Com podem afavorir el neurodesenvolupament dels infants?

El neurodesenvolupament depèn de múltiples factors que influeixen tant en el benestar emocional com en el rendiment cognitiu i l’autonomia dels nens i nenes. Treballar-los de manera senzilla i quotidiana ajuda els infants a desenvolupar-se plenament, a gestionar millor les emocions i a consolidar les habilitats que necessiten per créixer sans, segurs i ben connectats amb el seu entorn.

 

A continuació, repassem els factors que poden influir de manera decisiva en el neurodesenvolupament dels infants i que val la pena potenciar.

 

Postura corporal

Al cervell hi ha zones que fusionen la postura corporal i la cognició, emoció o comportament. Diversos estudis ja han pogut demostrar que la postura del nostre cos influeix en la nostra memòria, atenció, capacitat d'aprenentatge, actitud i autoconfiança.

 

Si estem atents a la nostra postura corporal, mantenint-nos alçats, amb el pit obert i la mirada alta, podem millorar la nostra actitud i habilitats cognitives.

 

Sabent que la postura mental i corporal estan íntimament relacionades: Què és més fàcil, corregir la postura o l'actitud? Doncs comencem pel més fàcil i anem treballant a poc a poc tota la resta.

Si estem atents a la nostra postura corporal, mantenint-nos alçats, amb el pit obert i la mirada alta, podem millorar la nostra actitud i habilitats cognitives. Font de la imatge: Freepik.

 

Exercici físic

L'exercici redueix la probabilitat d'ansietat i depressió en un 25% (és un gran aliat en tractaments de reeducació, psicoteràpies…), millora l'atenció, la salut cardiovascular i, per tant, la connexió del cervell amb el cor.

 

Actualment, que els nens es passen tantes hores asseguts a l'aula, potser caldria introduir a les escoles un mínim de trenta minuts al dia d'exercici físic, com ballar un dia, aeròbic un altre, exercicis de coordinació, ioga, força, etc,

 

D'altra banda, els videojocs fan que es passin hores asseguts, tot i que sabem que els nens que juguen en moviment milloren la neuroplasticitat, augmenten la connexió amb el cos i conseqüentment l'autoconfiança i l'autoestima, augmenten la neurogènesi a l'hipocamp (milloren la memòria), es concentren i s'autocontrolen millor, per la qual cosa prenen millors decisions i en són més conscients.

Caldria introduir a les escoles un mínim de trenta minuts al dia d'exercici físic, com ballar un dia, aeròbic un altre, exercicis de coordinació, ioga, força, etc. Font de la imatge: AdobeStock.

 

Microbiota intestinal

Des de l'any 2011 fins ara hi ha hagut nombrosos estudis que han provat que la microbiota intestinal afecta el desenvolupament del cervell i influeix en el comportament del cervell adult.

 

Les poblacions de bacteris de la nostra microbiota estan influïdes sobretot pel que mengem, per la qual cosa tenim un control parcial del que pot passar al nostre intestí i, al final, al nostre cervell.

 

La medicina per la qual apostem, que crea salut, ha d'incloure consells i avisos tant en ginecologia com en pediatria sobre la importància de la dieta tant de la mare com dels petits en el desenvolupament cerebral. Tenir cura de l'intestí dels nostres infants és un factor de protecció claríssim per al seu neurodesenvolupament.

Nombrosos estudis que han provat que la microbiota intestinal afecta el desenvolupament del cervell i influeix en el comportament del cervell adult. Font de la imatge: AdobeStock.

 

Dormir bé

El son és un procés metabòlic i bioquímic molt actiu que ens permet mantenir el nostre estat de salut. Durant el son fem coses que no fem durant la vigília, el nostre cervell s'ocupa de coses essencials per mantenir la salut, entre altres coses organitza, arxiva i activa la memòria, ens defensa de les infeccions, activa el nostre sistema defensiu contra el càncer, els nens creixen quan dormen, afavoreix la neurogènesi i, a més, dormir és un plaer.

 

Un mal endèmic a Espanya, ara per ara, és la privadesa crònica del son. Fins a un 30 % de la població general dorm menys de sis hores i el 35 % dels nens estan privats crònicament de son.

 

Actualment, els horaris escolars no ajuden en absolut: comencen les classes a les vuit del matí quan sabem per múltiples estudis que simplement començant una hora més tard a l'escola els resultats acadèmics milloren.

Fins a un 30 % de la població general dorm menys de sis hores i el 35 % dels nens estan privats crònicament de son. Font de la imatge: Freepik.

