L’impacte de les dietes de moda en la salut
Les dietes de moda són aquelles que causen un impacte en la societat i guanyen popularitat molt ràpidament gràcies als resultats que prometen aconseguir en poc temps.
Es presenten com una formula miraculosa per eliminar toxines de l’organisme, perdre pes o reduir la inflamació entre molts altres beneficis. Cal tenir en compte però que sovint són dietes que restringeixen certs grups d’aliments, que es posen en pràctica sense la supervisió de professionals qualificats i que manquen estudis clínics que demostrin científicament els seus resultats.
En aquest article, volem explicar tres tipus de dietes que estan molt de moda actualment, en què es basen i quin impacte tenen en la salut.
Dieta cetogènica
La dieta keto és una de les dietes de moda més coneguda i popularitzada perquè promet una pèrdua de pes de forma ràpida menjant aliments rics en greixos que de per si ja venen de gust.
Consisteix en una dieta que limita el consum d’hidrats de carboni com a font d’energia, restringint així aliments com els cereals, llegums, tubercles, la majoria de fruites i algunes verdures. D’altra banda permet la ingesta d’una elevada quantitat de greixos que passen a ser el principal combustible del cos, com l’oli (d’oliva, girasol, coco...), la mantega, l’alvocat, els fruits secs, la carn, el peix i marisc, els ous i alguns làctics.
Imatge de Pixabay.
Tot i que la gent la relaciona amb una dieta efectiva de control de pes, dels nivells de sucre en sang o de la sacietat, aquests efectes no estan recolzats per la comunitat científica. La única evidència que existeix actualment per prescriure el seguiment d’una dieta cetogènica és la seva efectivitat en el tractament d’algunes malalties com el dèficit de Glut-1 i l’epilèpsia infantil refractària. Per la resta de situacions com sobrepès, obesitat, càncer, esclerosi múltiple, migranya, etc., en població infantil, no existeixen recomanacions, guies clíniques, metanàlisis o revisions sistemàtiques que hagin demostrat una eficàcia provada.
No obstant això, els efectes negatius que se’n poden derivar són amplis. Alguns d’aquests efectes a curt termini són l’aparició de mal alè, boca seca o malestar general a conseqüència del procés que es dona en descompondre els greixos en cetones, unes molècules que es convertiran en la principal font d’energia. Per altra banda, la restricció d’aliments considerats essencials en una dieta saludable (fruita, cereals integrals, llegums...) i la promoció i consum elevat de fonts de greixos d’origen animal, poden ser causa de risc de malalties cardiovasculars a llarg termini.
Dieta paleolítica
Juntament a la dieta keto, la dieta paleo és una altra de les dietes de moda que ha guanyat popularitat. Com el seu nom indica es basa en el model d’alimentació que seguien els nostres ancestres caçadors i recol·lectors a l’era paleolítica segons els aliments que tenien a l’abast.
Consisteix en una ingesta principalment de carn, peix i ous, i una menor quantitat de fruita, verdura, fruits secs i llavors. S’exclouen làctics, cereals i llegums (comuns en els inicis de l’agricultura a petita escala) així com els aliments processats.
Es tracta d’una dieta que ha anat guanyant adeptes per difondre efectes beneficiosos en el control de pes, la pressió arterial i el nivell de colesterol en sang, i per tant, la reducció del risc de malalties cardiovasculars, però amb una manca d’estudis clínics que en demostrin els seus resultats.El que sí és cert però, és que l’alimentació “natural que prescriu” i per tant la restricció en la ingesta d’aliments altament processats que contenen una gran quantitat de sucre, greix o sal, és sempre una bona recomanació recomanació i per tant l’únic de la dieta paleo que tindria efectes positius sobre la salut.
Imatge de KamranAydinov a Freepik.
