La prolongació de la lactància materna produeix efectes positius en el creixement de la substància grisa cerebral

Introducció

L'equip de recerca format per especialistes de l'Hospital Sant Joan de Déu Barcelona – Institut de Recerca Sant Joan de Déu (IRSJD) i l'Institut d’Investigació Biomèdica Sant Pau; han liderat un nou estudi en el qual han aconseguit relacionar la durada de la lactància materna amb un major volum de matèria grisa a l'escorça cerebral de nens d'entre 9 i 11 anys. Els resultats de l'estudi han estat publicats a la revista científica Journal of Child Psychology and Psychiatry.

L'estudi dirigit per r Christian Stephan-Otto, coordinador del Centro de Imagen Computacional Pediàtrica (PeCIC) de l'Hospital Sant Joan de Déu – Institut de Recerca Sant Joan de Déu, i Maria Portella, cap del Grup d'Investigació en Salut Mental del Institut d’Investigació Biomèdica Sant Pau; han dut a terme el major estudi en població pediàtrica realitzat amb imatges cerebrals, en analitzar aproximadament 8.000 ressonàncies magnètiques de nens d'entre 9 i 11 anys, amb l'objectiu d'avaluar si existeix relació entre la durada de la lactància materna i el volum de matèria grisa en les diferents àrees del cervell.

Els beneficis de la lactància materna

La lactància materna s'ha vinculat amb nombrosos beneficis per a la salut infantil, com un sistema immunològic més fort i un menor risc de malalties cròniques. No obstant això, són pocs els estudis que han explorat la seva relació amb el desenvolupament cerebral durant la infància.

Tal com apunta el mateix Christian Núñez, durant la recerca van observar com a major durada de la lactància materna, també augmentava en proporció el volum d'una de les àrees del cervell. Més concretament l'escorça orbitofrontal lateral i el gir frontal interior que exerceixen un paper important en la presa de decisions i la regulació emocional. A més, també van poder observar-se uns menors nivells d'impulsivitat en aquells nens que havien tingut lactàncies maternes més prolongades.

Pel Christian Núñez, aquests resultats suggereixen que la lactància materna pot tenir efectes a llarg termini en el desenvolupament del cervell i de la personalitat.

Quina relació existeix entre les zones cerebrals, el rendiment cognitiu i la prolongació de la lactància materna?

La matèria grisa del cervell és el teixit que recobreix algunes de les àrees del cervell format bàsicament per neurones. Les seves funcions principals són: processar la informació sensorial (la que rebem dels sentits), controlar els moviments musculars i organitzar el pensament conscient. Per tant, si augmenta el volum de matèria grisa, també el farà la capacitat per a processar la informació sensorial i el rendiment cognitiu.

Estudis anteriors també han mostrat que un major volum de matèria grisa està relacionat amb una millor salut mental i un menor risc de patir trastorns psiquiàtrics com la depressió o l'ansietat.

L'escorça prefrontal del cervell s'encarrega del control executiu i la planificació, i està formada per diferents estructures; entre elles trobem el gir frontal interior. El gir frontal inferior té com a funcions el control executiu i la planificació de conductes complexes, la presa de decisions o l'adequació del comportament a les normes. I també juga un paper important en la inhibició de respostes.

L'escorça orbitofrontal lateral s'encarrega del processament i regulació emocional o comportamental i jugant un paper crucial en la presa de decisions i el balanç recompensa-càstig i aprenentatge. Aquesta àrea a més està molt relacionada amb la personalitat i el control d'impulsos.Por lo tanto, los beneficios clínicos de lactancia materna que se han podido observar en este estudio, han dejado evidencia de que el aumento de materia gris en estas áreas cerebrales tiene efectos directos en los niveles de impulsividad y el desarrollo de la personalidad.    

Per tant, els beneficis clínics de lactància materna que s'han pogut observar en aquest estudi, han deixat evidència que l'augment de matèria grisa en aquestes àrees cerebrals té efectes directes en els nivells d'impulsivitat i el desenvolupament de la personalitat.

Tal com diu Marta Portella – co-coordinadora de l'estudi- “Aquests resultats són només el començament. Esperem continuar investigant com la lactància materna afecta al cervell i com podem utilitzar aquesta informació per a millorar la salut infantil. Amb aquest projecte hem posat la primera pedra per a evidenciar que existeix una relació, ara hem d'entendre millor com es relaciona aquest augment en el volum de matèria grisa amb els beneficis cognitius i clínics que ja sabem que té la lactància materna".

L'estudi ha estat realitzat per un equip investigador de l'Hospital Sant Joan de Déu Barcelona - Institut de Recerca Sant Joan de Déu, el Institut d’Investigació Biomèdica Sant Pau, l’Hospital Clínic/IDIBAPS, la Fundació Nen, la Universitat Autònoma de Barcelona i el Centre de Recerca Biomèdica en Xarxa (CIBER) de Salut Mental. El projecte utilitza dades del Adolescent Brain Cognitive Development (ABCD) dataset, un estudi longitudinal a gran escala finançat pel National Institute of Health (institut nacional de salut) dels Estats Units.