 

Contacte físic

El contacte físic, més que un ajut, és una necessitat bàsica física i emocional per als nens. És fonamental no només perquè es sentin segurs des del punt de vista afectiu sinó també perquè es puguin desenvolupar bé a nivell motor, cognitiu i psicològic.

 

Haureu sentit a parlar o viscut en primera persona la tècnica de “contacte pell amb pell” que consisteix en posar el nounat en contacte amb el pit i abdomen nu de la seva mare immediatament després del part, fins i tot abans de tallar el cordó umbilical i mantenir-lo en aquesta posició el major temps possible.

 

Nombrosos estudis han demostrat que aquesta tècnica afavoreix el major guany de pes del nounat, menor nombre d'infeccions, millor regulació de la temperatura, més durada de la lactància materna, menor temps d'hospitalització, com a afavoridor del vincle mare-fill, entre d'altres. És beneficiós i segur, tant per a nadons a terme com per als prematurs.

El contacte físic, més que un ajut, és una necessitat bàsica física i emocional per als nens. Font de la imatge: Freepik.

 

Relació professor-alumne

Què ocorre en la relació pedagògica? Els professors han de pensar en allò que els seus alumnes no saben i, en base a això, adapten les seves paraules i trien exemples. I a la inversa: els alumnes saben que el professor sap que ells no saben i, una vegada que es comprometen amb la “posició pedagògica”, interpreten cada acte del professor o professora com un intent de transferir-los coneixements i, com hem comentat abans, interpretarà la informació com a important i generalitzable.

 

Un bon docent serà capaç de construir-se un model mental dels alumnes; de les seves habilitats i errors i farà el que pugui perquè les seves ments puguin progressar. Una autèntica relació pedagògica implica un vincle mental fort entre el docent i l'alumne.

Un bon docent serà capaç de construir-se un model mental dels alumnes. Font de la imatge: AdobeStock.

 

Respiració

L'ús de la respiració nasal ha de ser present en la medicina preventiva. En respirar pel nas podem activar zones del cervell importants per a la cognició i per a la memòria.

 

La nostra respiració nasal és com un director d'orquestra que coordina els senyals elèctrics cerebrals que es produeixen a l'escorça olfactiva (les àrees del cervell que reben la informació procedent del nas), que després coordina l'amígdala (que processa les emocions) i l’hipocamp (responsable tant de la memòria com de les emocions).

En respirar pel nas podem activar zones del cervell importants per a la cognició i per a la memòria. Font de la imatge: AdobeStock.

 

Contacte amb la natura

El contacte regular amb la natura té un impacte beneficiós en la nostra salut mental; disminueix el risc de desenvolupar malalties mentals i augmenta el nostre benestar emocional.

 

Tan sols de 10 a 20 minuts de temps assegut o caminant a la natura té un efecte beneficiós sobre la salut mental dels adults en edat universitària i, tot i així, la mateixa quantitat del temps que es passa a l'aire lliure en entorns urbanitzats no té els mateixos beneficis. Estar en un entorn natural afavoreix la relaxació i l'activació de l'àrea prefrontal del cervell.

El contacte regular amb la natura disminueix el risc de desenvolupar malalties mentals i augmenta el benestar emocional. Font de la imatge: Freepik.

 

Pràctica de mindfulness

S'han desenvolupat diversos programes orientats al context escolar considerant-se una eina útil per educar per a la salut, millorar-ne el rendiment, disminuir els símptomes d'estrès i desenvolupar la intel·ligència emocional en els nens.

 

L'entrenament en mindfulness produeix múltiples beneficis: afavoreix l’estat de relaxació, produeix una millor identificació i regulació de les emocions, millora la memòria i l’atenció, entre d’altres.

S'han desenvolupat diversos programes en mindfulness orientats al context escolar considerant-se una eina útil per educar per a la salut. Font de la imatge: Freepik.

 

Tenim una responsabilitat personal de donar exemple als nens que creixen al nostre costat. Si nosaltres, com a adults, desconeixem com regular-nos i cuidar-nos per potenciar el nostre benestar i aprenentatge, és impossible que els hi puguem ensenyar. 

 

No som, ni pretenem ser perfectes, simplement que els nens puguin veure a què donem importància, que sabem el perquè i que ho intentem; això ja és un aprenentatge crucial per a ells.

 

Podeu llegir l’article sencer al 14è Informe FAROS L’aprenentatge i els trastorns del neurodesenvolupament. Claus per evitar el fracàs escolar. 
 

 

Imatge de portada d'AdobeStock

Escrit per: Conchita Fernández Zurita