la menstruació en les adolescents. Amb la doctora Cristina Salvador Alarcón, coordinadora assistencial de Ginecologia de l'Àrea de la Dona de l'Hospital Sant Joan de Déu de Barcelona.