D'altra banda, els efectes nocius que se’n poden derivar són nombrosos. La principal inquietud és la manca de cereals integrals i llegums destacats pel seu alt contingut en fibra. Eliminar-los de la dieta afavoreix l’aparició d’estrenyiment i altres alteracions gastrointestinals. Per altra banda, excloure els làctics pot repercutir en una dieta amb dèficit de calci i vitamina D, indispensables en l’etapa de creixement i també en l’envelliment. Les racions diàries superiors de proteïna, sobretot de carn vermella poden arribar a ser preocupants a nivell de salut però també d’impacte mediambiental.
Com en el cas de la dieta cetogènica, aquestes pautes d’alimentació van totalment en contra de les actuals recomanacions de salut pública d’incrementar el consum de llegums, cereals integrals, verdures, fruites, fruits secs. Per més informació podeu consultar la guia de petits canvis per menjar millor, del Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya.
Dejuni intermitent
El dejuni intermitent és actualment la dieta o el patró d’alimentació més de moda els darrers anys. A diferència de la dieta keto i paleo, és un tipus de dieta que en comptes de restringir aliments, es basa en la restricció dels moments del dia en què es menja.
Com bé diu el seu nom,consisteix a fer dejuni durant certes hores al dia o entre dies afavorint uns intervals de temps més amplis entre àpats. No hi ha un model estàndard ni una pauta ben documentada a seguir, per això cadascú realitza el dejuni segons s’adapta millor a les seves necessitats individuals.
El dejuni intermitent té diferents modalitats, la més coneguda és el dejuni diari, que dura menys de 24 hores. Aquest tipus de dejuni divideix els dies en dues franges diferenciades, una en la qual es fa el dejuni i una altra en què es realitzen els àpats. El més lax seria la 12/12, en la qual es faria dejuni durant 12 hores seguides i es permetria menjar les 12 restants. A partir d'aquí, es pot augmentar a models més estrictes 14/10 (14 hores de dejuni i 10 en les que es pot menjar), 16/8, 18/6 o fins 20/4, on només es podria menjar durant 4 hores al dia.
Imagen de Pvproductions en Freepik.
D'altra banda, existeix el dejuni setmanal, que dura 24 o més hores. Aquest consisteix en dejunar de forma completa un dia a la setmana (6:1), o bé dos dies separats a la setmana (mètode 5:2). Per tant es basa únicament en menjar o no menjar a determinades hores o dies, però no estableix cap recomanació respecte al tipus d’alimentació a seguir durant els moments que es permet menjar.
El que està clar és que un model d’alimentació que fomenta no menjar quan la persona té gana, i que pot afectar a la ingesta total d’aliments necessària al llarg del dia, és totalment desaconsellat en persones amb dèficits nutricionals, obesitat, diabetis, trastorns de la conducta alimentària o que es troben en procés de teràpia oncològica, també en dones embarassades o lactants, i en infants.
Per a més informació podeu visualitzar aquest vídeo del Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya.
La dieta mediterrània, el millor patró alimentari
Les dietes miraculoses no existeixen. La dieta cetogènica, paleolítica, i el dejuni intermitent comparteixen un patró d’alimentació restrictiu, que si bé poden tenir certs efectes en situacions de salut molt concretes, poden ser perjudicials per la salut de les persones, i sobretot pels infants i joves, comprometem el seu correcte creixement i desenvolupament. Per tant, no es recomana el seu seguiment si no han estat prescrites per un professional sanitari.
Actualment, l’evidència el que ens diu que el millor patró alimentari es el que es coneix com a patró de dieta mediterrània basada principalment en aliments d’origen vegetal (llegums, cereals, tubercles, fruites, verdures, fruita seca, llavors, bolets i oli d’oliva verge extra), quantitats moderades d’aliments d’origen animal (làctics, ous, peix i carn) i lliure d’aliments altament processats rics en sal, sucre i greixos no saludables.
A més de prioritzar sempre que es pugui els aliments de proximitat i de temporada, cuinar els aliments a casa, menjar en família i preservar la cultura culinària de cada territori.
Fonts de referència:
Imatge de portada de Freepik
Escrit per:
Fundació Alicia
